dilluns, 18 d’abril de 2011

Un paradís a l'abast

La situació del paradís celestial és molt poc concreta. Aquest lloc, on es parla de que tot és joia i benaurança, resulta una mica indefinit, si bé podríem dir, imitant el poeta Joan Maragall, "ja sé que hi és, Senyor, però on és? qui ho sap!".

Però si el lloc concret del paradís celestial continua sent un veritable misteri, en canvi la situació del paradís terrenal, almenys per a les persones seguidores de la moda, ja sé exactament on és: a "La Roca Village".

I ho sé perquè avui, empès per l'amor marital, he satisfet la petició d'anar a fer un tomb pels afores de Granollers, a l'indret de La Roca del Vallès. I allà, inesperadament, he ensopegat amb un parany de botigues enlluernadores de les que resulta molt difícil poder-ne fugir. Segur que per a moltes persones és totalment impossible poder-se'n escapar.

Tot l'enorme entusiasme masculí pels camps de fútbol queda superat amb escreix per l'encara més gran entusiasme femení vers les botigues enganxoses, en les que, com mosques en una pèrfida telaranya, hi queden ben atrapades. I he de confessar humilment que jo també, avui, impulsat per un ben comprensiu desig de preservar la pau domèstica, hi he caigut totalment de ple.  

És per això que ara faig la proposta de que la coneguda dita popular de "si vols estar ben casat, du la dona a Montserrat", es completi en endavant afegint-hi que "si ho vols estar millor, després l'hauràs de portar, cap a La Roca a comprar", perquè si el paradís es considera un veritable lloc de joia i benaurances, l'indret on he anat a parar aquest matí, per a moltes esposes, també ho és. Pels marits, no tant.
                                       Miquel

1 comentari:

Josep Maria ha dit...

Es evident que un bon amor marital i una bona cartera per anar pagant les petites xuxeries que demanen les bones esposes son el mínim que es mereixen per complaure-les i preservar la pau doméstica. Josep Maria