diumenge, 17 de juny de 2018

Moció de censura

Confuci
filòsof xinès
Confuci, filòsof  xinés, deia:
Estudia el passat si vols pronosticar el futur

Quan exercia d’advocat, en una conversa amb el Degà del Col·legi de Notaris, referent als problemes de criteri jurídic que hi havia entre els Notaris amb els Registradors de la Propietat en les inscripcions d’escriptures al Registre. Sempre imperava el criteri d’aquests, sense raonaments ni diàleg. Davant d’aquest enfrontament, el Ministre de Justícia li va comentar al meu amic que per evitar aquest enfrontament es podrien fer conferències i col·loquis entre ells, i així pensava llimar la postura radical dels registradors.

Bonica imatge d'un camp de golf, sense golf
El Decà li contestà que no solucionaria res,  seria més del mateix. I per contra li contestà que ell constituiria un club de golf i per nom li posaria “NO-RE”, sense camp de golf. Ambdós col·lectius guanyaven molts diners, llogaríem els camps de golf i gastarien molt al Restaurant i d’altres serveis i activitats, els acolliran com aigua de maig, i els col·lectius farien bona amistat.

En política,
 no et pots rentar les mans.
Has de dialogar i pendre decicions
Coneixen el passat dels registradors es pot pronosticar que no poden ser polítics, no saben dialogar i la política és diàleg. Per tant estava pronosticada la moció de censura al president del P.P.

L’Aznar en plena gloria es va retirar a la segona legislatura, per evitar situacions perilloses d’interessos creats i estafes, però en Rajoy ha tingut errors reiterats, que es poden resumir en una actitud de displicència, adustesa i indiferència en el tracte, descoratjament o vacil·lació en l’execució de les coses. Vacil·lar és el pitjor que pot fer un polític.

Aquesta vacil·lació és el que l’ha portat ha deixar en mans de la justícia tant el cas català com la corrupció del seu partit

La imatge d'aquets polític
NO és la que voldriem com la millor
d'un president del segle XXI
En el segle XXI, el President del govern ha de ser un  polític, amb capacitat de resoldre els problemes pel diàleg i la conciliació, defensar els drets humans, i tot el que és vital per governar un país. I el que NO pot ser és que es renti les mans i passi la pilota a altres institucions de l'estat.

A tot això el ara exPresident, sembla que està involucrat en un procediment penal per corrupció multimilionària, i el seu partit deixa al país un deute de 1,480,790 milions d’euros, més del doble del que va trobar de l’anterior govern.

Desprès d’aquest desastre del govern de Rajoy es pot resumir dient que la vacil·lació i falta de diàleg d’aquest registrador de la Propietat fent política,


ha estat una nit sense lluna ni estrelles pels ciutadans d’Espanya.

Josep Maria V.

diumenge, 10 de juny de 2018

Amor sincer


Aquest gos podria ser el de l'amiga de la Carme
És negra i qui sap si gossa
i a més, es podria dir Blanca
Moltes casualitats!
▬ Bon dia! Quants dies sense parlar-te, no saps com et trobava a faltar.
Vaja, veig que tens gos, quina enveja que em fas, com es diu?
▬ Ai, perdona, no m’havia adonat que era una gossa.
Blanca em sembla un nom perfecte per una gossa negre.
Tu no penses que ens assemblem bastant? Sí home, vull dir  els gossos i els humans.

Els gossos són lleials
sempre ens tornen la piloteta
Jo crec que el ritme de vida que portem els humans, la majoria de vegades fa que no donem valor als llaços afectius amb general, per això no podem deixar de banda la sincera lleialtat amb què ens obsequien aquests animals. No sembla pas tan difícil deixar-nos portar per l’instint i aprendre a dir el que sentim obertament.

Els gossos s'han de cuidar i vacunar
Veuràs, a ells el que els hi agrada es corre a l’aire lliure, sortir a caminar, cosa que també se’ns recomana a nosaltres,  els hem de dur ben vacunats, identificats, i nets. També fan becaines i els hi agrada relacionar-se amb nosaltres,  se senten culpables i tristos quan els renyes si han comès algun error, no el tornen a fer. En fi no diràs que no tinc raó.

