diumenge, 15 de juliol de 2018

Les persones grans tenim il·lusions


En arribar a dalt del camí hi trobem
el Llac de Malniu.
Aquesta vista ens demostra que valia
la pena haver-hi pujat
Una de les coses que ens fa viure és tenir il·lusions. Si perdem la il·lusió de fer coses, malament. No durarem massa. Però les il·lusions que tenim avui, són diferents de les que teníem. Per exemple: fa uns quants any, estan a la Cerdanya, la Mª Lluïsa i jo varem pujar al llac de Malniu, tot passejant pel bosc que feia una pendent respectable i el terra amb troncs trencats presentava forces obstacles. No vàrem tenir cap problema. En arribar a dalt, vàrem fer unes bones fotografies, que ara estan enganxades en un àlbum i no les puc digitalitzar. Aquest any torno a la Cerdanya amb una filla i els néts. Hi vaig amb il·lusió de recuperar les meves fotografies i amb la certesa que jo no hi podré pujar i que els meus néts em faran realitat la meva il·lusió.

Aquí em teniu amb vigilant el Quixot
Fa uns dies una altre de les meves filles i una néta amb varen convidar a passejar amb elles per Barcelona i la néta em va dir si volia anar a veure un museu, el museu de les il·lusions. Evidentment no sabia de què em parlaven, però vaig acceptar, ja que la joventut fa moltes coses diferents del que nosaltres estem acostumats. És veritat que les persones grans tenim experiència, però també és veritat que la joventut aporta una forma nova de veure el món, i com no podia ser d’altre manera, el museu està basat en les noves tecnologies


Aquí em veieu fumant una pipa de productes
sense i identificar que et fan
treure un fum mai vist
Al entrar veus que les parets estan pintades amb unes imatges que nos saps ben be que són, però si et situes en el lloc indicat i et fan una foto, quedes integrat en la pintura de la paret, i veus que et converteixes amb un angelet amb ales, o estàs fumant una pipa de no saps què és, però el teu fum és molt significatiu, o bé estàs vigilant el Quixot mentre en Sancho busca l’església on topar, o estan a Brussel·les el Manneken Pis en fa de les seves o passant per unes gorges perilloses, etc. etc
       
La meva filla
passant unes gorges
molt perilloses
Ah!, no vàrem pagar, perquè la meva néta, de 21 anys, ja s’havia preocupat de tenir invitació gratuïta, cosa indispensable per poder fer moltes coses amb un pressupost molt petit. Tant és així que un dia em va dir: Avi, aquest cap de setmana vaig de viatge. En preguntar on anava em va contestar: No ho sé. Ho sabré 24 hores abans de la sortida.

Per sopar ens volia portar a un lloc proper al Born que feien unes tapes boníssimes i a un preu mol assequible. Ens va costar una mica trobar-ho, i quan ho vàrem aconseguir hi vam trobar un rètol que deia que havien tancat. No és estany, una bona qualitat junt amb una quantitat respectable i un preu baix, normalment equival a la bancarrota. Segons males llengües, només es coneix una excepció: "Quan un fabricant d’escombres va preguntar a un competidor com s`ho feia per vendre més barat que ell, que robava les canyes, li va respondre que ell robava les escombres fetes"



És ben cert que tots tenim il·lusions.
 Però les de la joventut no tenen res a veure amb la de les persones grans

  Joan   

diumenge, 8 de juliol de 2018

Envejecer con éxito


Las mariposas No envejecen,
pero su vida es muy corta.

Las más pequeñas, un día,
las normales pueden llegar al mes
i algunas de las más grandes
varios meses
Pensando sobre ello, me llama la atención lo poco que nos llega a los mayores sobre esta cuestión y me pregunto si habrá intereses creados para que esto suceda. Educar sobre salud es lo mejor para nuestro bienestar, ante todo debemos aprender si nos es posible, e interesarnos para que se realice con éxito esta educación.

