diumenge, 10 de desembre de 2017

El pessebre de la `plaça Sant Jaume i la Fira de Santa Llúcia

Vista general
del pessebre de la plaça de Sant Jaume
del 2017
Com es veu
és molt original
En aquest dies és obligat passejar per la Plaça de Sant Jaume i la Catedral  on hi trobem el pessebre que cada any hi munta el nostre Ajuntament´, i la clàssica fira de Santa Llúcia.

El pessebre d'aquest any és obra del arquitecte Jordi Darder que ha fet una obra molt original, digne d’en Picasso o Dalí, però sobre tot ha resolt el problema que tenien els anteriors que era la seva visualitat. Es tenia que fer cua per poder-lo veure. Mira que en fa d’anys que fem pessebres, i fins ara ningú hi havia pensat!. I ens ha fet un pessebre aeri que permet que es vegi des de qualsevol punt de la plaça. Un deu per aquesta idea... però

La Mare de Déu i el bou
Ha posat 25 figures, totes elles conegudes com la Mare de Déu, Sant Josep, el bou i la mula i alguna que no ho és tan com un gat, i molt discretament hi ha un “caganer”. Però no hi he vist el nen Jesús. Quan ho vaig comentar amb el meu fill, m’ha respòs molt serio. “Papà, recorda que a casa el nen el posàvem el dia de Nadal. Espera fins aquest dia i veurem si hi posa un pal més amb la seva figura i fa com feiem a casa”.

Voleu dir que és un Nen Jesús?
es necessita molt bona
voluntat per veure-ho

Després de parlar amb el meu fill, ho vaig comentar amb una filla, i aquesta em va dir: “Papa, si que hi ha el nen Jesús. El que passa és que segons “des d'on ho mires” costa una mica de veure. Torni a anar i segur que el veuràs. Busca entre Sant Josep i la Mare Déu, i el nen està on ha d’estar”. I jo, obedient, hi he tornat. Ho he preguntat a un “mosso” que corria per allà i em va dir que per veure-ho be m’havia de situar des de la part del Ajuntament a la diagonal que fa el primer pal i efectivament he vist una  figura una mica estranya que es veu entre Sant Josep i la Mare de Déu i que no s’identifica amb un nen ni amb res que si li assembli, i de sobte vaig exclamar: Ostres!. És clar que l’arquitecte no havia previst que si no estàs en aquesta línia diagonal, l’imatge sembla que es mogui i la veus sobra la Mare de Déu o sobre una altre figura   


El "caganer" del pessebre
Si en voleu veure un de més tradicional, aneu al museu Frederic Marés, que està allà mateix. L’ha fet l'Assossiació de Pessebristes de Barcelona.

A la fira hi han casetes amb les “coves” de suro, la molsa, el paper dels cels i el de plata per fer els rius i tota mena de figuretes, com sempre. Però l’oferta de “caganers” era molt minsa respecta a anys anterior, que hi trobaves tots els personatges importants defecant i el que no hi era, és que no era important. Serà pel 155? Qui sap!. Dons NO. Avui n’he vist una que hi tenia els personatges d’aquest any, però no hi eren tots. En faltaven

No diré quins hi faltaven, no fos cas que oficialment
 ja els "haguessin acabat,"
i em tornes a equivocar!.

Joan
Nota: Adjunto dos links a dos vídeos escollits entre els molts que corren per la xarxa. Us recomano que mireu el primer que surt a cada link. La resta, que cada dia varia, i normalment NO tenen relaciió amb el tema

diumenge, 3 de desembre de 2017

La passió pels diners, els plaers i el poder

Mònica Terribes
des de Catalunya Ràdio
El dijous dia 30 de Novembre, vaig sentir per Catalunya radio que la Mònica Terribes reunia a tots els joves novells que aquest any figuren a les llistes de les eleccions de tots els partits, i donaven explicacions del que pensaven sobre la política. No vaig poder sentir tot el programa, però la part  que vaig escoltar, ningú va pronunciar paraula ni argument sobre si els problemes polítics els resoldrien amb diàleg fins a trobar una solució, tampoc vaig sentir cap comentari sobre la corrupció, ni molt menys sobre l’augment de la pobresa, les pensions dels jubilats i els sous dels polítics i les seves pensions, prebendes, etc .. etc

En aquests clubs
 hi ha algun poltic fora del càrrec
que ara ocupen  cadira en
les empreses de l'IBEX
Actualment els adults controlen tots els ressorts de la política, la corrupció desborda tots els límits, i els polítics sols miren per ells, esperant jubilar-se amb una bona pensió i a més, sempre n’hi ha algun d’ells que forma part d’un consell d’administració d’una empresa de l’IBEX,  i per això no controlen el que cobren els seus alts directius, que segons diuen, la seva remuneració és 110 vegades mes de la d’un empleat.

