diumenge, 11 de novembre de 2018

Tots Sants i Halloween

Avui, recorrer a Internet és el més normal.
Les seves respostes solen ser
bastant certes.

El motiu d’aquest article surt d’unes preguntes que m’he fet:

  • ·        Què és la festa de Tots Sants i què és el Halloween, que es celebren al mateix dia?
  • ·        Perquè  el Halloween avui té més  protagonisme que la festa de Tots Sants?

I per intentar donar-me respostes, he recorregut, com fan els meus néts, a Internet i la primera cosa que he descobert és que aquestes festes no són originals ja que venen d’una tradició dels pobles celtes, aquells amb qui els romans es barallaven de tant en tant: el “Samhain”

Imatge del Shamhain
El “Samhain” patrocinava la festa del dia dels Morts, que la descriu com un dia en que  els esperits dels  avantpassats, que estaven en un lloc on no hi havia dolor, podien retrobar-se amb nosaltres i nosaltres els hi posàvem menjar en el camí per tenir-los contents. Aquesta festa es celebrava la nit de l’últim dia d’octubre.

El papa Gregori IV

El cristianisme, quan patia les persecucions del romans, va santificar als màrtirs, però pel pas dels anys va creure que aquest títol de Sant el mereixien tots els fidels que es “portaven be” i va ser el Papa Gregori IV qui a l’any 840 va implantar la Festivitat de Tots Sants a tot al món cristià i el va posar al dia Primer de novembre.




Aquesta imatge és l'imatge
del terror....i és la d'un nen
Halloween es la contracció anglesa de “All Hallows’even” que vol dir Vigília de Tots Sants i de fet és una marca comercial vinguda del EUA i que el seu objectiu es estimular el consum. Com a reclam va agafar les costums pròpies dels emigrants irlandesos, en especial la celebració de Tots Sants amb ritus celtes que per il·luminar el camí i donar menjar als esperits ho feien amb carbasses amb una espelma dintre i demanen diners al seus veïns  i que es va consolidar amb la pel·lícula Haloween, de Jonh Carpenter, que, a més, va incorporar el terror a la festa

Les castanyes i els panellets,
 amb els seu moscatell,
són menjars tradicionals en aquest dia

Totes les festes sempre tenen la seva part de menjars tradicionals, que en cada lloc són diferents, però semblants i a casa nostre són les castanyes i els panellets, ben regadets amb un bon moscatell, i el menjar-los en companyia de familiars i amics i això es continua fent tant entre el món de les persones grans com en el dels menys grans

Segons el meu criteri i això és molt personal, que el Halloween s’imposi al Tots Sants clàssic és la demostració de la força de la publicitat que ha sabut portar l’aigua  al seu molí

Amb la idea de fer protagonistes de la festa als infants,
els han convertit en consumidors indirectes.

Joan


diumenge, 4 de novembre de 2018

Fomentant la convivència


Frase  d'Albert Einstein
Ens anima a participar de forma solidària, 

i veu perillosos els que miren
el que passa i no fan res
Cal recordar sovint que no estem sols al món, sinó que vivim en companyia d’altres persones amb les que compartim l'espai vital que ens rodeja, i hem de ser solidaris amb les seves necessitats, si volem que ells també ho siguin amb les nostres. És per això que resulten tan útils les normes de convivència que ens orienten i ens ajuden a regular millor les nostres relacions amb els altres.

La llei és dura
però sols tenir atenuants,
que ajuden a fer-la més
humana
Encara que les normes són necessàries, tenen el greu inconvenient de ser fredes i impersonals. Els falta esperit. Sovint ho justifiquem dient que "la llei és la llei", o segons els romans, "dura lex, sed lex": la llei és dura, però és llei.

Però va ser precisament per atenuar una mica aquesta fredor de la llei, que els legisladors varen establir l’existència de certes circumstàncies atenuants, que ajuden a humanitzar-la una mica. Llàstima que aquests atenuants no sempre es tenen en compte, especialment quan es tracta de sancions per estacionament defectuós.

Les multes de trànsit per infraccions de les
ordenances municipals petites,
sembla que no tenen atenuants
En el cas hipotètic de que un veterà conductor de 88 anys es veiés obligat, un vespre fosc i amb pluja, a deturar el seu cotxe, durant tres escasos minuts (el temps de recollir un paquet en una botiga), en un espai reservat a carga i descarga, semblaria que les circumstàncies atenuants de l’edat, la pluja, el curt espai de temps i l'hora final del dia, podrien ser-li d'aplicació. Lamentablement, per experiència pròpia, puc assegurar que no és així.

