dissabte, 2 de juny del 2012

Les cartes al director

Cartes al Director
Som molts els que estem acostumats cada dia a la lectura d’alguns dels diaris que es publiquen a casa nostra, i segurament ens costaria força prescindir d’aquesta informació. El cas és que a tots ens agrada, sigui per interès o per curiositat, assabentar-nos de les notícies del dia, però és molt curiós constatar que no tothom inicia de la mateixa manera la lectura del diari. Hi ha formes molt diverses de començar-lo a llegir. 

Lloc on dipositar les cartaes al Director
Alguns lectors prefereixen buscar primer les notícies esportives, altres inicien la lectura per les pàgines d'informació política, n'hi ha que estan més interessats pels espectacles, i són molts els que, en aquest temp de crisis, miren d'assabantar-se, en primer lloc, de la situació econònica del país. Com també són molts que els que comencen a obrir el diari per les pàgines necrològiques. Aquest é un fet ben curiós, del que seria interessant fer-ne un estudi sociològic.

De tota manera, segurament el més recomanable és començar la lectura dels diaris per la secció de les “Cartes al director”, perquè és allí on es mostra més clarament la forta discrepància d’opinions que hi ha dins la nostra societat. En aquestes “Cartes al director” s’hi expressen criteris molt divergents sobre temes ben diversos, socials, religiosos i polítics, amb uns criteris que sovint semblen irreconciliables, i que demostren la pluralitat de la nostra societat, en la que tots estem forçats a conviure. Allí queda ben clar que no tothom pensa el mateix, i que, com diem popularment, tants caps tants barrets.

Al director, reb cartes d'AMOR?
Són bastants les persones que creuen estar en possessió de la veritat, i que en les seves cartes expressen algunes opinions molt extremades, i tan poc equànimes, que a vegades ens resulten desagradables i ens provoquen una certa sensació de desànim. Però això no ens ha desencoratjar, sinó al revés. Ens ha d’impulsar a incrementar encara més els nostres esforços pedagògics, per tal d’aconseguir una millor concòrdia cívica. Aquesta divergència d’opinions ens pot ajudar, i molt, a comprendre millor la difícil tasca que representa dirigir un país enmig de tantes discrepàncies polítiques.

Les apassionades, protestones i sovint intransigents “Cartes al director”, tenen molt sovint l’aspecte d’un “Memorial de greuges”, i a vegades,      algunes d’elles poden arribar a prova el nostre esperit de concòrdia. Però la seva lectura és per tots un exercici molt recomanable, perquè ens ajuda a obrir els ulls sobre la diversa realitat social, cultural i política de casa nostra, i ens força a una major comprensió i convivència.
Miquel

4 comentaris:

Anònim ha dit...

La publicació de les cartes al director demana una selecció molt important abans de la seva publicació per això el resultat final sol ser aquell que al diari més li interessa i varia molt d’un diari a un altre. Jo prefereixo llegir diaris molts diferents. Us recomano www.kiosko.net i llegir qualsevol notícia des de diferents punts de vista. Ara bé no us negaré que és una de les parts més entretinguda i divertida de llegir de molts diaris.Carme

Albert ha dit...

Comencis per on comencis, la lectura dels diaris s'ha convertit, avui dia, en una activitat de risc: pot afectar seriosament el nostre sistema nerviós. El més recomanable és iniciar la lectura amb una bona tassa de tila al costat, i davant de certes notícies partidistes, o d'opinions indigeribles, recordar la dita catalana de que "brams d'ase no arriben al cel".

Mary Luz ha dit...

Lo que estan consiguiendo es que la gente no lea diarios si quiere vivir sin tanto sobresalto.
Solamente una vez mande una protesta a "cartas al director", por supuesto muy correcta e interesante, y no la publicaron. No creo en ellas.Creo que ponen lo que les interesa a ellos.

Joan ha dit...

Els que comencen a llegir per les pàgines necrològiques són lectors que esperen No trobar-hi cap conegut i per tant llegeixen diaris que porten molta informació sobre aquest tema.

Jo l’obro per l’última, i quan arribo a les necrològiques, les passo per alt. La que està interessada amb el tema és la dona, i si hi ha algú conegut, ja m’avisa

Joan