Aquest gos està fent la bacaineta
▬ Sí home, és cert que hi ha diferències, però positives. Si t’enfades, ells aprenen la lliçó i nosaltres..., els seus vincles amb nosaltres són més forts que els que creem entre la nostra espècie, ens escolten, encara que no ens puguin entendre, ens són fidels per sempre més i sempre et volen complaure.


Els gossos ajuden a les persones grans
Ens fan companyia
i  vigilen que no ens passi res
o, si cal, demanen auxili
tot bordant
Però has vist com et mira?. Saps que el Doctor Daniel Closa explica que quan un amo mira als ulls als del seu gos fa que el nivell de l'hormona oxitocina de l'animal augmenta d'una manera signifiactiva, i al inrevés, quan és el gos qui mira al amo, els nivells d'oxitoxina del humà també augmenten molt. És més, en residències d'ancians o amb pacients amb depresió. la presència d'un animal, en especial d'un gos, incrementa la distracció, i la relació entre pacients redueix la sensació d'aïllament. Perquè és clar, com que tu no vols tenir mòbil, no saps que la gent cada vegada ens sentim més aïllats, però aixó si, ens comuniquem a través d'aquest estri i d'aquesta manera poden passar mesos sense veure'ens, encara que acabem escrivint en els WhatsApps: així què, quedem que quedarem. 

Per cert, ja reculls la caca i tires aigua als pipis? 

Fins aviat!
Carme


diumenge, 3 de juny de 2018

Les persones grans ens movem. Sant Benet de Bages

Monestir de Sant Benet de Bages
Vista general de l'Església
des del jardins
Les persones grans que tenim la sort de tenir una bona salut (però no pregunteu gaire) ens agrada fer coses, i entre elles, de tant en tant, fer alguna “sortideta” per conèixer o recordar indrets del nostre país. Jo estava molt ben acostumat amb la Lluïsa i junts  anàvem pel món. Ara, les coses han canviat, anar sol no m’agrada, i procuro no fer-ho. Els meus fills i nets ho saben i em donen un gran suport i em sento molt ben acompanyat amb ells, però tinc molt present que ells tenen les seves vides i l’han de viure a la seva manera i l’avi no ha de ser una càrrega per ells, i sí un goig quan estem junts, i així és.

Un racó molt acollidor
Aquesta vegada comentaré una sortida que acabo de fer amb un grup de gent gran. Vàrem anar al Monestir de Sant Benet de Bages. Fa anys l’havia visitat amb la Lluïsa. Estava en runes. Des aquella visita amb la d’ara, no té res a veure. Ara està tot reconstruït, però no és un monestir, inclús ha canviat de nom. Ara és el Món Sant Benet.

Interior de l'Església, molt ben reconstruïda
En aquesta sala és on veiem a correr el monjos
i demés dignitats de l'època
El Monestir és va fundar al segle X (950) per tancar al segle XIX (1835), després de passar a ser una escola i una residència de monjos grans de Montserrat. Al segle XX (Any 1907), la mare del pintor Ramón Casas el va comprar i va encarregar al arquitecte Puig i Cadafalch que el convertís en la seva residència d'estiu i donés solució a les seves  necessitats familiars. En els terrenys del monestir, ja hi tenien la seva fàbrica tèxtil. Però a les famílies els passa el mateix que als monestirs: ve un moment que es moren

El claustre, reconstruït
ha quedat mol maco
Amb la fabrica tancada i tot mig en runes ho va comprar la Caixa de Manresa i en 7 anys d’obres ho va convertir en el Món Sant Benet. Però la Caixa de Manresa també es va morir i Món Sant Benet va passar a mans de la Fundació Catalunya la Pedrera, nascuda a l’any 2013 i aquesta nova fundació va acollir diferents patrimonis culturals propietat de diverses Caixes Catalanes en dificultats. Esperem que ara tingui llarga vida

