diumenge, 20 d’agost de 2017

Les vacances, perquè són i serveixen?

Vacances amb dues filles i dues nétes

Per les vacances, cada un de nosaltres fa el que li sembla millor, des de viatjar i tornar més cansat que abans de sortir, descansar i no fer res, o fer el que no ha pogut fer en èpoques de feina, i són més llargues o curtes segons les possibilitats de cada ú. Les meves han sigut així.

Aquest any, amb dues de les meves filles i les nétes, hem anat a veure el Museu de les Papallones, a un lloc anomenat PUJALS, (Sort, Pallars Sobirà) a 1.200 metres d’altura on la seva població és d’uns 30 habitants.

Una papallona
en el seu hàbitat naural
Sembla impossible que en un lloc així hi pugui haver un Museu, però, si hi és, és gracies a que fa més de 35 anys una parella jove de entomòlegs, Alfons  G. Dolsa i M. Teresa Albarrán, van decidir dedicar la seva vida a estudiar els insectes i en especial les diferents espècies de papallones diürnes catalanes i com estan agrupades segons els gens i punt d’origen. Avui disposen d’un laboratori biològic  i d’un sistema informàtic fet per ells mateixos que els permet situar totes les especies que troben dintre del mapa de Catalunya. No és broma. És la feina de tota una vida de savis dedicada a les papallones

Uan altre papellona
El més interessant de la visita van ser les dues hores i mitja de xerrada que vàrem tenir amb les promotors, temps que ens va passar volant a tots, inclòs a les nétes, ja que hi vàrem aprendre molt i que només en recordarem unes poques. Potser així os entraran ganes d’anar-ho a visitar


La papallona més gran del món
Si la mireu be,
en les grans ales hi veureu
l'imatge d'un cap de serp
És per espantar als seus  predadors
Les papallones van aparèixer fa molts milions d’anys i junt amb la resta d’insectes van ser claus per donar vida al grans mamífers que van poblar la terra. Les que veiem són les diürnes, però la gran majoria no les veiem ja que són nocturnes. En el Museu  en tenen exposades unes 4.000 de les de Catalunya. La seva vida com a tal és molt curta (hores) però els seu cicle vital pot ser d’anys, ja que els ous de segons quines espècies queden enterrats 7 o més anys fins que surten les larves

Museu dels Pastors
Llessuí
En aquest recó de món hi ha dues altres coses remarcables: El Museu del Pastors, a Llessuí, i les noves pintures de l’Església de Saurí. En el primer ens assabentem que en aquella zona la pastura és viva i que hi ha dues pastores que estan modernitzant les seves instal·lacions de forma molt eficient.  A Sauri, el pintor de fama mundial, Santi Moix, que ara viu a N:Y., i que vaig conèxer quan era un "nano" petit, ha pintat els frescos de l’Església. Malgrat que l’obra està acabada, per motius administratius, no es poden visitar. Llàstima!

En Josep Maria V. i jo
amb les vaques al fons
No fos cas que es despertessin
i el toro ens empaités
 
Però encara hem fet més. Amb la filla gran vàrem fer una curta estada a la Cerdanya on compartirem unes bones estones amb en Josep Maria V, que tots sabeu que és un dels redactors habituals d’aquest bloc, que ens va guiar cap a la part alta de Guils des don hi ha unes vistes del Cadí que impressionen, a més de trobar-hi un remat de vaques mig dormides que és deixen retratar sense protestar, i per acabar, menjant una paella a Cal Lleuret, a Travesseres, entre Martinet i Lles, que et llepaves els dits a un preu molt més que raonable

Total, unes vacances ben aprofitades, parlant i relacionar-nos amb gent de la terra, sense oblidar les nétes ni les persones grans


Joan

diumenge, 23 de juliol de 2017

L'aprenentatge permanent

Les persones grans  ens hem de posar al dia,
Així ho fant aquests estudiante de mecànica
que ja  utilitzant un petit robot 
Cada dia m’adono més de que estem vivint en un món d’aprenentatge permanent. Si pel fet d’acumular molts anys i haver arribat a una edat que, en èpoques passades, era causa de molt respecte, ens pensessim ara que ja ho teníem tot sabut i aconseguit, estaríem ben equivocats. No ho sabem tot, ni de bon tros. Cada dia ens cal aprendre coses noves, i això no sempre és fàcil.