Si els joves només busquen diners,
el seu futur serà invisible

Al meu entendre, si els joves es deixen portar pels actuals adults no viuran una veritable sentit de la vida, si la joventut dedica el seu temps a buscar els diners, el poder i en conseqüència el seu plaer immediat, no canviarà   la societat i el seu futur, tal com va, es invisible.

Es compleix aquest compromis
i altres
per part de l'Esta
t?
Evidentment, NO
En quan a nosaltres els ancians i persones grans, d’una forma, aparentment molt agradable i convincent els adults ens han “jubilat”, jo diria tret, de la política.  No hi ha ni un parlamentari que sigui major de 60 anys. Per tant no tenim ningú que defensi els nostres interessos, i, com es evident, em remeto al que ens han fet amb les pensions i amb el fons que teníem, quasi setante mil milions d’euros, limitant-nos  a cobrar el 0’25 % d’augment anual per compensar (?) el nivell de vida. Un altre ajut que teníem, la Llei de la Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, també ha estat laminada: l’Estat a deixat de subvencionar el 50% a que es va comprometre pagar. L’Estat no compleix la llei, i no li passa res ni li apliquen cap article 155.


Vells, grans i joves hem d'anar units

Els vells ja estem cansats de pagar la nostra falta de valoració, i els joves han de considerar que si segueixen el camí actual dels adults, es trobaran que una part important de la societat no tindrà res: només condicions de pobresa de les quals ningú no podrà garantir que se’n poden escapar.

Hem de unir-nos, els joves i els vells, fer un partit polític que ens defensi o manifestar-nos per evitar aquesta crisi de la societat, que esta sucumbint

i destruint les últimes restes de la tradició.


Josep Maria V.

dilluns, 27 de novembre de 2017

Que Navidad nos espera



Los vendedores ambulantes
llegando a su parada
Los vendedores ambulantes ofrecen su mercancía en diferentes lugares de la ciudad. La semana pasada asistí a una visita guiada al interior de la Fuente de Montjuich, fue una visita maravillosa y esperando fuera para entrar, pude contemplar como un grupo bastante numeroso vendían sus productos con disimulo y temor de los municipales que rondaban por allí.
El caga tió
una de les peces clau del
Nadal familiar

La fiesta de Navidad es un encuentro familiar y todos y cada uno de nosotros podemos elegir cómo celebrarlo, podemos salir o quedarnos en casa, tal es el ajetreo, jaleo, tumulto y griterío que hay en las ciudades, ya que todos los años, cuando llegan estas fechas estamos más contentos de lo ordinario y más alegres aunque tengamos que reducir los gastos por la falta de “calor” de las pagas extras para unos y por la poca actualización de las pensiones para otros.

Plato típico de Navidad
No obstante, tenemos que recibirla con alegría y entusiasmo a pesar de que la tradición nos obliga a gastar más que otros meses del año y disfrutar de las cenas y comidas navideñas con familiares y amigos, además del disfrute que supone la alegría de los niños cuando abren sus regalos y la satisfacción de poder hacer feliz a nuestra familia. “Que linda es la Navidad”.

Internet puede ser nuestra ayuda
Se escucha decir muchas veces a algunas personas diciendo que la Navidad no les gusta ya que están lejos de sus seres queridos y que están deseando que pasen cuanto antes, hay que comprenderlo, son recuerdos familiares de momentos felices y de los cuales carecen pero que no pueden olvidar; deben comunicarse por teléfono pero no es lo mismo.