Una de les sales de la casa dels Casas
Avui, en Món Sant Benet podreu visitar la Capella i veure als monjos que es mouen per allà, la bodega, les seves celles, el Claustre, etc. tot molt ben presentat a través d’uns audiovisuals molt adients, etc.. La casa d’estiu de la família Casas, molt interessant amb uns TICS de gran efectes projectant quadres d’en Ramón on hi surten els seus amics i familiars, en especial els de la Júlia, la seva amiga, amb qui al final s’hi va casar.

Hi trobareu més coses, però com que l’article  és més llarg del previst, ho trobareu més ben explicat a les diverses Webs del Món Sant Benet

Un dia molt ben aprofitat, i una companyia estupenda.

Joan

diumenge, 27 de maig de 2018

Ofertes enganyoses


Anuncis tentadors
S’acosta el bon temps, i s’incrementen els anuncis amb ofertes de viatges a diferents països, alguns d’ells ben llunyans i exòtics. El que moltes agències busquen, amb aquestes ofertes de viatge, és suggerir una il·lusió i una felicitat que, per a molts de nosaltres, no la produeix el simple fet d’existir. És una llàstima comprovar que, per a molta gent, la felicitat no està en la vida en si mateixa, sinó en els esdeveniments que la van complementant.

Epicur, filòsof
És ben cert que sempre busquem més i més. Ja fa dos mil anys, que el filòsof grec Epicur va afirmar que “res és suficient per aquelles persones per a les que, el que ja és suficient, és poc”. Sempre anem buscant alguna cosa més, de forma incansable. No estem disposats a acceptar que només pel privilegi d’estar vius, ja hauríem d’estar satisfets.

La felicitat NO és cosa de màgia
La felicitat és una cosa que tots volem aconseguir, i ens afanyem a buscar fòrmules que ens puguin fer arribar, com per art de màgia i com més aviat millor, a un estat de benestar permanent. Això ha propiciat l’aparició de tot un mercat d’enganyosa publicitat, amb uns determinats models de vida feliç que se’ns ofereixen a cada cantonada, uns productes que, si els consumim, ens asseguren que podrem assolir el tan desitjat estat de joia perpètua.

Per ser feliç no es necessita
ni aquest cotxe,
ni fer piruetes
Per desgràcia, és un mercat que viu a base de incrementar la nostra incomoditat amb la vida normal que ja tenim. Ens vol convèncer de que avui dia no som prou feliços, i desperta els nostres anhels per desitjar moltes altres coses, que sovint tampoc no són al nostre abast. Tot amb l’intent de fer-nos adonar, en última instància, de que la nostra vida és, a criteri seu, molt poc atractiva i poc interessant.

La felicitat NO es compre en el mercat
la felicicitat l'hem de portar a dins
Així la busca de la felicitat ha perdut el seu atractiu i el seu impuls personal, per acabar inserida en un mercat on s’ofereix tot, com un producte a la venda, i com si també la felicitat tingués un preu. S’està convertit, lamentablement, en un objecte més de consum, oblidant que la felicitat és, en realitat, un estat d’ànim interior que nosaltres mateixos ens podem crear. Tot depen de nosaltres.

L’única cosa que hem de fer, és fugir d’ofertes enganyoses. La felicitat no està en països llunyans, sinó aquí. Només ens cal acceptar la nostra vida amb alegria, il·lusió i entusiasme.


Si volem sincerament ser feliços, és així com ho aconseguirem.   

Miquel M.   

diumenge, 20 de maig de 2018

La flor de la "Gent Gran de Barcelona"


Esta es la rosa escogida
para ostentar el nombres de
"Rosa de la Gent Gran
de Barcelona
El pasado sábado día 12 de Mayo, se celebró el "18 Concurs Internacional de Roses Noves", celebrado en el Parque Cervantes de Barcelona, en el cual se otorgan un total de 17 premios a las nuevas variedades de rosas presentadas al concurso. Son inéditas y para obtener una nueva variedad se nos informó que, es necesario dos años de trabajo antes de hacer su presentación al concurso.