El nou Bicing elèctric
No és fàcil, per exemple, assimilar la idea de que les bicicletes, que cada dia són més nombroses i atrevides, a més de invadir sovint les voravies, també tenen la facultat de circular en direcció contrària per alguns carrers on els cotxen només hi tenen direcció única. És fàcil oblidar-ho, i això és causa de molts ensurts inesperats.

La línia H16
Ha substituït al 74 de sempre
En aquest aprenentatge, que ha de ser permanent, també hi col·laboren força, i de forma molt decissiva, les noves línies d’autobusos de la ciutat, que amb la seva nomenclatura de V i de H, formen un complicat crucigrama de mots encreuats, que sovint resulta difícil de desxifrar. Unes H i unes V que tenen la bona voluntat i el propòsit d’enllaçar entre elles, però que sovint ho fan a base de fer-nos caminar força, segurament amb la bona intenció de que l’aprenentatge vagi acompanyat d’un saludable exercici físic.

Els nous mòbils ens porten de cap
I quan entrem en el terreny de la informàtica i dels telèfons mòbils, l’esforç per intentar estar al dia supera molt sovint les nostres forces. En fi, que si no ens hi ajuden i ens hi donen un cop de mà, difícilment aconseguim sortir-nos-en amb facilitat.


Recordeu aquells cine, com el Publi i el Savoy
que cada hora repetien el mateix NO-DO?
En la meva època de juventut, recordo que hi havia cinemes, anomenats de “sessió continua”, que les projeccions s’anaven repetin d’una forma ininterrompuda, hores i hores, sense parar. Avui dia, en el meu viure quotidià, em fa l’efecte que em trobo immers en un d’aquells cinemes d’abans, i que la meva tasca d’aprenentatge va recomençant contínuament, sense acabar-se mai, com en un cinema de sessió contínua.  No s’hi veu cap prespectiva de final


Però això no ens ha de fer perdre ni la il·lusió ni el bon humor. Sempre val la pena viure per conèixer i aprendre coses noves. 


Nota: Si teniu un minut i voleu recordar sense enyorança la musiqueta i el començament d'un NO_DO, feu clic AQUÍ

Miquel M.

diumenge, 16 de juliol de 2017

Incendios

Este fuego asusta
Ante los terribles incendios que han sucedido en Portugal, todos los medios se han hecho eco y nos los han explicado con pelos y señales dentro de lo que se podía y eso no es nada con los que vendrán con el calor que está haciendo este verano.

Sin la prevención
todavía hubiéramos tenido
más incendios
He leído que tenemos un 13%  menos de precipitaciones y en el sureste llega casi hasta el 40%, lo cual es temible y peligrosísimo.

Nuestro país siempre ha sido lugar de muchos incendios, no solo ahora, anteriormente también. Recuerdo de un incendio en la zona del Maestrazgo del que tuvimos que irnos del pueblo en el que estábamos veraneando deprisa y corriendo, según nos recomendaron. Así lo hicimos cerrando todas las casas, los habitantes que no querían salir se refugiaron en la Iglesia del pueblo. El fuego pasó por encima quemándose solo una casa y sin víctimas, pero el peligro fue enorme. Esto sucedió hace años.

Nuestro cuerpo de bomberos es eficiente.
pero,
mejor que no tengan que demostrarlo
Se que muchos de nosotros que ya somos mayores, podríamos contar incendios por los que hemos pasado de cerca. El asunto está en el cuidado que debemos tener cuando salimos al campo, un cuidado extremo: no llevar cristales que puedan hacer de lupa con los rayos solares y que se reflejen en las yerbas, no tirar las colillas a la cuneta de la carretera, no hacer barbacoas al aire libre para evitar que el viento se lleve chispas volando, etc, etc.

Imagen de un Pirómano
A veces cuentan cosas increíbles de locos que provocan incendios por gusto y que se discurren barbaridades como encender la piel de un conejo vivo y soltarlo en el campo con la intención de que allá por donde pase surjan llamas.

En fin, entre todos hemos de hacer lo posible para echar una mano en el caso de que se nos necesite y desde luego, llamar a la policía en el caso de que vayamos con el coche por la carretera y veamos un conato de incendio entre los árboles del bosque.

Esperemos que este año sea menor el peligro y que la lluvia ayude a que la terrible sequía que tenemos, sea menor.