En aquest cas en que l'infracció
és reitarada,
crec que ha de tenir recàrrecs
i no atenuants
Cert que les normes de convivència són necessàries, però perquè siguin ben compreses i acceptades, no s'haurien d’aplicar fredament sinó atenent les possibles particularitats de cada cas.

No cal dir que les persones grans hem de donar exemple, i per això ens cal ser ben respectuosos amb les normes establertes. En l’exemple citat, és evident que hi va haver una infracció de la normativa municipal, però també és cert que l’agent de la llei tampoc va tenir en compte cap de les possibles circumstàncies atenuants, que són les que ajuden a fer més agradable la nostra convivència.

Aquests ninots tenen mala convivència.
A qui ens recorden?
doncs SÍ
En el temps actual, de fortes discrepàncies polítiques, és molt necessari que tots siguem ben comprensius amb les opinions del altres, i que apliquem sempre generosament aquest principi de les circumstàncies atenuants. Perquè no tot és blanc o negre: hi ha una tonalitat gris en la que, amb bona voluntat, tots hi podem coincidir.

Per a una millor convivència,
ens cal trobar aquest espai de mútua comprensió. 

Miquel M

diumenge, 28 d’octubre de 2018

Màsters


Fàbrica de masters per els amics
Els Màsters és un curs de formació professional molt especialitzada que és fa en certes escoles i universitats, de forma preferent dirigit a postgraduats de llicenciatures; diploma que s’obté desprès d’haver fet aquest curs.

Més d'una senyoria dels que estan aquí asseguts
han estat premiats
amb màsters de favor
Tos els ciutadans hem pogut apreciar, dies enrere, que els polítics de les Cortes Españolas, han ocupat tot aquell temps que tenen l’obligació de dedicar-lo a defensar els interessos dels ciutadans, per millorar la nostra vida i donar-nos el benestar social que ens mereixem,  ja que per això els hi paguem la remuneració que ells s’han estipulat, i les jubilacions que tindran i que seran molt més superiors a les que a nosaltres ens obliguen a percebre

Als catalans NO ens agrada
perdre el temps
Acabat aquest aclariment i tornant amb aquest tema dels Màsters, els hi diria que els catalans són més positius i no armem aquestes “riñas de gatos” que no ens porten a cap lloc, perdó, si que ens porten, a perdre el temps sense to ni so.

Quan jo vaig entrar a la Facultat de Dret a l’any 1947, l’assignatura de Dret Administratiu, el Catedràtic que ens va correspondre era en Josep Maria Pi Sunyer.

El catedràtic
que volia suspendre poc
El primer dia de classe entràvem tots una mica nerviosos i inquiets per saber que ens diria el Catedràtic, quins dies tindríem classe, quan ens faria exàmens parcials durant el curs. Un cop aposentats en els bancs de l’aula, en Josep Maria Pi Sunyer, ens va donar la benvinguda, ens digué el llibre que havíem de comprar, com donaria l’assignatura, etc.. etc..i va acabar la trobada amb aquestes paraules tant clares: 
"Suspendré molt poc, perquè sinó sabeu aquesta assignatura la vida ja us suspendrà."

Doncs bé, això mateix és el que els hi dic jo: "Senyors polítics no m’interessa si teniu o no teniu Màster, si no sabeu dialogar ni teniu dots de polítics, nosaltres, els ciutadans, us suspendrem!!!."

En confiança, per tot el que heu fet durant aquest temps de  la “riña de gatos”, i amb posterioritat, sospito i preveig que

QUEDAREU SUSPESOS !!!!
Josep Maria V .

diumenge, 21 d’octubre de 2018

Boletaires 2


Els nostres pescadors
 no han tingut la sort d'aquest
A l’anterior escrit vàrem quedar quan  sortien els pescadors, caçadors i boletaires  a tota presa  del bar on  estàvem  esmorzant per anar cada un a la seva.

Cap a les tres de la tarda tots els aventurers anaven arribant al bar per menjar una mica abans de tornar cap a casa i aprofitaren per explicar les seves aventures.


Aquest caçador va molt ben equipat,  però de caçar,
RES de RES
Els pescadors dient que no havien tingut un bon dia, que els peixos no picaven i els que ho feien eren molt petits i els tornaven a l’aigua, tal com ha de fer un bon pescador, en resum que anaven amb la nansa buida.

Els caçadors que ...avui no hi ha caça...., deu ser que fa mal dia..., que bufa el vent..., els boletaires que ens espanten les peces  ...., total, que també anaven amb el serró buit.
Els boletaires entren tots cofois, però...
els bolets més apreciats...
van acompanyats de molts cucs


Llavors arriben els boletaires, això ja es una altre cosa, entren cofois ensenyant els seus cistells plens fins dalt, está sent un bon any, diuen,  l’única pega es que els rovellons, els pebrassos  i els ceps estan molt cucats i els hem hagut de llençar, els únics que hem aprofitat son els camagrocs, els rossinyols i les llengües de bou.

