diumenge, 23 de setembre de 2018

Les meves vacances

La Lluïsa
poc abans de deixar-nos

Per les vacances sempre sortíem uns dies amb la Lluïsa. Fa cinc anys que no hi és, i al principi em vaig sentir orfe. No sabia què fer sense ella. Però la vida seguia i vaig pensar que havia de fer alguna cosa. Per les vacances no em podia quedar a casa, però no tenia ganes de sortir tot sol. I vaig pensar: perquè no convides algun nét? i així ho vaig fer i la sorpresa va ser que es van apuntar tots, i les filles i algun gendre també. Tothom volia estar amb “l’avi”, cosa que amb va fer sentit acollit i que el vincle familiar era viu.


Santuari de Santa Maria de Talló
Aquest any hem estat a Puigcerdà i Ribera de Cardos. Com anècdotes diré que vàrem anar a la església de Tallò, on hi feien un concert a les 20.30 i com que hi vàrem arribar a les 20 i a les 20 hi havia com cada dissabte la missa, hi havia un rètol que deia que aquesta es faria en el local del davant, propietat de l’ajuntament. Indagant que havia passat, el Sr Rector va ser molt sincer: que tant els organitzadors com el bisbat de La Seu no van tenir present aquest fet i que per sortir del pas, el Sr. Alcalde va cedir el local i així va quedar tancat l’incident. Ull amb el tràmits administratius!. Si no es fan bé, poden portar complicacions

El llac on hi havia les "tirolines"
També vaig descobrir les “tirolines”. La néta que estava amb mi i la filla em van portar a les del Porter, magnífic lloc de l'esport d’aventura. Elles dues hi van fruir molt saltant per sobre del riu des d’un marge a l’altre i fent piruetes a l'aire. Jo no hi vaig participar  però hi vaig poder fer moltes fotografies boniques. El fer fotos també és un esport no classificat d’aventura, però sí que té riscs, ja que en fer-ne una vaig posar-me en el camí d’una “tirolina” que tornava i em va donar un cop a la cara. Gràcies a Déu, no va passar d’aquí.

El sol a punt de pondres.
Sort del para-sol
la foto va sortir
al menys força bonica
Quan vàrem anar al mirador del Refugi del Gall Fer, situat a prop de Rivera, punt molt alt i que anunciaven uns sopars tot veient la posta de sol, em va cridar l’atenció i vaig pensar que faria unes fotos molt boniques, però no vaig tenir en compte que el sol no es pot mirar directament i menys fotografiar sense tècniques especials i la primera foto va sortir tota blanca i cremada. Menys mal que vaig recorre a les solucions que jo en dic de TBEO (recordeu aquesta revista de la nostre infància?) i vaig utilitzar com a filtre la tela d’un para-sol ... i a mi em sembla que va quedar molt maca

Crec que van ser unes vacances molt profitoses


Joan

diumenge, 16 de setembre de 2018

Nada nuevo bajo el sol

Una salida del sol.
Es la que aspiraba haber hecho yo,
pero no fue así

Es una frase con la que decimos que lo original no es cotidiano porque todo se repite y así, con esta frase afirmamos que no nos sorprendemos por algo nuevo.

Esto en una persona mayor  como nosotros, si miramos hacia atrás lo que ha sido nuestra vida, cosa que solemos hacer muchas veces, ya que es deseo natural del ser humano, nos explica tal como somos a nosotros mismos y nos damos cuenta que las cosas actuales, por muy novedosas que sean, ya están dichas con anterioridad y es cuando pensamos “no hay nada nuevo bajo el sol”.

El objetivo de esta señorita es muy claro:
hacer Diana 
Como es natural, siempre que empezamos un nuevo ciclo o una temporada, como ahora después del verano nos marcamos objetivos. A veces nos parecen fáciles de conseguir y nos hacemos una gran lista, pero luego se nos hace difícil cumplirlos. El día no tiene tantas horas como necesitamos, pero cada día que vivimos es un momento especial.

