dilluns, 19 de juny de 2017

Temps de turisme

Turistes
Els coneixem  pel seu aspecte
Estem ja en aquell temps en el que se’ns intensifica la convivència amb els milers de persones que arriben de fora, amb ganes de gaudir del atractius i el bon temps que els ofereix la nostra ciutat de Barcelona. Segons indiquen les estadístiques, l’any passat l’aeroport del Prat va registrar més de 44 mil·lions de passatgers, dels quals podem suposar que almenys la meitat, uns 22 mil·lions, eren turistes que venien a conviure uns dies amb nosaltres. No hi ha dubte que, econòmicament parlant, aquest és un fet molt favorable, perquè tots aquests visitants ajuden a incentivar el comerç i a disminuir la borsa de treball. Però segons les estadístiques, va ser menys d’una tercera part d’aquests suposats turistes els que, l’any passat, varen dormir en hotels de la ciutat.

Els veïns protesten pels pisos turístisc
especialment pels il·legals
No hi ha dubte, per tant, de que la majoria d’ells ho devien fer fora de Barcelona o en places no registrades. A fi de moderar una mica aquesta massiva arribada turística, hi ha decretada una moratòria hotelera, però potser la mesura no és del tot encertada, perquè ha produit un efecte poc desitjat: la proliferació dels apartaments turístics il·legals, en un clar exemple d’economia submergida. I això és una llàstima.

Esoerant per entrar a un pis turístic
Segurament que a la  majoria de nosaltres ens agrada el turisme, i ens complau veure visitants a la nostra ciutat, però sempre amb unes certes normes de convivència. No té gaire sentit prohibir l’obertura de nous hotels, si després proliferen centenar de sorollosos apartaments turístics il·legals, que causen molèsties als veïns, a més de incrementar els preus dels lloguers, i el que és més lamentable, sovint fent fora els antics llogaters. Un fenomen de pisos turístics que s’ha estès força pel barri Gòtic i també pel de la Barceloneta, un barri al que la proximitat d’unes amples i agradables platges de sorra, ha fet força atractiu.  

El simbòlic BUS TURÍSTIC
Tot plegat ens produeix una certa intranquil·litat davant la imminent allau turística, una inquietud que s’intensifica quan s’hi afegeix també el problema, que va en augment, de la venda incontrolada al carrer, una venda que està precisament incentivada per aquesta gran munió de visitants. No hi ha dubte que, compatibilitzar-ho tot, i crear l’ambient adequat per a una agradable convivència, resulta força complicat.


Només ens queda desitjar que el nostre govern municipal tingui l’encert d’aconseguir-ho.  


Miquel M

diumenge, 11 de juny de 2017

La Dignitat

Totes aquestes persones temen la seva dignitat
prescindint del sexe, color de la pell
 o condició social
Independentment de la nostra condició social, de la nostra capacitat intel·lectual, del sexe, de l’origen o del color de la pell. els homes, sense cap excepció, compartim un valor:
LA  DIGNITAT.

Tots els homes tenim un punt infranquejable, en el fons de la nostra ànima, un punt d’orgull com a homes. Una font d’energia que continua brillant fins i tot en els moments més durs de la nostra vida, especialment quan un altre ésser humà ens degrada i ens humilia; potser s’atenua, però mai s’apaga.


Aquesta persona és humiliada
però no ha de perdre la dignit
at
La dignitat és aquella força interior de l’home que ens manté drets malgrat les adversitats i ens ajuda a somriure. Però no és fàcil mantenir aquesta espurna d’orgull sempre viva. Quantes vegades, amb gestos o amb paraules, robem part de la dignitat d’un home!

No es pot   perdre la Dignitat
El respecte vers la dignitat humana és bàsic per a generar una convivència pacífica. La violència de gènere, els sense sostre, la immigració, els abusos laborals, les diferències nord-sud… són agressions contra la dignitat humana.    Aconseguir recuperar la dignitat perduda és una tasca difícil i demana temps. Actualment moltes entitats socials sense ànim de lucre es dediquen a aquesta noble tasca.

JOB
Imatge de l'home pacient
Potser la dignitat humana no pot ser explicada amb paraules, però sabem els condicionants necessaris perquè aquesta no sigui atacada: el respecte, la tolerància, la comprensió, la paciència… Ningú no té dret a considerar indigna a una altra persona.