Trobar-te un animal com aquest que t'empaita,
no deu fer gaire gràcia.
Què haguéssim fet nosaltres,
sinó corre com aquest boletaire?
Un d'ells  explica una vivència que ha tingut que encara el te trasbalsat: "Anava muntanya amunt quan de sobte he sentit una olor molt intens, com si a prop hi hagués bestiar, es una vaca vaig pensar, no fent  cas i seguin buscant, però la olor cada cop era mes forta i això ja em començava a preocupar. Tot de cop sento un soroll com si un animal anés corrent, clac clac, clac clac, clac clac, em giro i veig un animal de color marró molt fosc seguit d’uns cadells, mare meva!!! Agafo el cistell i començo a correr muntanya avall i no em vaig aturar fins arribar a la carretera".

Els rossinyols són dels pocs bolets
que es van salvar dels cucs
Els companys també varen baixar tots intrigats per saber que m’havia passat, quan els hi vaig explicar tots van dir que era un porc senglar, però com que ja era tard i teníem els cistells plens vam decidir anar cap el poble.

Un cop al bar explicarem la nostra aventura i els caçadors van confirmar que efectivament era un porc senglar i les seves cries, el soroll que vaig sentir el fan picant amb les ungles per fer veure que corren per espantar a qualsevol animal que vulgui molestar-los. Totalment d'acord, però jo em vaig espantar molt

Totes les situacions de la vida t’han de servir per
agafar  experiència per futures situacions

Josep VS


diumenge, 14 d’octubre de 2018

Lectura Viva


Este osito nos presenta varios libros para escoger
Cuando tenemos entre las manos un libro bien presentado, bien encuadernado y con tapas agradables, nos sentimos más inclinados a leerlo, sobre todo si el título es llamativo y más o menos es lo que buscamos. Al ojearlo, si vemos que es de lectura fácil, todavía nos llama más el comprarlo.
Leer es divertido

La vida está llena de sorpresas y si el autor descubre cómo afrontarlas y nos lo sabe transmitir a través de los protagonistas contándonos sus problemas y el qué hacer para enfrentarse a ellos. Para afrontarlos, si tienen su papel bien definido, nos hace disfrutar de toda la obra. Todo ello nos lleva a leerlo cuanto antes, si puede ser de una tirada, gozando de una lectura sencilla y agradable. Además leer es divertido.

Leer nos hace más libres y responsables
Los libros educan, hacen que estés acompañado, sobre todo a las personas mayores que estamos más tiempo solos; además resulta barato, ya que se puede acudir a una biblioteca para hacerlo, relaja, es bueno para el cerebro porque hace que entremos en la vida de otras personas, aunque sea una vida ajena y ficticia, inventada por el escritor. Yo creo que nos ayuda a entender después a otras personas con más facilidad.

Nuestros nietos se sienten felices,
sobre todo si les ayudamos  a
ponerse de acuerdo
 cuando entre ellos
no lo están
Si pensamos en nuestros nietos, si les inculcamos la afición a la lectura desde pequeñitos, reforzaremos su capacidad de atención y concentración, sobre todo si ven que son los yayos los que les ayudan a leer y entender la historia que allí se relata, porque el niño que lee, bien seguro que obtiene mejores notas ya que a la vez relata mejor. Son muchas las cosas que se desarrollan mejor con la lectura, ya que le acompañará toda la vida porque ya no se pierde esta afición, pero para ello hemos de hacerle comprender lo que lee. Yo me he sentado infinidad de veces con ellos y un cuento entre las manos, explicando y haciéndoles preguntas de lo que estamos leyendo para así conseguir que entendieran y apreciaran la lectura, y no solo eso, sinó también explicando las imágenes que acompañan al texto.

Os animo a hacer que la lectura sea  “LECTURA VIVA”

Mary Luz

diumenge, 7 d’octubre de 2018

Boletaires



Sovint les persones tenim aficions de tota mena, caça, pesca, esports, alguns d’un risc extrem, cine, teatre, etc. Però de la afició que  bull parlar-vos avui es d’una  molt arrelada a la nostra terra i que s’encomana nomes que ho proveu un dia i tingueu un xic de sort: CAÇÀ BOLETS.

En aquest relat vull descriure com es la sortida d’un boletaire a caçà bolets, en alguns llocs diuen a buscar, però a mi sempre m’agradà dir a caça.
Deprés de manjar un mos
Sortim a CAÇÂ bolets

Son les cinc de la matinada, sona el despertador, el boletaire salta del llit, es vesteix de presa, corra a la cuina a preparar un entrepà per menjar a mig mati i a omplir la bota de vi per fer el traguet després d’esmorzar.