                                               Mucho cuidado a todos
Mary Luz

diumenge, 9 de juliol de 2017

Els avantatges de llegir

Llegir sota l'ombre d'un arbre,
Quina delécia!
La Gent Gran tenim l’avantatge de poder reflexionar sobre aquelles coses que ni a la joventut ni a la maduresa, ens  paren a pensar.  Doncs bé, avui us donaré el resultat de la meva reflexió sobre “Els avantatges de llegir”.

Per llegir, només necessitem un llibre
Per llegir solament necessitem un llibre, un paper o un digital, i voler saber el que ens diu l’escriptor. És barat, no cal comprar-lo, és pot llegir a les biblioteques, i també es pot fer mitjança intercanvis, com fèiem  desprès de la guerra, ens els deixàvem o els intercanviàvem entre els amics.

Llegir ben acompanyant,  ens diverteix

Quan has començats a "devorar" llibres arribes a la conclusió. que et diverteixes llegint, i més si fas un viatge una mica llarg, o fins i tot en el trajecte per anar a la feina. Una nit que tens insomni. uns dies que has de qudar-te casa per malatia, sempre el llibre es un bon i interessant acompanyant


Llegir ens transporta a espais desconeguts
Llegir et transporta a uns espais desconeguts, adquireixes molts coneixements, et fa viure altres mons, entendre la diversitat de les personalitats dels humans, com es viuen les emocions, els sentiments, les desgràcies, les virtuts. Llegir no té en compte l’edat, ni tampoc et discrimina per raó de la religió, el color de la pell, ni el gènere.

L'art patrocina la lectura
Llegir ens ensenya, perquè sempre en treus alguna conclusió algun coneixement. També ens fa pensar i ens fa conèixer altres veus i comprendre altres idees formulades en un temps i en un lloc que no es el nostre. I el lector les adopta, les transforma o les rebutja,i així es mou el món. 
  
Llegir ens fa lliures
Llegir ens fa lliures, ens forma la nostra personalitat, ens ajuda a tenir criteri per prendre decisions, ens acosta a la llibertat de pensar, La lectura és un plaer, ens fa feliços i és que tal com deia el filòsof, escriptor i erudit en Jorge  Luis Borges:


“Només es pot llegir per plaer”


Josep Mª V

divendres, 30 de juny de 2017

L'humanitat, és feliç?

Aquesta família sembla feliç
ho és?
Des del principi de la humanitat, l’home vol ser feliç, però, que és la felicitat? Segons Internet, Sòcrates diu, “La felicitat no es troba buscant el més, sinó cercant la capacitat per a gaudir menys”, i Aristòtil diu: “La felicitat és dependre de nosaltres mateixos”  i La Real Acadèmia diu “És un estat de grata satisfacció espiritual i física”
Ens creiem que INTERNET ho sap to,
però, és veritat?

Però també hi trobem un altre definició que diu “No és fàcil definir què és la felicitat, però en canvi tots sabem si som feliços o no. Ho sabem perquè la felicitat és una emoció que experimentem. No la sabem explicar, però sí que en sentim la presència, o l'absència”.

En canvi hi trobareu moltes entrades que us proposen com ser feliç, com per exemple “Com pots ser feliç amb 7 preguntes simples”  o “6 normes per ser feliç segons la Universitat de Harward” o una altre més agosarada i ràpida “Com ser feliç en 3 segons"

Aquest és el pastor que van trobar.
No porta camisa.
Va amb jersey
A la nostra adolescència, que no teníem Internet, però teníem les mateixes inquietuds i preguntes, teníem mestres que ens ho explicaven amb paràboles o  contes. Us en cito un, que potser que ja coneixeu:  Deia que hi havia un rei que estava malalt i que per aquest motiu no era feliç. Els savis de l’època li van dir que busques una persona feliç i que li demanes la seva camisa i que se la poses. Així es sanaria i seria feliç. El seus servents, després de buscar molt, a dalt d’una muntanya van trobar un pastor que era feliç l li van demanar que els donés la seva camisa per portar-la al rei. I l’home feliç els va contestar que NO els podia complaure, ja que NO tenia camisa”. Crec que era tant o més entenedor que amb els raonaments d’Internet. 

Ara el Papa Francesc també ens ha parlat de com ser feliç.

ESCOLTEM-LO


Joan

diumenge, 25 de juny de 2017

El Amor

¿Qué edat tendraá cada uno?
 ¿Porque si un hombre mayor se casa con una chica joven no pasa nada ni familiar ni socialmente y sin embargo es todo un escándalo cuando sucede lo contario?. Es una pregunta que me he hecho muchas veces y que nunca he encontrado una respuesta adecuada y razonable que me convenza de la situación.

