Nuestras cadenas |
No hay que culpar a nadie de nuestras desgracias,
de lo que no marcha bien en nuestras vidas, nuestra felicidad no depende de lo
que nos rodea. Cada día, al levantarnos,
recibimos el regalo de un nuevo día para mejorar nuestra vida y nadie es responsable más que nosotros
mismos del uso que hacemos de esta nueva oportunidad para cambiar lo que no nos guste.
Estatua de la Libertad |
La
vida no es perfecta, esta llena de dificultades y de momentos
difíciles para el ser humano, bien que lo sabemos nosotros, pero tenemos
las herramientas necesarias para afrontarlos, así como la libertad de elegir y reaccionar ante las dificultades.
Pienso
que no hemos de ser esclavos
de los errores pasados, hemos de reconocerlos sí, porque sino
permanecen, pero hemos de mirar el futuro con esperanza y poner todo de nuestra
parte, siendo solidario con los que están en desventaja, a la par que ser generosos con ellos.
La carga de nuestro pasado |
A
menudo imponemos nuestros criterios, pero hay que pasar de la imposición a la
palabra y ordenar las cosas desordenadas de nuestra vida. Son tantas las
ocupaciones que llevamos a cabo a lo largo del día, que rara vez tenemos tiempo
para detener el reloj y pensar seriamente, en
todo eso que estamos viviendo, sin llegar a ser esclavos, ya que esto hace que
perdamos la referencia de todo lo que nos rodea.
¿ Podemos parar el tiempo? |
Después
de estas reflexiones y volviendo a la
pregunta inicial que era “¿de qué somos esclavos?”,
pienso que cada uno de nosotros, tendrá su propia respuesta, sincera y tomada
en libertad.
Mary
Luz
3 comentaris:
Hola Mary Luz.
Me gusta tu artículo porque está lleno de “sencillas verdades” que son el compendio y la esencia de la vida.
Perder el tiempo… cuando ese perder el tiempo es vivir realmente y saborear los instantes hermosos de la vida.
Enhorabuena, me ha gustado mucho.
Un beso.
Ramiro Lozano
Jubilats-USOC
Segurament molts de nosaltres som esclaus de voler fer moltes coses amb poc temps. I això no és d'ara. Ja fa dos mil anys que el gran poeta llatí Horaci va escriure el seu conegut poema "Beatus ille", envejant als que feien una vida plàcida i tranquil·la al camp, "lejos del mundanal ruido", com també va dir Fray Luis de León.
No hi ha dubte que som esclaus del temps. I en aquest sentit, és molt adient la recomanació de la Mary Luz, de que no hem de tenir por de "perdre el temps", quan és per connectar millor amb els amics i les persones que ens rodegen.
Tens tota la raó Mary Luz, anem cada dia més desesperats i, la pregunta és, de qui som esclaus? En Miquel ens diu que és el temps, però jo, per primera vegada, no estic d’acord amb en Miquel. Es cert que al ser jove arriba un dia en que els pares o algun familiar et regalen un rellotge, i des d’aquell dia amb vaig sentir presoner del temps, és cert, del temps! I vaig estar encadenat fins a la meva jubilació, i quan aquesta va arribar la meva satisfacció va ser immensa. Per fi havia retornat a la llibertat!, la meva il•lusió era haver-me desencarcerat de l’opressor. Però allò va ser un somni passatger, doncs d’igual forma em sentia encadenat però no era pas pel temps, m’he donat que no lluito contra el temps, lluito contra mi mateix, contra el que resta en mi d’home vell, que lluito contra tota esperança...
Publica un comentari a l'entrada