Son varios los jurados que participan, cada uno con sus diferentes gustos, procedentes de: Argentina- Bélgica- Eslovenia- España- Francia- Luxemburgo- Países Bajos- Reino Unido- Suiza- Italia y Txèquia. Entre ellos figura un jurado especial para elegir la nueva "Rosa de la Gent gran de Barcelona", honor que corresponde al "Consell Assessor de la Gent Gran" de la ciudad.  Cada jurado debe basar su veredicto teniendo en cuenta la dimensión de la flor, color, perfume, abundancia de flores, resistencia, vigor y otros parámetros más técnicos, que a nosotros, como NO profesionales no nos afectaron.
Nuestro Jurado, con su tècnico en funciones

Nuestro jurado, compuesto por 6 miembros del "Consell", eligió como nuestra Rosa, la del parterre nº 17, que resultó ser un Lilo Poulsen, de un rosal procedente de Dinamarca. Una preciosidad de rosal con un aroma, vigor, colorido y con muchas flores que impresionaban.

Paseando por los
jardines
A todos los participantes se les obsequió con una visita a los jardines del Parque Joan Maragall, con especias que invitan a disfrutar de la naturaleza, de la arquitectura y del arte ya que rodea el Palacete Albeniz, un lugar muy especial de Barcelona, situado en la Montaña de Montjuich, construido por el servicio de Parques y Jardines del Ajuntament de Barcelona en el año 1970.

Está lleno de árboles, flores junto con surtidores, saltos de agua, esculturas, maravillosos parterres, etc. Los representantes extranjeros que asistieron, pudieron contemplar las cualidades de uno de los jardines relevantes, ejemplo de la jardinería histórica de nuestra ciudad y así “impulsar la divulgación y la proyección del Roserar”, como se nos indica en el programa que nos fue entregado a los miembros del jurado.

El acto finalizó con un concierto que dio la Banda Municipal de Barcelona.

NO DEJEIS DE VISITAR EL “ROSERAR DEL PARC CERVANTES”:
 ES UNA MARAVILLA

Mary Luz

diumenge, 13 de maig de 2018

El dia de la mare

Dia de la mare

Aquest any es va celebrar el dia de la Mare el diumenge 6 de maig. Fa anys que aquesta celebració tenia lloc el 8 de desembre, en honor a la Immaculada Concepció, però l’any 1965 per motius d’interès dels grans magatzems es va traslladar al primer diumenge de maig.

Estàtua de Rea,
mare de Zeus,
Poseidon i Hades
Les Mares sempre han tingut una gran importància dintre de la societat, puix si busquem antecedents del Dia de la Mare ens hem de remuntar a l’Antiga Grècia que feien unes grans festes dedicades a Rea, la mare de Zeus, Poseidon i Hades. Un altre fet de l’Antiguitat va ser el narrat en el Llibre I dels Reis, on descriu la saviesa utilitzada pel rei Salomó, per esbrinar la veritat en una disputa entre dues dones, el  fill d’una d’elles havia mort i les dues deien ser mares del viu. En Salomó va dir a un soldat que portés una espasa i partís el nen viu en dos. Una mare digué que no el partissin i entreguessin el nen a l’altre dona. Mentre que l’altre va dir que el partissin. El rei sentencià que donessin el nen a la que no volia partir-lo.

Amb aquest ramet simbòlic
faig homenatge
a la meva mare
També haig de dir que si he triomfat a la meva vida ho dec a la meva mare. Quan era jove vaig deixar els estudis, no volia perdre la joventut trencant-me els colzes estudiant. El pare em va dir, per tu faràs! La mare amb va fer moltes reflexions en sentit contrari: "Vols dir fill meu, pensa-t’ho ben bé! Després te’n penediràs! Ara no tens necessitat de guanyar diners. El saber no ocupa lloc i mai no t’ho podrà prendre ningú. A més, sempre havies dit que volies arribar a ser un bon advocat i ara has canviat de projecte, sense tenir raons solides per fer-ho. No prenguis una decisió tan important, a la lleugera".