Son muchas las preguntas que nos hacemos y una de ellas es cómo y porqué envejecemos y qué podemos hacer para estar mejor. Hay que sentir que la vida que tenemos por delante es lo más importante y que cada momento es único. No hay que tener prisa, pero sí vivir intensamente, transmitir alegría y esperar el nuevo día con un objetivo claro “quererse todos los días un poco más”.

Esta atleta, persona mayor,  como nosotros,
ha medido bien sus fuerzas,

aunque por efecto óptico
parece que su mano toque el listón
 
El cuidado de las personas, en el que todos estamos tan implicados, empieza por uno mismo. Hay veces que queremos dar el máximo, pero no se miden las fuerzas adecuadamente y no tenemos tiempo para dedicarlo a nosotros mismos. Hay que preocuparse por estar bien, para que cualquier trabajo que nos pongamos por delante, salga como deseamos y si hay que pedir ayuda cuando sea necesario, hay que hacerlo, hay que dejar que los demás nos echen una mano.

Escuchar música en grupo es relajante.
En la etapa de la vida que estamos viviendo,
puede ayudarnos a tener
un envejecimiento saludable
Nos han dicho muchas veces que hay que disfrutar de cada etapa de la vida y yo pienso que hay que saber estar en el momento presente para tener un envejecimiento saludable, desarrollar al  máximo tanto el cuerpo como la mente y para ello hemos de de disfrutar todo lo posible con lo que estamos haciendo, comunicarnos con las personas conocidas y procurar aprender algo nuevo cada día de todos ellos,  salir de paseo, escuchar música relajante en grupo porque es genial. Si no lo habéis hecho nunca probarlo, es maravilloso y en nuestra querida ciudad hay cada día muchos lugares gratuitos donde se puede asistir a maravillosos conciertos, exposiciones variadas, conferencias, teatro, etc. etc.

Pasear por S'Agaró con los amigos
i contemplar las gaviotas volando,
es muy gratificante
Pensaba que otra de las cosas importantes que solemos hacer es viajar, sabemos que eso despeja la mente, se recupera el vigor a veces perdido y así nos aleja de los problemas cotidianos por unos días aunque sean pocos. Todos llevamos dentro un aventurero, por ello tenemos que buscar (y más en la vejez) el nuevo panorama que nos ofrece un viaje aunque sea cerquita. Se aparcan los problemas por un cierto tiempo ya que viajar libera la mente y la tranquiliza.

Cuando camines mira siempre hacia adelante

Pienso que tenemos que mirar hacia adelante y tratar de conseguir que nuestros sueños se hagan realidad, pero poco a poco porque así resulta mas difícil equivocarnos, aunque no hay que dejar las cosas a la improvisación y procurar llevar una agenda (como hago yo) poniendo fecha a los objetivos y memoria.

Somos personas.
NO trastos inservibles!
Para no colocarnos el cartel de “inservible” hay que procurar salir cada día, no encerrarse en casa, caminar para hacer ejercicio, ser optimista, positivo y con buen humor, tratando de ser útil a los demás, trabajando con las manos pero también con la mente para evitar la oxidación, relacionándonos con los demás, ya sean familiares o amigos, sin pensar que todo el tiempo pasado fue mejor, aunque esto sea difícil.

Seguiría explicando mis ideas y pensamientos sobre la manera de envejecer con éxito, pero quisiera que fuerais vosotros los que expresarais vuestras ideas para conseguirlo:
seguro que son maravillosas!
Mary Luz

diumenge, 1 de juliol de 2018

Ploro...


L'Aquarius, vaixell amb més de 600 persones tancades
i que no poden sortir fins que València els acull




La força del silenci
no canvia,
perquè no se’n adona
del poc que pesa
la vida de ningú.









Ploro...

En dintre ploro
per netejar els meus ulls
davant tanta misèria.
Homes perduts
al mar en solitud.

Abraçada mortal de tots uns cóssos
que han begut dels teus llavis,
tota la salabror de l’infinit
envoltats de silenci,
d’un silenci que es va posar a plorar.

Rumbs impossibles
devers unes fronteres
per sempre closes;
en aquest món
dels homes, sempre mut.

