diumenge, 21 de maig de 2017

LA COCINA

¡Vamos a ver!
Cocina moderna

Hoy en día se ha vuelto a poner de moda la cocina… ¡ menos mal !. Se había apagado un poco la afición entre la juventud y yo me preguntaba si, a parte de Arguiñano que nos enseñaba a nosotros (por lo menos a mi), saldría alguien más que le hiciera la competencia y si eso sería suficiente motivo para que hubiera más afición entre nuestros hijos y nietos porque hacía mucha falta.

El gran cocinero
Arguiñano
Ahora ya hay cocineros famosos en todo el planeta, muchos de ellos españoles, que se han hecho famosos y han abierto restaurantes por el extranjero, además de los muchos que tienen por aquí y, ni que decir tiene, en los programas televisivos, donde hay programas diarios que  enseñan su manera particular de cocinar procurando hacer los platos propios sencillos, y a la vez personalizados, consiguiendo que haya esa mayor afición, que falta que hacía.
Este cocinero podria ser nuestro hijo


Todo esto es un descanso para nosotros los mayores porque así vemos que el futuro de nuestros hijos y nietos será y es, más saludable. Además los varones actuales, están colaborando en la cocina con una asiduidad que antes no había y es frecuente verlos hacer la cena cuando vuelven del trabajo, y con bastante acierto por cierto, sin que haya diferencias entre hombres y mujeres.

Mandela no era cocinero
Vivimos en una sociedad en que la diferencia se ve a menudo como algo nuevo y se tiende a unificar, y claro, hay veces que sentimos miedo de mostrarnos tal y como somos realmente, para que no se nos rechace y es por ello que las tareas del hogar eran rechazadas por los hombres, cosa que ahora no sucede. El saber qué nos gusta o nos disgusta, qué nos apasiona, es el primer paso para ser uno mismo. Los jóvenes de hoy en día dejan salir su yo mas auténtico y viven felices sin hacer caso de tonterías. Cosa que me parece maravillosa.Como decía Mandela:

“Todos estamos hechos para brillar como brillan los niños”
“Nacemos para manifestar esta gloria que está dentro de nosotros”…
Manifestémosla.

 Mary Luz

diumenge, 7 de maig de 2017

N'hi ha que no canvien

Els adolescents No són nens
Els seus canvis els porten a tenir un gran cor
que moltes vegades
compareixen amb un enamorament 
Hola amic meu, avui deixaré de banda la ironia. Si home, no facis aquesta cara,  veuràs, alguna vegada, i això ho fem  tots, m’has dit, que els adolescents actualment són mal educats, però, segur que podrem esforçar-nos una mica a entendre, que als seus 12 fins als 16 anys, no es consideri un nen, sobretot davant dels companys, que té un cert desig d’independència, ja que pateix un canvi físic important i fa que es vegi diferent. Davant l’afecte familiar, es mostren  indiferents i de vegades si oposen, malgrat ser conscients que allò que fan no està prou bé. Són impacients i els  falta capacitat de matisar, tenen un humor variable, busquen estrènyer els llaços de l’amistat, fins i tot és possible que pateixin algun gran enamorament.

Una prova  que la societat fa
és assimilar-nos amb els més febles,
els infant
s
Aquestes frases, són un breu resum de la pàgina de Psicologia i mètode que parlen sobre els adolescents i que vaig llegir fa poc a Internet

Perquè et dic això, sobre els adolescents?
Mentre llegia la pàgina que t’indico, per tal d’entendre millor als meus néts, anava pensant en nosaltres mateixos, és a dir, les persones grans, i ves per on, m’he adonat que tenim moltes similituds amb ells, tantes, com que a 65 anys ja som considerats per la societat com uns ancians.

La nostra pell s'arruga
Tot el nostre cos s'arruga
Ens costa reconèixer-nos
però la vellesa també és bella
- Sí home sí, jo tampoc hi estic d’acord
També, hi ha vegades que el nostre humor ens fa ser una mica més... agres, i potser no responem massa de forma delicada, ens mostrem impacients i  no sempre tenim pressa, fins i tot, també agraïm una certa independència. Hi ha vegades que tampoc matisem degudament, sovint tenim l’humor variable, i no em negaràs que busquem relacionar-nos amb grups de la nostra edat, que desenvolupen valors i afinitats acordats a la nostra formació. I que em dius sobre el canvi que es produeix en el nostre físic? Francament, jo ja no em reconec.

 
Les persones grans ens fem costat
unes a le altres
 
- Per cert, pel que fa a l’enamorament, et diré una cosa: Saps aquella amiga que tinc que ja ha superat els 85 anys, ara té una parella. Sí, no facis aquesta cara,  no es tracta d’una bogeria, sinó de dues persones, com tu i jo, que han decidit fer-se costat, ell és vidu i ella soltera.s

-  Ai noi, veig que sempre seguiràs sent un carca. Fins aviat, doncs.