Comprar por los suelos parece más barato
Las compras son tan numerosas que no es de extrañar que los vendedores ambulantes sean de los que más venden a pesar de las quejas de los comerciantes y tenderos. Realmente es más barato comprar por los suelos?, no deberíamos hacerlo si está prohibido… pero si es más barato…

Nuestro árbol nos espera


Las luces se han encendido, las ilusiones también y los belenes con la Sagrada Familia dentro a punto de montarse. La ilusión de los más pequeños de la casa con los belenes y árboles de Navidad suele ser lo mejor y también por uno mismo, se puede hacer un esfuerzo y recuperar la emoción navideña.

No me queda más que desearos a todos una Feliz Navidad y prosperidad financiera… jajaja…


Mary Luz

diumenge, 19 de novembre de 2017

Ruta per la Barcelona del 1714. Una Ciutat en guerra

Última batalla de la Ciutat
en front de l'exercit de Felip V
Al 1700, en morir Carles II, tots els pobles que formaven el regne d’Espanya van acceptar com a rei en Felip d’Anjou, Borbó,  Catalunya inclòs, però la família del rei mort, els Habsburg, no ho varen acceptar i van presentar el seu candidat, L’Arxiduc Carles i a l’any 1701 va començar la guerra entre ells. A l’any 1705, en Carles va atraure als catalans dient que si li donaven suport els hi conservaria totes les seves institucions, cosa que no faria en Felip, i els catalans vam caure en el parany i es van canviar de costat. Total: En Carles va trobar un altre cadira per escalfar i va abandonar als catalans a la seva sort i al 1713, les dues famílies, van signar el tractat d’Ultrecht. Malgrat a estar sols, els catalans van fer front als exèrcits d’en Felip fins al 11 de setembre de1714. I és en el barri del Born on hi ha més empremtes d’aquesta guerra. Fiat dels que esperes que t’ajudin i veuràs!

Placa amb el vers d'en Pitarra

Fossar de les moreres. Era el cementiri de la parròquia de Santa Maria del Mar.  Es va fer famós perquè va ser on els barcelonins varen enterrar els morts de la batalla que varen perdre enfront del Felip V. El vers que va escriure en “Pitarra” és el de la placa de l'imatge adjunta. 

El vitrall del Barça
Curiositat de Santa Maria del Mar: Els vitralls. Els que hi ha ara no són els originals. Són de després de la guerra del 36. Com  a curiositat en trobem un al costat de porta que dona al fossar on si veuen el Felip V i en Carles amb les seves mullers. Això si, en Felip a la part de dalt. Pagat pel govern d’en Franco. I si mirem des de sota l’orgue els vitralls de l’altre costat, en veiem un de molt blau, que desentona bastant, pagat pels organitzadors dels Jocs Olímpics, i en el de la seva dreta, n`hi ha un altres que és un vitrall amb tres columnes de quadres semblants i si mirem l’últim de la columna central, veurem qui el va pagar: el Barça, ja que hi va fer posar el seu escut. Es ben cert que qui paga, mana

Sota el mercat del Born ha sortit
la Ciutat del 1974
Es veuen els carrers i les cases enderrocade
s
El Born: Avui ens ensenya les restes de la ciutat de l’època d’aquesta guerra on podem veure carrers i cases que només tenen unes parets d’un metro d’alçada. Primera ordre d’en Felip V que va obligar als seus propietaris a tirar-les a terra i deixar-les amb aquesta alçada. Amb aquest acte, Felip V va trencar el pacte de la rendició i va ser la primera mostra del que aniria fent amb la ciutat i les seves institucions. Hauríem anat millor amb en Carles?, però, vam perdre
   
Ai dels vençuts (Vae Victis)
Joan

Breno
Com es veu, era una bona peça
Nota: Segons la tradició, aquesta frase la va pronunciar el general gal Breno, que havia conquerit la Ciutat de Roma, i va vendre la seva retirada de la Ciutat mitjançant un rescat de mil lliures romanes en monedes d’or. Quan els romans van anar a pagar van observar que la balança estava manegada a favor de Breno i van protestar. Breno es va limitar a posar la seva espassa en el seu platet, amb el que els romans van tenir  que posar encara més or del que tocava. És la impotència dels vençuts    