El mar, amb el va i ve del bressoleig,
s’endú esperances i records.
l’ànima meva entona un crit,
és el crit de la sang que mou el cor
davant l’udol del vent de la impotència.


Interior del vaixell, on les persones estan amontegades
com animals quan van a l'escorxador



Sento dins meu
un esglai de tristesa.








Dolors Dilmé

diumenge, 24 de juny de 2018

Els bons consells

Aquesta infermera et recomanerà
que no et preocupis

Des de fa un cert temps, hi ha moltes persones amables, començant pels veins i acabant pels facultatius mèdics de l’ambulatori, que em donen aquest bon consell: no et preocupis, que les preocupacions no son bones per a la salut, viu tranquil i sense sobresalts, que no van bé pel cor i per a la pressió arterial. Es veu molt clar que això de la pressió arterial és un problema recurrent per a tots els que, com en el meu cas, hem superat amb escreix la barrera dels vuitanta.


Aquest personatge
ho es veu en ànims de fer el que li ha dit
l'infermera
No hi ha dubte que la recomanació de no preocupar-nos i viure tranquils, és un consell molt encertat, útil i valuós, però potser dificil de portar a la pràctica, en un temps en que les turbulències socials, polítiques i econòmiques ens tenen l’ànima penjant d’un fil. Almenys, als que vivim a la ciutat.

Potser la vida al camp és més tranquila i la contemplació, en aquest temps estiuenc, de la verdor ufanosa dels camps sota un cel lluminós i serè, pot alegrar una mica el nostre esperit, cosa que no podrà fer mai la incessant remor dels cotxes, motos i autobusos de la ciutat.

En el camp hi ha més tranquilt·lat
però no sempre és garantia
per no estar preocupat
Encara que al camp, tampoc no tot són sempre flors i violes, perquè a part del soroll ambiental, hi ha altres importants motius, de caire personal, que poden fomentar la nostra intranquil·litat. El principal és el de la fortalesa física. Quan ens comença a fallar i ens perilla la integritat, el consell de no preocupar-nos és dificilment aplicable. No hi ha dubte que llavors ens preocupem, i potser se’n ressent el nostre caràcter, i ens converteix en una persona poc sociable, a la que li costa valorar com cal, els bons consells.

Una cara riellera, és molt millor
Malgrat tot, els hauriem d’acceptar amb cara riallera. Recomanar-nos que no ens preocupem, és vetllar perquè visquem bé, dins de les nostres possibilitats. Cal que visquem amb l’esperança d’un mòn millor, d’un món potser útopic i ple de comoditat. Els irònics asseguren que existeix, però que és molt car.


La ciència avança cada dia
Hem d’acceptar amb bon humor la recomanació que ens fan, de no preocupar-nos, confiant en un demà millor, en el que els problemes socials s’hauran resolt, els problemes econòmics estaran solucionats i els problemes polítics seran només una ombra del passat. Els que no s’acabaran de resoldre del tot, seran els problemes físics, però aquí també ens cal tenir esperança: la ciència avança a passos agegantats.

Els diners NO fan la felicitat
Un malintencionat va dir que la riquesa no fa la felicitat, perquè ja la compra feta. Això no és pas cert. El que fa de veritat la felicitat, sense necessitat de comprar-la, són els lligams familiars, els bons amics i unes agradables relacions socials.  

Per tant, acceptem ara, amb cara amable, els bons consells de no preocupar-nos, i visquem el moment present amb la major alegria possible.

Ens ho debem a nosaltres mateixos i a totes les persones amigues que viuen al costat nostre.

Miquel M

diumenge, 17 de juny de 2018

Moció de censura

Confuci
filòsof xinès
Confuci, filòsof  xinés, deia:
Estudia el passat si vols pronosticar el futur

Quan exercia d’advocat, en una conversa amb el Degà del Col·legi de Notaris, referent als problemes de criteri jurídic que hi havia entre els Notaris amb els Registradors de la Propietat en les inscripcions d’escriptures al Registre. Sempre imperava el criteri d’aquests, sense raonaments ni diàleg. Davant d’aquest enfrontament, el Ministre de Justícia li va comentar al meu amic que per evitar aquest enfrontament es podrien fer conferències i col·loquis entre ells, i així pensava llimar la postura radical dels registradors.