Carme AFOPA

diumenge, 30 d’abril de 2017

Sant Jordi 2017: Dia del llibre i la rosa

El Llibre i la Rosa
Aquest any, Sant Jordi ha caigut en diumenge i no tots els actors d’aquesta festa les tenien totes. Els venedor de roses demanaven als que estarien fora que compressin la rosa un parell de dies abans, per si  de cas, i altres volien aprofitar el dia per altres propòsits. Tranquils, tot normal, com sempre. Tant Barcelona com arreu del país el poble hi va participar de forma massiva, sense preses. Uns van regalar les roses i les altres els llibres


Rambla de Catalunya, a les 6 de la tarda
En els llocs emblemàtics, com són les Rambles o la Rambla de Catalunya hi havia tanta gent que la feina era avançar per arribar al lloc on volies comprar un llibre i que el seu  autor el signes. Però entre empenta i empenta vaig cobrir els meus objectius: Arribar a la taula. M’acompanyaven una filla i una néta, a qui ja els havia comprat la rosa del avi, i elles em van regalar el llibre. Tot normal. Però la normalitat no és notícia. Ara en posaré unes quantes no tant normals

La Casa Batlló. Atracció turística
1-.) La casa Batlló va engalanar tota la façana amb roses i com que diuen que de la sang del drac va brollar un roser, van donar suport a la campanya per recollir sang, atesa per la unitat corresponent. Era la gran atracció del dia pels turistes del Passeig de Gracia


Roses fetes en paper de diari
2-.) Les associacions de  gent gran també vàrem celebrar la diada, però com que no tenim ni un duro, varem preparar roses de paper pels nostres associats i els Amics de la Gent Gran van portar roses i llibres a persones que estan soles i que tenen problemes per sortir de casa.  Les persones grans, segons les nostres possibilitats també hi participem sense fer soroll


Clàsique Rosa per regalar

3.-) A Tarragona comenten que de totes les 209 parades que hi havien a la Rambla Nova, només 21 eren de llibres o roses. La resta eren parades publicitàries de tota mena d’entitats i partits polítics. Home, què vols que et digui!.

4.-) I a Lleida estan contents perquè aquest any hi havia més autors locals signant llibres que mai.


5.-) A Internet, Ai!, Internet!   He mirat que deien de la festa alguns mitjans de la capital de “Reino” i en més d'un  coincideixen en el mateix objectiu: Primer donar-nos una mica de “coba” per després deixar clar que com que no som d’allà, només ens volen com a servidors seus, inclús utilitzant frases despectives, no fos cas que ens penséssim que som algú.  Ho cito amb pena:
  
“Objetivo UNESCO - La popularidad va creciendo. Este año, representantes de las Ciudades de la Literatura de la Unesco acudieron a Barcelona para conocer la fiesta … La Cámara del Libro quiere ahora presentar candidatura para que la fiesta sea declarada Patrimonio Inmaterial de la Humanidad. Hasta el momento cuentan con el apoyo tanto del gobierno regional catalán como del ejecutivo español”.

La senyora Soraya alguna cosa en savia ja que a Tarragona ho va insinuar


No hi poden fer més. Les seves intencions són clares

Joan

diumenge, 23 d’abril de 2017

Joiosa Pasqua!

En aquests temps de Pasqua
la naturalesa reneix amb esplandor
Aquest any les vacances de Setmana Santa les he passat a Puigcerdà, i, el diumenge de Pasqua pel matí vaig contemplar tota la vall de la Cerdanya i vaig quedar embadalit en veure com la naturalesa despertava del somni hivernal, els arbres estaven florint amb variats colors de flors que engalanaven  les branques anuncien els fruits que donarien. L’esplendor i harmonia dels colors vius i diferents invitaven a l’alegria i la joia d’entrar a una primavera triomfant. També els camps verdejaven i la naturalesa els enaltia amb un espurnejat de poncelles i perfums aromàtics.

Davant d’aquella explosiva naturalesa, les campanes de l’església voltejaven i repicaven sense parar per anunciar als ceretans que Jesús havia ressuscitat.

Mona de Pasqua tradicional
El tortell, que signifia el menjar que ens alimenta,
Els ous que, com a orígen de la vida i
els pollets, fruits del ous
 
Em va donar la sensació que la Pasqua Florida havia vençut la tristesa de l’hivern, i la Resurrecció de Jesús havia alegrat el nostre cor. Segons la nostra religió cristiana, Jesús va venir a la terra i es va fer home per redimir-nos del pecat original.  La creença religiosa dels cristians és basa en la fe, la fe en Jesús que ens varen ensenyar els nostres pares i que uns l’hem seguit i d’altres no, doncs la religió no potser mai imposada, la religió és una opció, i com a tal cadascú pot decidir lliurament si en vol ser practicant d’aquesta, d’altra o de cap.