¡¡Venga ánimo !!  Empecemos esta temporada valorándonos y pensando que podemos hacer eso que deseamos y mucho más! Sin permitir que nadie apague nuestros sueños ni nos quite nuestra libertad.

Esta persona,
que NO ES MAYOR,
también esta buscando
alguna cosa

Mayores, tranquilos|
NO pasa nada si
perdemos les gafas.
Seguro que las encontraremos
Si acaso, ¿se lo permitiríamos a nuestros nietos?. Nuestra mente va acumulando el paso de los años, a veces notamos que hay una disminución de la memoria y que necesitamos hacer un esfuerzo para prestar atención a más de una cosa a la vez cuando antes lo hacíamos con toda facilidad. A veces olvidamos donde dejamos las cosas, por ejemplo: las llaves, las gafas, la cartera… o simplemente si hemos cerrado bien la puerta de la calle, el gas, etc., otras veces no recordamos lo que íbamos a buscar y tenemos que dar la vuelta para que el recuerdo vuelva a nuestra mente; pero esto es normal a nuestra edad, no hay que intranquilizarse, pero si tenemos que ejercitar nuestra mente leyendo libros, revistas, haciendo crucigramas, escribiendo, asistiendo a clases nuevas, por ejemplo: nuevas tecnologías, talleres para la memoria, participar en tertulias, etc. etc., todo ello nos ayudará a ponernos en buena forma mental.

Con buen humor,
las cosas salen mejor.
Como dice nuestro título “Nada nuevo bajo el sol” ha sucedido siempre y sigue sucediendo pero debemos mejorar el estado de ánimo con la ayuda del humor, tomarse la vida de una forma positiva, que es lo que ayuda a afrontar mejor los problemas.

El buen humor nos une a las personas y permite una comunicación entre nosotros más fluida, aceptándonos con nuestros defectos y virtudes, nos hace entendernos mejor con los demás.

Para finalizar os diré que pienso que hay que gestionar bien nuestro tiempo aprovechando al máximo nuestras capacidades y establecer un horario, si deseamos disfrutar de una vida plena para no tener que decir:

 “Nada nuevo bajo el sol”.
Mary Luz

diumenge, 9 de setembre de 2018

Inquietuds


Sota aquest arbre, per molta calor que faci,
s'hi estava molt be
- Bon dia, com estàs amic? Sembla que el clima va canviant, oi? La calor d’enguany ha estat molt insuportable, uf!, és clar que tu, a sota d’aquesta arbrada ho suportes millor. Bé, i que fas ara?

-.Caram!, quina cosa més bonica i d’on treus la fusta que modeles. No m’ho puc  creure, de les branques que cauen dels arbres? Però quan has après tu a fer això?

No deixis mai de llegir,
ni que sigui el Diari,

tot esperant el bus
- Estic francament sorpresa! Ja ho entenc,  en lloc d’estar avorrit i fent-me mala sang per tot el que passa en el nostre planeta, has decidit buscar una magnífica manera de passar les hores. Ep!, ara no et descuidis de llegir el diari cada dia, eh?

- Trobo que has estat molt hàbil, conec altres persones, que de cap manera volen fer res més que veure la TV, però tu, has estat capaç de buscar una utilitat important per ocupar unes bones hores al dia.

Aquesta persona, a més de passejar el gos
escriu les seves memòries
- Estic segura que tots tenim una part creativa. Mira, sense anar més lluny, l’altre dia vaig veure a la Júlia, si home, aquella veïna meva que té un gos que no calla

- Bé, d’això dels gossos ja en parlarem un altre dia. Ara el que vull dir-te és que saps qui està escrivint les seves memòries?

Aquest llibre és semblant al que escriu
en Toni del Bar amb les receptes
que feia la seva mare.
- Apa, no crec pas que en parli d’això. Calla! Allò que vull dir és que també ha trobat una manera agradable de passar els temps i està molt engrescada. I no t’ho perdis! El Toni del Bar “El Racó”, que ja saps que ara està jubilat ha començat un llibre de receptes de cuina que ja feia la seva mare. Què et sembla? Estic francament engrescada, jo per aquest pròxim curs m’he apuntat a una Aula d’extensió Universitària d’AFOPA. Si noi, en aquesta vida no es pot parar, sempre s’aprenen coses, la cultura és com una finestra al món que t’ajuda a entendre millor tots aquests canvis que es produeixen d’una manera ràpida i constant.