Sr. y Sra. Macron
Últimamente ha salido en los medios de comunicación el matrimonio del Presidente de Francia y su esposa, como una gran noticia, sobre todo porque ella es 24 años mayor que él y eso que se casaron hace ya 10 años.

El AMOR no tiene Edat
Da lo mismo lo firmes que sean los sentimientos entre la pareja que sea, yo creo que el amor no tiene edad, pero parece pecado cuando sucede siendo hombre joven y mujer mayor ya que deben enfrentarse a muchos prejuicios y frases llenas de ironía que pienso ha de doler profundamente.


La mujer se emancipa
Sale de su càrcel
Hace años este hecho era peor visto que ahora, pero la mujer es cada vez más independiente y tiene más libertad para obrar como a ella le parezca, sin tener que rendir cuentas a nadie más que a sí misma, importándole cada vez menos las habladurías.

Hoy en día hay muchas separaciones matrimoniales y ellos suelen emparejarse con mujeres más jóvenes que la anterior, aunque no siempre sucede así, y como suele haber hijos de por medio, son muchos los que viven cada uno en su casa.

El AMOR salvará al mundo 
Me surgen preguntas como ¿ que encuentran en una pareja más joven tanto el hombre como la mujer?, supongo que … vitalidad sexual, protección, AMOR en mayúsculas, diferencia de mentalidad, forma de ver la vida y poder para superar la presión social y ridicularización.

Creo que han de tener valor y fuerza para hacer frente a las cuestiones que le prepare la vida en el camino que han de recorrer juntos.

¿Qué pensáis vosotros?.

Mary Luz

dilluns, 19 de juny de 2017

Temps de turisme

Turistes
Els coneixem  pel seu aspecte
Estem ja en aquell temps en el que se’ns intensifica la convivència amb els milers de persones que arriben de fora, amb ganes de gaudir del atractius i el bon temps que els ofereix la nostra ciutat de Barcelona. Segons indiquen les estadístiques, l’any passat l’aeroport del Prat va registrar més de 44 mil·lions de passatgers, dels quals podem suposar que almenys la meitat, uns 22 mil·lions, eren turistes que venien a conviure uns dies amb nosaltres. No hi ha dubte que, econòmicament parlant, aquest és un fet molt favorable, perquè tots aquests visitants ajuden a incentivar el comerç i a disminuir la borsa de treball. Però segons les estadístiques, va ser menys d’una tercera part d’aquests suposats turistes els que, l’any passat, varen dormir en hotels de la ciutat.

Els veïns protesten pels pisos turístisc
especialment pels il·legals
No hi ha dubte, per tant, de que la majoria d’ells ho devien fer fora de Barcelona o en places no registrades. A fi de moderar una mica aquesta massiva arribada turística, hi ha decretada una moratòria hotelera, però potser la mesura no és del tot encertada, perquè ha produit un efecte poc desitjat: la proliferació dels apartaments turístics il·legals, en un clar exemple d’economia submergida. I això és una llàstima.

Esoerant per entrar a un pis turístic
Segurament que a la  majoria de nosaltres ens agrada el turisme, i ens complau veure visitants a la nostra ciutat, però sempre amb unes certes normes de convivència. No té gaire sentit prohibir l’obertura de nous hotels, si després proliferen centenar de sorollosos apartaments turístics il·legals, que causen molèsties als veïns, a més de incrementar els preus dels lloguers, i el que és més lamentable, sovint fent fora els antics llogaters. Un fenomen de pisos turístics que s’ha estès força pel barri Gòtic i també pel de la Barceloneta, un barri al que la proximitat d’unes amples i agradables platges de sorra, ha fet força atractiu.  

El simbòlic BUS TURÍSTIC
Tot plegat ens produeix una certa intranquil·litat davant la imminent allau turística, una inquietud que s’intensifica quan s’hi afegeix també el problema, que va en augment, de la venda incontrolada al carrer, una venda que està precisament incentivada per aquesta gran munió de visitants. No hi ha dubte que, compatibilitzar-ho tot, i crear l’ambient adequat per a una agradable convivència, resulta força complicat.


Només ens queda desitjar que el nostre govern municipal tingui l’encert d’aconseguir-ho.  


Miquel M