Tothom, fins i tot aquells homes que pensen que la poden haver perduda, tenen la seva pròpia dignitat. En aquests casos extrems, només hi ha una possibilitat, donar-los la mà i ajudar-los a alçar-se.

Davant les adversitats: cal mantenir-se dret i somriure.


Josep Maria V.

diumenge, 4 de juny de 2017

Relacions Intergeneracionals

l'avi cofoi amb la seva néta
Abans de començar l’article, el Cargol us agraeix a tots els lectors per l’ interès que veu demostrar per la seva salut. Avui, gràcies a Déu, ja està pràcticament be
Gràcies a tots

Al diumenge passat vaig assistir al acte de final d’escola de la meva néta més petita, ja que l’any vinent ja anirà a la Universitat. Com que es tractava d’un acte protocol·lari pensava que seria avorrit i fatigós, però res mes fals. Va ser una tarda agradable i plena de sorpreses que va durar de les 5 fins a quarts de vuit, amb el temps just per anar a veure la final de la Copa que jugava el Barça. Els protagonistes de tota la festa van ser els 99 alumnes que es trobaven com la meva néta.
El vals

La festa va començar en el pati de l’escola amb la foto de rigor i en acabar van sortir cap a la sala d’actes a ritme d’un vals. Va quedar demostrat que el ritme del vals no és conegut per la joventut, però això només ho varem observar alguns avis. Els nois vestien tots americana i coll i corbata i les noies vestits de festa que feien molt goig

Dibuix d'un grup fent la seva presentació
Ja en el saló d’actes es van presentar les diferents activitats que havien fet els alumnes amb el suport de vídeos i actuacions reals amb diversos exercicis gimnàstics amb ritmes moderns que coneixien perfectament. Les noies les veies totes a vibrar amb la música, cosa que algun noi li anava gran. En aquest punt, veig que passa exactament el mateix que a la nostra època. Els nois sempre hem estat més “patosos” que les noies. Què hi farem!

El parlament dels nois
molt millor
que els del parlamentaris
Els alumnes, representats per dos nois, van donar les gràcies a l’escola per la formació rebuda i els assistents pel seu suport en aquest dia tant important per ells, amb un llenguatge modern, clar i entenedor i de forma estructurada, molt millor del que els parlamentaris ens tenen acostumats. Ah!. Tot sense llegir res!. Després també van parlar representants del professorat i el director, que amb tota sinceritat va dir que ell llegiria el que volia dir.

Finalment, repartiment de diplomes i de l‘estola de record a tota la promoció del 2015-2017

En resum, una jornada  intergeneracional molt positiva, on les persones grans, amb tota la nostra experiència a l’esquena, vam aprendre molt de la forma de fer dels nostres néts. Una trobada on es respirava vida i confiança amb el futur

Serem capaços de donar entrada a la nostra motxilla
  als nous vents de la joventut
 o ens quedarem ancorats al passat?


Joan  

diumenge, 28 de maig de 2017

Experimentant la diversitat

Termes Orion Santa Coloma de Farnés
No fa gaire que vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una intensiva cura de hidroteràpia, en un conegut balneari del nostre país, i la immersió a la piscina i els exercicis físics varen ser una norma diària durant deu dies, uns exercicis físics, que em cal reconèixer, varen ser realitzats amb més bona voluntat i desig de millora, que amb un resultat pràctic. La seva eficàcia està encara per demostrar.

Aigues termals
Caldea. Andorra
Però si aquesta teràpia no ha estat gaire decisiva per a millorar una salut que, a una certa edat, resulta dificilment millorable, si que ha servit bastant per aprofundir en l’estudi, sempre apassionant, de la manera de ser, el caràcter i la psicologia de les diferents persones que, al costat meu, es remullaven i sucaven cada dia, molt disciplinadament i amb molta perseverança, a la piscina termal.

El signe matemàtic IGUAL
Aquí falla
Examinant-les amb atenció, quedava ben clar que aquella frase tan coneguda de que tots els homes són iguals, no és gens encertada. En realitat, tots el homes, i també totes les dones, som molt diferents. Per altra banda, no hi ha dubte que aquesta diferència és precisament un element molt positiu, per evitar una monotonia que, si es produís, seria d’un aburriment letal.