En quan aquest dret de decidir lliurament la religió o ser agnòstic, ja fa anys, que a les Constitucions dels Estats disposen que són aconfessionals, es a dir, totalment neutrals en quan a la religió que els seus ciutadans volen practicar o no.
Gospedal ordena hissar  la bandera
 a mitja pal en tots els edificis militars
 amb motiu de la Setmana Santa
La Ministra vol tornar al
Nacional Catoliscisme? 
Al menys ho sembla

Per tant, ha estat una maniobra política la que ha portat a l’actual ministra de defensa Dolores de Cospedal a donar l’ordre, el dia 13 d’aquest mes, dijous Sant, de que totes les banderes espanyoles de les dependències de les Forces Armades i a la seu central  del Ministerio de Defensa estiguessin hissades a mig pal durant la passada Setmana Santa.

Es indignant que els polítics facin propaganda pel seu partit utilitzant les creences religioses per buscar persones de bona fe que desprès els votarà pensant en que són de creences cristianes i per tant bones persones.   

La majoria de polítics no són seriosos ni respectuosos.
 Per què ?


Josep Maria V. 

diumenge, 16 d’abril de 2017

Variacions en el temps

La meva indispensable bicicleta
És curiós comprovar com els anys van modulant la nostra manera de ser, i a la vegada, la nostra forma de veure les coses. En el meu cas, un estri tan corrent i pràctic com una bicicleta, ha passat de ser un objecte desitjat i molt assiduament utilizat, gairebé indispensable en el meu temps de joventut, a ser ara una molèstia que em causa preocupacions i em provoca rebuig en la meva vida diària pels carrers de la ciutat.



El meu pas per la neu
era molt més tranquil
que el d'aquesst esquiador
El mateix em passa amb la neu. Uns quants anys anys enrere, esperava les nevades amb veritable il·lusió, per poder gaudir d’uns blancs panorames de muntanya i amb moltes ganes de desafiar el fred, esquiant i fent excursions per cimes pirinenques. Avui aquest concepte de la neu ha variat, i ha passat de ser una cosa desitjada i agradable a convertir-se en un cau de problemes.


El meu rellotge del temps
s'ha modernitzat
També és ben evident que el meu rellotge del temps s’ha modificat, de tal manera que les hores vespertines, que anys enrere havien estat sempre dedicades a audicions de música i a sessions de cinema, actualment han anat prenent un caire molt més sedentari, seduides per l’atractiu que ofereix la prespectiva d’un tranquil descans al llit.



Els meus estimats llibes
ara estan al quarto fosc de les deixalles
I no parlem dels estimats llibres que m’han acompanyat durant molts anys de la meva vida, i que ara reposen immòbils a l’estanteria, dormint el somni dels oblidats, sense que cap mà amiga els desvetlli i els tregui la pols, perquè la televisió, els ordenadors i els telèfons mòbils els han arraconat al quarto fosc de les deixalles.   

Ara pensem i estem més tranquils
Tot canvia. Fins el neguit i la inquietud d’anys enrere, s’ha transformat en calma i moderació tranquil·la, al mateix temps que l’ímpetu ha estat substituit per la reflexió. No hi ha dubte que el pas dels anys fa variar moltes coses, i erosiona conceptes que abans semblaven inamobibles. Estic ben convençut de que aquests canvis són positius, sobretot quan ens ajuden a comprendre millor les opinions dels altres, i ens permeten passar d’un convenciment absolut i excloent, a un eclecticisme en el que totes les coses, per estranyes que ens semblin, poden arribar a tenir un cert grau de certesa.


En una paraula, els anys ens fan ser més comprensius i menys dogmàtics, i crec que això és bo.


Miquel M.

diumenge, 9 d’abril de 2017

Los avisos de Internet

Vigila los mensajes que recibas
por WASUPS
Nos manda Internet tantos avisos ( wasaps) sobre cosas varias, comidas que no debemos tomar porque están hechas de muy mala forma y para que lo creas te envían un vídeo filmado mientras las elaboran, que aunque no quieras te hacen pensar que algo de cierto ha de haber.

Creo que cuestionar las cosas es signo de inteligencia y todos estos mensajes, no cabe la menor duda de que hay que preguntarse qué parte de verdad o de mentira hay.

Este cosejero de Pinocho
siempre la dice la Verdad 
Por mucho que queramos controlarlo todo, la realidad siempre acaba haciendo de las suyas y debemos tomar decisiones y pensar… será verdad???. Que parte de verdad hay y que parte de falsedad… quien sabe, pueden ser envíos diversos, políticos, chistes con contenido crítico variado, avisos de diversas formas de atracos, cómo que pueden entrar en tu casa de una patada y quedarse con lo tuyo, otros con contenido religioso, con la única intención de que lo “pases” a tus familiares y amigos, etc.etc.