Quan ens fem grans
fem coses semblants a les que fèiem
quan eran infants.
Ara amaguem llibres
- També he iniciat un joc que ja existeix. He fet un comunicat a través de l’Associació de veïns a tot el barri per intercanviar llibres. Cada dia de la setmana tocarà una zona amagar llibres en un punt. Es donaran pistes, coordenades, etc. i així hi haurà un intercanvi que propiciarà la lectura.

- Mira, que no ens hem adonat, aquí hi ha un llibre! Bé, ara em tocarà a mi amagar-ne un dels meus.

- Bé, et deixo, això funciona! És com jugar a amagar secrets.

- Per cert, t’has adonat, aquell senyor gran com ens mira mentre pinta el paisatge?

- Estic segura que tots som capaços de trobar la manera de fer alguna cosa que ni tan sols havíem imaginat,

Només es tracta de pensar-hi una mica i provar.

- Adéu fins aviat!
Carme AFOPA

diumenge, 2 de setembre de 2018

Ferms en la constància


Aquesta persona té constància
i és manté ACTIVA
Finalitzada la pausa del descans estival, som molts els que ens hem posat novament en marxa, amb les nostres diverses activitats, i segurament també som  molts els que ho fem amb una gran il·lusió, amb ganes de fer-nos presents en la societat, de ser ben actius i útils, i sobretot, amb una incansable constància, sense defallir mai. Aquest és el veritable secret per fer les coses ben fetes.

A la biografia del gran cel·lista català Pau Casals, es comenta que l’any 1942 va donar el recital d’una difícil suite de Bach, que havia estat assajant prèviament, amb una gran constància, durant dotze anys! 
  
Aquest escaldor ha pujat 12 pisos
però amb constància
en pujarà molts més
Aquest bloc de “Persones grans amb opinió”, ja fa mes de dotze anys que publica interessants i agradables articles, pensant sempre només en el benestar de les persones grans. I aquesta llarga permanència en el temps, ens esperona a no perdre mai la il·lusió, convençuts de que si som insistents en la nostra tasca, podem arribar a ser útils a  molta gent, i a fer, malgrat l’escassetat dels nostres mitjans, moltes coses profitoses.

Com aquests servidors públics,
El nostre bloc també vol servir a les persones,
en especial a les grans.
No hi ha dubte que el temps actual és complicat, en  molts sentits, i que la crisi és dolorosa per a moltes persones. Tots estem vivint molt d’aprop una difícil situació social, política i econòmica, i a vegades no hi ha massa espai per l’optimisme. Però res d’això pot frenar mai la nostra voluntat de servei, sinó que ens obliga a ser encara més actius i solidaris.

Sant Tomás ens diu que
amb constància i voluntat,
es pot aconseguir tot
La constancia ho pot garebé tot. D’això n’estem ben convençuts. Hi ha una dita que afirma que “la victòria és per aquell que sap aguantar un quart d’hora més que els altres”. En aquests dificils temps actuals, també a nosaltres en cal aguantar, però sobretot, ens cal ser esperançats i combatre el desànim amb decisió i entusiasme.

Voler és poder. Diuen que Tomàs d’Aquino va prometre a una germana seva, superiora d’un convent, que li escriuria un llibre sobre el que calia fer per ésser sant. Quan li va enviar el llibre promés, només hi havia una pàgina escrita amb aquestes dues paraules llatines: “valde velle”, és a dir: “voler-ho de veritat”.

El nostre blog té el ferm propòsit, i vol de  veritat, ser útil a totes les persones grans de casa nostra, informant amb il·lusió, alegrant la seva vida diària, impulsar el seu benestar, estant sempre al seu costat.