Els diners poden servir
per moltes coses,
però NO per fer-te FELIÇ
Aquelles paraules les vaig sentir dintre meu moltes vegades, sense pressió de cap mena per part de la mare, però amb molta constància. Fins que vaig reflexionar sobre les paraules de la mare, i vaig concloure que: "No són els diners el que fan la felicitat sinó els ideals, que la justícia a Espanya amb la dictadura havia desnivellat les seves balances, i és necessitaven homes de lleis amb molta vocació per fer front a aquell desgavell, que sols amb gent entregada es podia treballar per aconseguir una societat més justa, i restablir l’equitat, la justícia i la legalitat".

El pal de paller de la família
sols ser
LA MARE
La columna vertebral de totes les famílies són les mares, i al meu entendre tindrien que ocupar un lloc igual al dels homes, però els polítics les menyspreen i les marginen a totes elles incloent-hi a les mares.

Aquests dies estem vivint les manifestacions de les dones als carrers i a les places i estic segur que aconseguiran la igualtat que persegueixen, i els que estem a favor d’elles els hi farem costat, perquè obtinguin el seu objectiu. 

Josep Maria V.

diumenge, 6 de maig de 2018

La sentència de la Manada


Des de fa uns anys, la justícia espanyola és tema de comentaris entre la ciutadania, ja que les seves decisions no sempre concorden amb el pensament dels llecs en lleis. I és clar: els llecs ens enfadem, sobre tot quan veiem que el jutges, en casos que per nosaltres semblen iguals, prenen decisions molt més rigoroses en uns, i molt més benignes en altres, i això trenca, almenys des del meu punt vista, el principi que diu “que tots som iguals davant la llei”


Entre Abús i Violació
hi ha una linia molt fina
Tothom té dret a pensar
si aquesta sentencia
cau cap un costat o um altra
En el País del dia 27 d’abril hi ha un article que explica el que és abús sexual i violència. La línia que separa una cosa de l’altre és tan fina que tant l’una com l’altre, jurídicament, poden ser correctes. A mi, el que m’ha cridat l’atenció, són les penes que acompanyen a cada una de les definicions: Violació de 6 anys a 12, que és poden allargar fins a 25. Abús, de 1 a 3, però que en casos greus poden arriba a 10 anys. La condemna són 9 anys. Jo, que crec que el delicte s’acosta més a la violació que al abús, m’hagués agradat més la violència amb 9 anys (pena mitjana i curta pel tipus d’agressió) que no pas als mateixos anys, però per abús al tipus màxim. Però això és simplement el que pensa un llec

Manifestació a la plaça de Sant Jaume
Sobre aquest fet m’ha arribat un article d’un amic meu de Facebook, en Pau, jove estudiant de Dret, que en copio alguns punts que m’han semblat de molt seny

És incomprensible que no es qualifiqui d'agressió sexual, ergo violació, que 5 homes arrosseguin a una noia de 18 anys, tenint-ne ells 10 més, a dins d'un portal i la penetrin continuadament. Si això no és intimidació, què ho és?!?

Aquest nens estan tristos
Molts estem com ells
M'entristeix veure com a molta gent, el que li molesta del cas no és la reflexió anterior, sinó la insuficiència del càstig. I m'entristeix perquè no hem de basar les penes del nostre sistema penal en la venjança. Primer que no és humà i, segon, perquè no serveix de res.

El que ha passat no ho podem desfer, però sí que podem evitar que torni a passar. En un Estat social i democràtic de Dret, el “ius puniendi” s'ha d'encarar a la prevenció, no a la retribució.

I a mi, el que m’entristeix és pensar que noies que passin per un acte semblant no el denunciem perquè pensin

“que la justícia no serveix per res”

Joan