Tenemos que saber discernir y pensar, esto es lo que hay de verdad y esto de mentira, porque a las personas mayores es fácil engañarnos.

Con espías más o menos como éstas
pretenden hacernos  "saltar"
datos confidenciales que no hemos
de divulgar
.¿Seremos como el sobrino de
Mary Luz, i caeremos en la tentación?
Otra forma de engaño es la de hacernos creer que debemos llamar a tal o cual número, con la única intención de sacarnos datos nuestros que han de estar siempre escondidos. Sucedió hace unos años a un sobrino mío, le cogieron datos que él había dado para realizar unas compras y le vaciaron la cuenta que tenía con los ahorros y no ahorros que tenía en el Banco. Cuidado!, cuidado!, cuidado!. Hay quien dice que para evitarlo abren una cuenta solo para compras y van metiendo en ella dinero poco a poco y a medida que se va gastando en compras vuelven a meter un poco más.

Reirnos de nosotros mismos
es saludable
Nuestro bienestar mental depende, en gran parte de nuestra capacidad para asumir nuestros defectos, despistes y limitaciones. Hay que ser consciente de ello. Reirnos de nuestras meteduras de pata es muy raro, pero hay ocasiones que hay que detenerse y recapacitar.

A veces se nos olvida que el fin nuestro de la vida es disfrutar de ella, pero siempre con conocimiento.


Nos han puesto la "LLUFA"
Las personas mayores de hoy en día somos un colectivo lleno de vivencias y experiencias que son fruto, no solo de los años vividos, sino que con su esfuerzo ha construido la ciudad de la que todos disfrutamos. No ha sido fácil, ha hecho falta mucho trabajo y valor.


NO DEJEMOS QUE NOS ENGAÑEN! 


Mary Luz

diumenge, 2 d’abril de 2017

Què són els diners?

El Papa Francesc, en una audiència
amb magnats europes
Aquest reflexió està inspirada en l’article que González Faus  va publicar a La Vanguardia del dia 27 de març, pàgina 24 titulat “Interès”. L’autor cita una frase del Papa Francesc  que de forma lacònica però terrible ens diu “que els diners maten” i que alguns articulistes de bona voluntat han volgut matisar afegint “perquè els gestionem malament”, cosa que l’autor no admet i ho remarca dient “La nostra economia mata perquè esta fundada en el robatori amb guant blanc, en la mentida ben vestida, en l’explotació i en la falta de respecta”
Imatge d'usurers

Aquí voldria dir quatre coses que he vist del diners al llarg de 60 anys de la meva vida professional: Ens els anys 50, cap banquer volia que se’ls compares amb els usurers. Ens deien que llogaven diners al que en tenien o en generaven i els hi donaven un interès i que ells els deixaven a qui en necessitava i li cobraven un interès més alt, però no abusiu, que xifraven en “Quartillos”

Amb aquest certificat
 podies anar al Banc d'Espnaya
i et doneven un DURO de plata
Ens ho creiem i no ho varem provar mai
En aquell temps, les pessetes de paper eren Pagares emessos pel Banc d'Espanya que deien tal com es veu en la foto "Cerificado de plata, CINCO PESESTAS de curso legal" el que volia dir que el Banc d’Espanya tenia a les seves arques, la plata d'aquest certicitat i per tant que era un valor segur ... fins que el Banc d’Espanya va començar a imprimir pessetes sense tenir la plata necessaria a les seves arques i va canviar el rètol per posar que era paper moneda, i al final van per acabar per NO posar-hi res

Per vendre'ns productes bancaris
fan equilibris com aquest,
que ja es veu que acabaras caient
Ara els Bancs no volem que els hi deixem diners, ja que en tenen tots els que els fan falta a un preu molt baix del BCE i els poden vendre a qui està disposat a pagar el que li demanen, a preus que en molts casos s’acosten a la usura. Ara volen que els hi comprem “productes bancaris”  a un termini fix i que en el seu venciment ens els tornaran, però dona la casualitat que han baixat de preu!. Tot això no genera confiança i sense confiança no es va en lloc

I acabem fent aquesta cara
No diguem el tracta que donen a les persones grans. En algun Banc ja no ens rep el “Director”, sinó una figura que en diuen un “Comercial” que té per objectiu vendre productes que les persones jubilades no podem comprar i que ens ofereixen com la panacea  per continuar administrant els nostres estalvis, fins que cada dia ens donen menys diners i que al final encara ens hi faran una mossegada


Jo crec, com el Papa, que els diners i els que els mouen, ens estan matant
Però voldria estar errat


Joan