diumenge, 12 de novembre de 2017

Invitació als autors clàssics

Dibuix dels set savis de Grècia
De fet, són uns del clàssics

Llegim poc els clàssics i són molt necessaris. Immersos com estem en el brogit de la  vida política, sumits dins l’incessant allau de notícies d’actualitat, amb inquietants controvèrsies judicials i amb constants casos d'alguns responsables públics corruptes, no ens queda gaire temps per contemplar les coses amb perspectiva. Contaminats per un munt de noticies tòxiques que ens deixen força atabalats, ens costa saber prendre distància i assentar-nos en l’experiència pregonada pels alguns savis antecessors de centenars d’anys enrere.
Avui sabem anar a la lluna,
tenim mols coneixements
tècinics i científics,
però sí que estem a la "lluna"
en el coneixement històric
i en l'exàmen dels seus errors 
La humanitat ha avançat molt en coneixements científics i tècnics. Ara dominem el mètode i les màquines, viatgem a l’espai, però gairebé som analfabets en el coneixement de nosaltres mateixos, a treure experiència d’accions humanes funestes i a dominar els anhels desaforats dels nostres instints que poden pervertir els sentiments més nobles. Si llegíssim i meditéssim sovint les ensenyances dels clàssics, no cauríem en la temptació de la corrupció i ens blindaríem contra els que la practiquen. Descobriríem que hi ha persones perverses que saben transformar les certeses en mentides, amb una enganyosa dialèctica que no està al servei de la veritat ni de les institucions que diuen servir, sinó en benefici propi.
Protàgores és el savi mentider
dels seu temps
i em les seves mentides es va fer ric
Com ara!
Un clar exemple d’aquests savis mentiders el trobem a la Grècia antiga amb el sofista Protàgores (490-420 aC), que dominava l’art de la retòrica i es dedicava a fer conferències i classes privades, per les quals li pagaven grans emoluments. Es va autoproclamar defensor de la virtut, assegurant que, els que l’escoltessin, tornarien a casa millors persones i millors ciutadans. Afirmava que l’home és el centre i mesura de la realitat, i aquest axioma li permetia relativitzar i donar la volta a qualsevol altre coneixement o prèdica a favor del bé comú. La fortuna acumulada per Protàgores el va fer un home molt ric, però tanmateix mai va passar el llindar de la mediocritat.
Aquest cartell parla per si sol
Aquest mercenari de l’ètica va merèixer la reprovació de tots els grans de la seva època i també de la posteritat, que el considera molt fals. Però, ¿no hi ha encara, avui dia, en la nostra vida social, empresarial i política, moltes persones mentideres i falses, molts professionals de la paraula, com era Protàgores?
Ens caldrien a tots uns dies de relaxament per asserenar-nos, per distanciar-nos de les notícies i de la política que ens absorbeixen totalment, per relativitzar les informacions periodístiques, sovint contradictòries, que ens atabalen, i endinsar-nos en la lectura de llibres clàssics que com a mínim tinguessin dos mil anys d’antiguitat.


Ben segur que hi guanyaríem força en tranquil·litat i saviesa.

Miquel M.

Nota
Si feu click AQUÍ Veruen l'article que vàrem publicar el dia 20/09/15 sobre les mentdes

diumenge, 5 de novembre de 2017

Catalunya democràtica

Totes aqueste persones parlen de Democràcia
però
La veuen tots igual?
Catalunya sempre ha sentit la democràcia com l’anhel polític  des del segle XII, degut a que aquests principis democràtics ja estaven fortament arrelats en el dret comú que regia a la nostra Nació Catalana, els quals estaven fonamentats en els “Usatges de Barcelona”, basats en el costum local, i les seves bases eren el sentit comú i el lliure albir del jutge, resolucions judicials que es van començar a recollir com Dret consuetudinari en aquell segle, havent tingut tot aquet bagatge una influència decisiva en el dret català per haver-ho portat Jaume I a les Corts Catalanes l’any 1,251, establint la seva prioritat a altres disposicions promulgades per altres monarques, anticipant-se en el seu contingut a la “Carta Magna”.

Actual Salò de Cent de l'Ajuntament
 
Així, l’any 1,265, a Barcelona, es constitueix en cent el nombre de membres del sistema de govern dels seus ciutadans, prenent, a partir de llavors, el nom de “Consell de Cent”. Aquesta institució ha estat pionera a Espanya per elegir els seus components de forma democràtica, mai hi hagut cap distinció en el dret de vot dels treballadors i dels artesans amb els dels terratinents i els dels banquers.