Bonica imatge d'un camp de golf, sense golf
El Decà li contestà que no solucionaria res,  seria més del mateix. I per contra li contestà que ell constituiria un club de golf i per nom li posaria “NO-RE”, sense camp de golf. Ambdós col·lectius guanyaven molts diners, llogaríem els camps de golf i gastarien molt al Restaurant i d’altres serveis i activitats, els acolliran com aigua de maig, i els col·lectius farien bona amistat.

En política,
 no et pots rentar les mans.
Has de dialogar i pendre decicions
Coneixen el passat dels registradors es pot pronosticar que no poden ser polítics, no saben dialogar i la política és diàleg. Per tant estava pronosticada la moció de censura al president del P.P.

L’Aznar en plena gloria es va retirar a la segona legislatura, per evitar situacions perilloses d’interessos creats i estafes, però en Rajoy ha tingut errors reiterats, que es poden resumir en una actitud de displicència, adustesa i indiferència en el tracte, descoratjament o vacil·lació en l’execució de les coses. Vacil·lar és el pitjor que pot fer un polític.

Aquesta vacil·lació és el que l’ha portat ha deixar en mans de la justícia tant el cas català com la corrupció del seu partit

La imatge d'aquets polític
NO és la que voldriem com la millor
d'un president del segle XXI
En el segle XXI, el President del govern ha de ser un  polític, amb capacitat de resoldre els problemes pel diàleg i la conciliació, defensar els drets humans, i tot el que és vital per governar un país. I el que NO pot ser és que es renti les mans i passi la pilota a altres institucions de l'estat.

A tot això el ara exPresident, sembla que està involucrat en un procediment penal per corrupció multimilionària, i el seu partit deixa al país un deute de 1,480,790 milions d’euros, més del doble del que va trobar de l’anterior govern.

Desprès d’aquest desastre del govern de Rajoy es pot resumir dient que la vacil·lació i falta de diàleg d’aquest registrador de la Propietat fent política,


ha estat una nit sense lluna ni estrelles pels ciutadans d’Espanya.

Josep Maria V.

diumenge, 10 de juny de 2018

Amor sincer


Aquest gos podria ser el de l'amiga de la Carme
És negra i qui sap si gossa
i a més, es podria dir Blanca
Moltes casualitats!
▬ Bon dia! Quants dies sense parlar-te, no saps com et trobava a faltar.
Vaja, veig que tens gos, quina enveja que em fas, com es diu?
▬ Ai, perdona, no m’havia adonat que era una gossa.
Blanca em sembla un nom perfecte per una gossa negre.
Tu no penses que ens assemblem bastant? Sí home, vull dir  els gossos i els humans.

Els gossos són lleials
sempre ens tornen la piloteta
Jo crec que el ritme de vida que portem els humans, la majoria de vegades fa que no donem valor als llaços afectius amb general, per això no podem deixar de banda la sincera lleialtat amb què ens obsequien aquests animals. No sembla pas tan difícil deixar-nos portar per l’instint i aprendre a dir el que sentim obertament.

Els gossos s'han de cuidar i vacunar
Veuràs, a ells el que els hi agrada es corre a l’aire lliure, sortir a caminar, cosa que també se’ns recomana a nosaltres,  els hem de dur ben vacunats, identificats, i nets. També fan becaines i els hi agrada relacionar-se amb nosaltres,  se senten culpables i tristos quan els renyes si han comès algun error, no el tornen a fer. En fi no diràs que no tinc raó.

Aquest gos està fent la bacaineta
▬ Sí home, és cert que hi ha diferències, però positives. Si t’enfades, ells aprenen la lliçó i nosaltres..., els seus vincles amb nosaltres són més forts que els que creem entre la nostra espècie, ens escolten, encara que no ens puguin entendre, ens són fidels per sempre més i sempre et volen complaure.


