Temps variable Cal estar vigilant cap on varia tal com fa aquest ocellet que volarà cap el nord o el sud segons bufi el vent |
Com
estàs? Estic segura que bé, però vigila amb aquests canvis de temps que està
fent últimament. Tinc ganes de tornar-te a veure, de seguir parlant amb tu de
llibres, de poemes o bé tan sols parlar de les nostres vides.
Has
pensat alguna vegada que tenim tota una vida abans de la mort?, és clar que sí,
ara però crec que és el moment de sentir
empatia amb els altres, de no discutir, de saber escoltar i entendre’ls.
Els científics ens diuen que el nostre cervell té plasticitat i es té que educar. Ara és l'hora de preparar-lo per ser solidaris amb els altres |
Ara
estic segura que diràs que ja faig catúfols, potser sí, però els científics
parlen de la plasticitat del cervell i sembla que podem anar educant-lo en
funció de cada moment de la nostra vida
i jo que no sé res de tot això, penso que aquest moment que estem vivint, ens ha de servir per connectar millor amb els
altres, per sentir-nos més solidaris, cuidar la nostra relació amb les altres
persones és important, saber com se senten en la seva soledat, o no, com pensen
afrontar aquest futur incert, compartir
il·lusions, i perquè no, també projectes.
Quan ens sorprenem, posem la cara com la que posa aquest ninotet. i sempre és amb la boca oberta |
Ja
m’imagino la teva cara, et conec massa, però jo segueixo amb les meves idees.
Ens
diuen que no som capaços d’utilitzar la tecnologia, jo no ho crec això, potser
ens costa una mica més de comprendre, però res més. Però fixat bé, la teva
relació amb els teus a través del telèfon,
la tauleta o l’ordinador, és freda, o no? No t’agrada més notar les seves
abraçades, veure i sentir en directe el so de les seves rialles? Doncs ja ho
entens. Ep, ja sé que sempre hi ha excepcions, però això és una altra història.
Avui, tinc tristor, però posant-hi voluntat, aviat amb passarà |
sempre esperant la teva resposta, com sempre,
sincera.
Carme
Andreu
AFOPA
3 comentaris:
Fomentar les relacions humanes és essencial per aconseguir una satisfactòria vida social, com ho és també parlar de llibres i poemes, com ens recomana la Carme Andreu. Seguint el seu consell, recordo uns versos d'en Costa i Llobera:
Amunt, ànima forta, traspassa la boirada / i arrela dins l'altura, com l'arbre dels penyals. / Veuràs caure a tes plantes, la mar del món irada / i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada / com l'au dels temporals.
Carme, ets única. Hasta una mica ensopida ets capaç d'animar a la gent.
Tots els que publiqueu un escrit em sou de molta ajuda.
Gracias a tots.
Bon dia,
M'agradat molt l'article de Carme "Relacions humanes".
Anim a tots i envant! Junts podem fer moltes coses.
Gloria Arbonés
Publica un comentari a l'entrada