Signatura del rei anglès Joan sense terra
del document
Carta Magna Libertatum
i que mai va complir
Carta Magna anglesa, també anomenada Magna Carta Libertatum, que traduït del llatí vol dir «Gran Document de les Llibertats», és un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava però no va ser així. Es tractava d'una declaració de drets i deures de cada estament social i obligava el rei a respectar el procediment legal.

Tomba del Rei Enriv III d'Anglaterra
Aquest rei del segle XIII
ja sabia que tenia que ser conciliador
amb els baron
però
després d''haver-los derrotat
 
Això va fer que fins i tot els seus partidaris perdessin la confiança en ell i el 1258 es va produir un cop d'estat. Hi van haver dues  guerres dels barons que va acabar el fill d'Enric III, Eduard. El príncep Eduard va fer servir la Carta Magna anglesa en els seus arguments per justificar l'ús de les armes, dient que els barons havien anat massa lluny perquè havien actuat en contra de l'establert. En un gest conciliatori, després d'haver derrotat els barons, el 1267 Enric va promulgar l'Estatut de Marlborough, que incloïa com a novetat un compromís de complir les disposicions de la Carta Magna anglesa.

Catalunya ha estat sempre democràtica, ho porta a la seva sang, i no es pot dubtar de que les seves prioritats siguin: 


La dignitat inherent i els drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana, és el fonament de la llibertat, el dret a decidir, la justícia i la pau en el món.


Josep Mª V.

diumenge, 29 d’octubre de 2017

La dignidad personal

Estos ositos estan en guardia
¿Se pelearan?
Cuando no queremos claudicar solemos pensar “no hay que bajar los brazos” o algo por el estilo, algo así como “estar en guardia”, por si acaso…

La mayoría de personas vivimos la vida aceleradamente; el ritmo actual es frenético, ya que a nuestro alrededor surgen y surgen compromisos de todas clases y salen las prisas, porque todos queremos hacer muchas cosas en poco tiempo. Lo peor creo que es que nos olvidamos de vivir lo principal dando y dando vueltas sin ir a ninguna parte. Hay que pararse y pensar… ¿qué estoy haciendo con mi propia vida?... y si conseguimos tener una respuesta satisfactoria ¡¡bravo!! saborearemos con tranquilidad la vida propia, no la del prójimo. Hay que entrar en uno mismo y así conseguir vivir con serenidad. Esto es muy fácil de decir, pero muy difícil de hacer.

Ya nos lo han dicho TODO
Por el solo hecho de ser persona uno tiene derecho a ser respetado por los demás y así debe de serlo tanto a la mujer como al hombre y en todas las edades ya sea uno niño, adulto, joven o mayor. Las personas hemos de ser responsables de nuestros actos; la declaración de Los Derechos Humanos dice: “todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos”, es por ellos que debemos evitar las condiciones inhumanas y vivir sin humillaciones que tantas veces suceden.

Esto pasa a los orgullosos
Creo que la dignidad no debe ser confundida nunca con el orgullo, ni nos ha de hacer pensar que somos mejores que los demás, ni que están por debajo de nosotros. Todos los seres humanos merecemos un respeto sin tener nunca en cuenta el puesto que ocupamos ni el dinero que tenemos, ni consentir que nadie nos coloque en una situación de desventaja. Esto lo digo por la situación que hace poco vi en una empresa, a la cual fui a comprar, en la que el “jefe” maltrataba verbalmente a un empleado sin razón alguna mientras él se mantenía callado. Me quede petrificada y me marche sin hacer compra alguna.

Esta explicación ya lo dice todo
Hemos de ser los protagonistas de nuestra propia vida y resolver nuestros propios problemas. Debemos de estar contentos y orgullosos de nosotros mismos y debemos expresar lo que sintamos sin temor a ser criticados ni sentirnos culpables.

Este caballero No tiene aspecto de
haberse arrepentido NUNCA


Cuantas veces nos hemos arrepentido de haber contestado de mala forma a alguien que nos ha ofendido?, si es nuestra culpa hay que saber pedir disculpas, no por eso se pierde la dignidad. Hay que creer en uno mismo y estimarse.




                                                      Lo conseguiremos?

Nota: Feu clic AQUÍ i podrèu veure un vídeo molt adient sobre l'orgull. Riureu

Mary Luz