Els gossos ajuden a les persones grans
Ens fan companyia
i  vigilen que no ens passi res
o, si cal, demanen auxili
tot bordant
Però has vist com et mira?. Saps que el Doctor Daniel Closa explica que quan un amo mira als ulls als del seu gos fa que el nivell de l'hormona oxitocina de l'animal augmenta d'una manera signifiactiva, i al inrevés, quan és el gos qui mira al amo, els nivells d'oxitoxina del humà també augmenten molt. És més, en residències d'ancians o amb pacients amb depresió. la presència d'un animal, en especial d'un gos, incrementa la distracció, i la relació entre pacients redueix la sensació d'aïllament. Perquè és clar, com que tu no vols tenir mòbil, no saps que la gent cada vegada ens sentim més aïllats, però aixó si, ens comuniquem a través d'aquest estri i d'aquesta manera poden passar mesos sense veure'ens, encara que acabem escrivint en els WhatsApps: així què, quedem que quedarem. 

Per cert, ja reculls la caca i tires aigua als pipis? 

Fins aviat!
Carme


diumenge, 3 de juny de 2018

Les persones grans ens movem. Sant Benet de Bages

Monestir de Sant Benet de Bages
Vista general de l'Església
des del jardins
Les persones grans que tenim la sort de tenir una bona salut (però no pregunteu gaire) ens agrada fer coses, i entre elles, de tant en tant, fer alguna “sortideta” per conèixer o recordar indrets del nostre país. Jo estava molt ben acostumat amb la Lluïsa i junts  anàvem pel món. Ara, les coses han canviat, anar sol no m’agrada, i procuro no fer-ho. Els meus fills i nets ho saben i em donen un gran suport i em sento molt ben acompanyat amb ells, però tinc molt present que ells tenen les seves vides i l’han de viure a la seva manera i l’avi no ha de ser una càrrega per ells, i sí un goig quan estem junts, i així és.

Un racó molt acollidor
Aquesta vegada comentaré una sortida que acabo de fer amb un grup de gent gran. Vàrem anar al Monestir de Sant Benet de Bages. Fa anys l’havia visitat amb la Lluïsa. Estava en runes. Des aquella visita amb la d’ara, no té res a veure. Ara està tot reconstruït, però no és un monestir, inclús ha canviat de nom. Ara és el Món Sant Benet.

Interior de l'Església, molt ben reconstruïda
En aquesta sala és on veiem a correr el monjos
i demés dignitats de l'època
El Monestir és va fundar al segle X (950) per tancar al segle XIX (1835), després de passar a ser una escola i una residència de monjos grans de Montserrat. Al segle XX (Any 1907), la mare del pintor Ramón Casas el va comprar i va encarregar al arquitecte Puig i Cadafalch que el convertís en la seva residència d'estiu i donés solució a les seves  necessitats familiars. En els terrenys del monestir, ja hi tenien la seva fàbrica tèxtil. Però a les famílies els passa el mateix que als monestirs: ve un moment que es moren

El claustre, reconstruït
ha quedat mol maco
Amb la fabrica tancada i tot mig en runes ho va comprar la Caixa de Manresa i en 7 anys d’obres ho va convertir en el Món Sant Benet. Però la Caixa de Manresa també es va morir i Món Sant Benet va passar a mans de la Fundació Catalunya la Pedrera, nascuda a l’any 2013 i aquesta nova fundació va acollir diferents patrimonis culturals propietat de diverses Caixes Catalanes en dificultats. Esperem que ara tingui llarga vida

Una de les sales de la casa dels Casas
Avui, en Món Sant Benet podreu visitar la Capella i veure als monjos que es mouen per allà, la bodega, les seves celles, el Claustre, etc. tot molt ben presentat a través d’uns audiovisuals molt adients, etc.. La casa d’estiu de la família Casas, molt interessant amb uns TICS de gran efectes projectant quadres d’en Ramón on hi surten els seus amics i familiars, en especial els de la Júlia, la seva amiga, amb qui al final s’hi va casar.

Hi trobareu més coses, però com que l’article  és més llarg del previst, ho trobareu més ben explicat a les diverses Webs del Món Sant Benet

Un dia molt ben aprofitat, i una companyia estupenda.

Joan