I per això es compromet a continuar-ho fent durant molts anys més, amb constància i il·lusió.   

El redactors habituals           

diumenge, 26 d’agost de 2018

Inconvenients de l'estiu


En al refugi del estnay de
Malniu,

amb la Clara i en Pau,
no teníém calor
    Quan l'estiu fa molta calda
     tot el poble al carrer surt,
     les dones amb minifalda
     i els homes pantaló curt.

     Però noies descarades
     se l'escursen amb encès,
     veus ses calces de vegades
     tret de quan no porten res.

Segant i envalant forratge,
els pagesos 
aguanten la calor
                     La platja està abarrotada,
                    de calor no en tenen prou,
                    la gent queda ben torrada
                    i el seu cos gairebé és cou.

                    En canvi per força passa
                    calor intensa el camperol,
                    doncs no dina mai a casa:
                    està al camp de sol a sol.

En canvi. l'Imma,
passejant pel bosc,
de calor, RES

      Qui està gras per a la platja,
      és la sauna un mal consell,
      de cop quilos en perd massa
      i sols té l'os i la pell.

      Les persones no mereixen
      suportar cap refredat,
      a l'estiu molt fred pateixen
      amb l'aire condicionat.


El pantà de la Torrassa
en el meu  estimat
Pallars Sobirà
                     Per tenir la pell ben bruna
                    quan del cel ve un temps fatal,
                    hi ha qui paga una fortuna
                    sota el sol artificial.

                   Jo vull l'ombra que refresca
                   d'un bosc verd ben lluny del sol
                   amb beguda del tot fresca
                   un petó d'amor ben dolç.

                                                 Frederic Bou

diumenge, 19 d’agost de 2018

Salvem la Cerdanya


Estany de Malniu
Tal com us vaig dir
la foto la van fer
els meus néts
La Cerdanya ha estat un Comtat des de fa segles, és un  espai privilegiat de Catalunya per reunir unes condicions climàtiques immillorables, així es reconegut internacionalment en ser un espai únic a Europa, qualificant-lo com de tresor natural.

La singularitat de la vall de la Cerdanya és que es dibuixa d’est a oest en lloc de nord a sud com són totes les altres valls del nostre continent, i com sigui que les muntanyes que la rodegen són d’una altitud mitjana de 1.200 metres, aquestes protegeixen a la Plana de la humitat del Mediterrani i de la duresa del clima de l’Atlàntic, lo que li permet tenir un microclima propi i ideal, i s’ha de considerar com un bé per la humanitat i declarar-lo com Patrimoni natural de Catalunya.

Vista del Cadi
des del poblat de Trevesseres,

Ajuntament de Lles de Cerdanya,
amb el meu nét Pau de primer pla
tot dinant en el restauarant del poble

Sembla extrany que en aquest
petit poblat
hi tingui vida un restaurant,
conegut en tota la vall,
en que la seva especialitat
és fer arroços molt bons
i a un preu asequible
L’home sempre ha intentat conquistar la terra, el mar i l’aire, i en molts casos les intencions d’alguns no han estat ni honestes ni equilibrades, ans el contrari, sols s’ha buscat la possibilitat de fer-ne grans beneficis. El Pla Director Urbanístic Aeroportuari que torna a presentar actualment la Generalitat de l’ampliació de l’actual aeròdrom de la Cerdanya, és un atemptat contra el medi ambient ja que tota la Cerdanya és un habitat d’espècies protegides tan de flora com de fauna, que en tal cas desapareixerien causant alteracions dels processos ecològics, geològics i també sociològic. I dic sociològic perquè a la Cerdanya a més dels ceretans, hi ha una gran quantitat de famílies que durant tot l’any la visitem aprofitant les festes, les vacances, els ponts, i, quan algun dels seus membres entrem a la edat de jubilació, les nostres estades són més llargues. Actualment la presència de la contaminació o pol·lució atmosfèrica a les ciutats degut al canvi climàtic serà aclaparador, i la Cerdanya per les seves condicions naturals i climàtiques, és el lloc ideal per evitar que ens perjudiqui, ans el contrari, serà un lloc de empara i salvació.