Es pren un cafè amb quatre galetes, agafa el cistell i surt corrents cap el cotxe per anar a recollir els amics per tots junts sortir cap el Ripollès a satisfer la seva màxima il·lusió, omplir el cistell de bolets.

El nostra cafè
es veurà acompanyat
per un bo entrepà
Durant el trajecte la conversa es força animada, parlant dels tipus de bolets que trobaran, que si rovellons, pinetells, rossinyols, llengües de bou, etc. I si estaran plens de cucs o sans i de l’hora que pararan a fer un mos i un traguet.

En arribar al poble s’aturen un moment per fer un cafè en un bar on solen parar els  boletaires, caçadors i pescadors abans d’anar cap a bosc o cap el riu, es fantàstic perdre cinc minuts per escoltar les converses d’aquets personatges, tothom ha fet collites de bolets de quilos i quilos, caseres extraordinàries i grans pesqueres que nomes les han fet en somnis, en resum un espectacle.

I ara sotim cap al bosc
amb l'il·lusió d'omplir
el nostre cistell de
rovellons
com aques
t
De sobte tothom surt al carrer i vinga cap a bosc, corrent, com si s’acabés el mon, per recuperar el temps perdut explicant les seves fantasies.

Creieu-me, val la pena escoltar les converses d’aquestes persones, amb la il·lusió que ho expliquen, i com els hi brillen els ulls i a mes d’un se li humitegen quan parlen amb gran emoció de les seves gestes, això sol justifica haver estat una estona mes del compta en aquell casinet (com axis l’anomenen la gent que hi va).

En el proper article os explicaré com va anar la casera de bolets i la resta de la sortida.

L’esser humà és feliç amb les coses més sencilles
No cal complicar-se la vida.

Josep VS

diumenge, 30 de setembre de 2018

Mirant enrere

El rei Jordi V i la seva esposa
La foto, No és la de les seves
Bodes de plata,
però en aquest color sèpia
és maca 
Ara fa exactament cent anys, que la revista catalana "D'aci d'allà" (octubre del 1918) oferia un  reportatge fotografic dels monarques anglesos, Jordi V i Victòria, celebrant les seves Bodes de plata, amb una gran exhibició de pompa i esplendor, una glòria ben efímera que avui ja ha quedat difosa en l'oblit. Aquell any també va tenir el seu moment de passatgera glòria periodística, el vigilant del Museu del Prado, Rafael Coba que va desmuntar i es va vendre d'amagat, els diamants, perles i rubís de l'anomenat "Tresor del Delfí", custodiat al Museu. Avui, tant ell, com els diamants, les perles i els rubis, tots han desaparescut ja de la nostra memòria.

Aquest retaula precedent del Monestir de Sixena,
 està en el MNAC, i no forma part
de les peces reclamades
Alguns fets d’aquell octubre 1918 tingueren una gran ressonància ciutadana, com el multitudinari enterrament del comte de Güell, o el detallat projecte d'un funicular a la muntanya de Sant Pere Màrtir, o la compra, a un antiquari, del retaule gòtic de la Verge Maria del Monestir de Sixena (actualment al MNAC), o l'art de la jove pianista Filomena Estop "que prometia un esplèndid esdevenir", fets que el pas del temps ha deixat ben oblidats.

Curiós anunci del Anis Infernal
fabricat amb els pitjors vins del
Priorat.
Segur que ningú de nosaltre
l'ha provat mai
La centenària revista "D'ací d'allà" també pregonava l'excel·lència de diversos articles comercials, diluits ara en l'ombra del passat, sense deixar rastre, alguns tan curiosos com la premsa per enfardar palla, la cadira-comuna automàtica, el forn especial per a la cocció de pebrots, la fabricació de cristalls tòrics, el lloguer de tartanes, o el més original, l'anunci de l'Anís Infernal, "el pitjor de tots", com molt clarament assegurava el seu fabricant, el lleidatà M. Serra, el qual l'elaborava "a base dels pitjors vins del Priorat". No cal dir que, amb aquesta descripció, l'Anís Infernal no enganyava ningú.

Un anunci actual que es pot publicar
sense fer publicitat
Ara estem vivint una època força difícil i complicada, sense anuncis tan curiosos i originals. Una època de molts i variats problemes socials, econòmics i polítics, que sovint ens tenen molt preocupants, però que segurament, d’aquí uns anys, es veuran amb prespectiva diferent.

Hem de treballar de ferm per millorar la situació actual, tant com ens sigui possible. I ens cal fer-ho amb la confiança de que amb temps, il·lusió i esforç, serem ben capaços de superar totes les dificultats.


Tinguem la certesa de que el demà serà millor.


Miquel M.