Aquest cargolet
que acaba de fer una estada al Balneari,
té tranquilitat d'esperit
Recomanaria a tothom una tranquila i reposada estada al balneari, ja que considero que pot ser una bona experiència i una injecció d’optimisme, més per a la salut de l’esperit que per a la del cos. Són uns dies de imprevista convivència amb altres persones pràcticament desconegudes, uns dies d’una relació social un xic forçada, que ens ajuda a comprendre moltes coses, sobretot a acceptar les discrepàncies i a adonar-nos ben bé que estem compartint l’espai amb altres persones sovint allunyades de nosaltres en costums i en maneres de ser, i amb uns criteris politics sovint ben diferents dels nostres, però a les que ens cal respectar si volem ser també respectats. 

No hi ha dubte que sempre hi ha hagut, i sempre hi haurà, divergències d’opinió, però l’esforç de comprendre-les és tot un repte.Superar aquest repte i acceptar la diversitat, ens fa més humans, més comprensius, més sociables.

Considero que això, més que l’aigua termal, és el que pot donar un sentit positiu a qualsevol estada en un balneari.


Miquel Maria

diumenge, 21 de maig de 2017

LA COCINA

¡Vamos a ver!
Cocina moderna

Hoy en día se ha vuelto a poner de moda la cocina… ¡ menos mal !. Se había apagado un poco la afición entre la juventud y yo me preguntaba si, a parte de Arguiñano que nos enseñaba a nosotros (por lo menos a mi), saldría alguien más que le hiciera la competencia y si eso sería suficiente motivo para que hubiera más afición entre nuestros hijos y nietos porque hacía mucha falta.

El gran cocinero
Arguiñano
Ahora ya hay cocineros famosos en todo el planeta, muchos de ellos españoles, que se han hecho famosos y han abierto restaurantes por el extranjero, además de los muchos que tienen por aquí y, ni que decir tiene, en los programas televisivos, donde hay programas diarios que  enseñan su manera particular de cocinar procurando hacer los platos propios sencillos, y a la vez personalizados, consiguiendo que haya esa mayor afición, que falta que hacía.
Este cocinero podria ser nuestro hijo


Todo esto es un descanso para nosotros los mayores porque así vemos que el futuro de nuestros hijos y nietos será y es, más saludable. Además los varones actuales, están colaborando en la cocina con una asiduidad que antes no había y es frecuente verlos hacer la cena cuando vuelven del trabajo, y con bastante acierto por cierto, sin que haya diferencias entre hombres y mujeres.

Mandela no era cocinero
Vivimos en una sociedad en que la diferencia se ve a menudo como algo nuevo y se tiende a unificar, y claro, hay veces que sentimos miedo de mostrarnos tal y como somos realmente, para que no se nos rechace y es por ello que las tareas del hogar eran rechazadas por los hombres, cosa que ahora no sucede. El saber qué nos gusta o nos disgusta, qué nos apasiona, es el primer paso para ser uno mismo. Los jóvenes de hoy en día dejan salir su yo mas auténtico y viven felices sin hacer caso de tonterías. Cosa que me parece maravillosa.Como decía Mandela:

“Todos estamos hechos para brillar como brillan los niños”
“Nacemos para manifestar esta gloria que está dentro de nosotros”…
Manifestémosla.

 Mary Luz

diumenge, 7 de maig de 2017

N'hi ha que no canvien

Els adolescents No són nens
Els seus canvis els porten a tenir un gran cor
que moltes vegades
compareixen amb un enamorament 
Hola amic meu, avui deixaré de banda la ironia. Si home, no facis aquesta cara,  veuràs, alguna vegada, i això ho fem  tots, m’has dit, que els adolescents actualment són mal educats, però, segur que podrem esforçar-nos una mica a entendre, que als seus 12 fins als 16 anys, no es consideri un nen, sobretot davant dels companys, que té un cert desig d’independència, ja que pateix un canvi físic important i fa que es vegi diferent. Davant l’afecte familiar, es mostren  indiferents i de vegades si oposen, malgrat ser conscients que allò que fan no està prou bé. Són impacients i els  falta capacitat de matisar, tenen un humor variable, busquen estrènyer els llaços de l’amistat, fins i tot és possible que pateixin algun gran enamorament.

Una prova  que la societat fa
és assimilar-nos amb els més febles,
els infant
s
Aquestes frases, són un breu resum de la pàgina de Psicologia i mètode que parlen sobre els adolescents i que vaig llegir fa poc a Internet

Perquè et dic això, sobre els adolescents?
Mentre llegia la pàgina que t’indico, per tal d’entendre millor als meus néts, anava pensant en nosaltres mateixos, és a dir, les persones grans, i ves per on, m’he adonat que tenim moltes similituds amb ells, tantes, com que a 65 anys ja som considerats per la societat com uns ancians.