Clàssica foto de les vaques de la Cerdanya
Aquesta vaca NO li agrada que li facin fotos
Em va perseguir i de poc em tomba
Ull!, Les vaques són perilloses


Tampoc s’entén. què existint a la Seu d’Urgell un aeròdrom no s’ampliï aquest i el de la Cerdanya si? Hi ha tanta demanda de transport aeri en una àrea tan reduïda com l’espai que separa la Cerdanya de la Seu d’Urgell? Unim-nos tots per evitar un crim ecològic d’aquest magnitud que cap benefici aporta a la Cerdanya i que no té cap ni peus, havent-hi com hi ha, un altre camp d’aviació a pocs quilòmetres de distància.

Que es conservi l’actual aeròdrom esportiu, i que s’elimini la segona fase d’actuacions previstes,

Com demana l’Associació per Protegir el Territori, que s’ha constituït per tots els enamorats d’aquesta Plana Màgica!

Josep Maria V.

Nota: Escrit publicat a La Vanguardia, edició de Girona. Per llegir-lo, feu click AQUÍ




diumenge, 22 de juliol de 2018


Les nostres imatges
d'ABANS I ARA
podrien ser aquestes
Hem canviat
però som
els mateixos



L’Associació de gent gran A.C.A., de Barcelona, publica periòdicament una revista social amb el suggestiu i evocador títol de “Abans i Ara”, que suggereix una continuïtat en el temps. Ens vol fer evident que, el que som ara, amb els nostres anys i la nostra experiència, és també el que érem abans.

En el mirall, ens costa una mica
reconèixer'ns-hi
És possible que quan ens mirem avui al mirall, ens costa una mica veure’ns-hi tal com érem una pila d’anys enrere, Se’ns fa difícil acceptar que la imatge que ara hi veiem, encaixa amb aquell noi o noia que continuem portant a dins nostre, aquell noi o noia que començava a obrir-se camí per la vida en circumstàncies força complicades, en un país oprimit culturalment, devastat per la guerra i amb greus dificultats econòmiques.


El nostre famós 600
preparat per les vacànce
Només falta recollir la família
Però no ens hem equivocat de persona, som nosaltres mateixos. Curiosament, a vegades enyorem aquell temps i aquelles dificultats, o potser el que enyorem, són aquells personatges de la nostra vida que estudiaven, treballaven amb gran esforç, amb la confiança que anirien endavant. No teniem cap comoditat de les que tenim ara.  però si teníem il·lusions, entre elles la de tenir un modest 600, per compartir amb la família.

Universitaris
El temps d’abans i el d’ara es connecten d’una forma sorprenent. També ens costa pensar que els nois i  noies joves que avui dia van a la Universitat i decideixen amb criteri propi sobre el seu destí, són aquells mateixos infants d’anys enrere, i també aquells adolescents que a vegades ens donaven tanta feina.

Aquest amic de la nostra infància
no és molt conegut per
la joventut actual

És possible que alguns dies encara enyorem els personatges de la nostra vida que el temps ha anat canviant i modelant. Ben segur que ara ens costa una mica reconeixer-nos-hi, però la veritat és que no voldria retrocedir, i suposo que moltes persones, tampoc. Tot el que hem viscut, tant les coses agradables com les que no han estat tant, formen part de la nostra vida, i ens han fet tal com som ara.

L’abans i l’ara, l’ahir i l’avui, no es diferencien gaire. Són força iguals i es fonen en un moment actual, simultani i únic. No hi ha cap desig de tornar enrere, el temps queda arxivat en un instant irrepetible, i malgrat els anys que hagin passat, tots continuem sent el que érem.

Pensant així, quan avui ens mirem al mirall, tots ens hi podrem reconèixer plenament.   


Miquel Maria
Nota Important
Demà comencem les vacances

El Cargol no tornarà a sortir fins el dia 18 d’agost