La nostra pell s'arruga
Tot el nostre cos s'arruga
Ens costa reconèixer-nos
però la vellesa també és bella
- Sí home sí, jo tampoc hi estic d’acord
També, hi ha vegades que el nostre humor ens fa ser una mica més... agres, i potser no responem massa de forma delicada, ens mostrem impacients i  no sempre tenim pressa, fins i tot, també agraïm una certa independència. Hi ha vegades que tampoc matisem degudament, sovint tenim l’humor variable, i no em negaràs que busquem relacionar-nos amb grups de la nostra edat, que desenvolupen valors i afinitats acordats a la nostra formació. I que em dius sobre el canvi que es produeix en el nostre físic? Francament, jo ja no em reconec.

 
Les persones grans ens fem costat
unes a le altres
 
- Per cert, pel que fa a l’enamorament, et diré una cosa: Saps aquella amiga que tinc que ja ha superat els 85 anys, ara té una parella. Sí, no facis aquesta cara,  no es tracta d’una bogeria, sinó de dues persones, com tu i jo, que han decidit fer-se costat, ell és vidu i ella soltera.s

-  Ai noi, veig que sempre seguiràs sent un carca. Fins aviat, doncs.


Carme AFOPA

diumenge, 30 d’abril de 2017

Sant Jordi 2017: Dia del llibre i la rosa

El Llibre i la Rosa
Aquest any, Sant Jordi ha caigut en diumenge i no tots els actors d’aquesta festa les tenien totes. Els venedor de roses demanaven als que estarien fora que compressin la rosa un parell de dies abans, per si  de cas, i altres volien aprofitar el dia per altres propòsits. Tranquils, tot normal, com sempre. Tant Barcelona com arreu del país el poble hi va participar de forma massiva, sense preses. Uns van regalar les roses i les altres els llibres


Rambla de Catalunya, a les 6 de la tarda
En els llocs emblemàtics, com són les Rambles o la Rambla de Catalunya hi havia tanta gent que la feina era avançar per arribar al lloc on volies comprar un llibre i que el seu  autor el signes. Però entre empenta i empenta vaig cobrir els meus objectius: Arribar a la taula. M’acompanyaven una filla i una néta, a qui ja els havia comprat la rosa del avi, i elles em van regalar el llibre. Tot normal. Però la normalitat no és notícia. Ara en posaré unes quantes no tant normals

La Casa Batlló. Atracció turística
1-.) La casa Batlló va engalanar tota la façana amb roses i com que diuen que de la sang del drac va brollar un roser, van donar suport a la campanya per recollir sang, atesa per la unitat corresponent. Era la gran atracció del dia pels turistes del Passeig de Gracia


Roses fetes en paper de diari
2-.) Les associacions de  gent gran també vàrem celebrar la diada, però com que no tenim ni un duro, varem preparar roses de paper pels nostres associats i els Amics de la Gent Gran van portar roses i llibres a persones que estan soles i que tenen problemes per sortir de casa.  Les persones grans, segons les nostres possibilitats també hi participem sense fer soroll


Clàsique Rosa per regalar

3.-) A Tarragona comenten que de totes les 209 parades que hi havien a la Rambla Nova, només 21 eren de llibres o roses. La resta eren parades publicitàries de tota mena d’entitats i partits polítics. Home, què vols que et digui!.

4.-) I a Lleida estan contents perquè aquest any hi havia més autors locals signant llibres que mai.


5.-) A Internet, Ai!, Internet!   He mirat que deien de la festa alguns mitjans de la capital de “Reino” i en més d'un  coincideixen en el mateix objectiu: Primer donar-nos una mica de “coba” per després deixar clar que com que no som d’allà, només ens volen com a servidors seus, inclús utilitzant frases despectives, no fos cas que ens penséssim que som algú.  Ho cito amb pena:
  
“Objetivo UNESCO - La popularidad va creciendo. Este año, representantes de las Ciudades de la Literatura de la Unesco acudieron a Barcelona para conocer la fiesta … La Cámara del Libro quiere ahora presentar candidatura para que la fiesta sea declarada Patrimonio Inmaterial de la Humanidad. Hasta el momento cuentan con el apoyo tanto del gobierno regional catalán como del ejecutivo español”.

La senyora Soraya alguna cosa en savia ja que a Tarragona ho va insinuar


No hi poden fer més. Les seves intencions són clares

Joan