diumenge, 9 de desembre de 2018

El Pessebre


El pessebre de la plaça Sant jaume
Amb aquest nom tots intuïm que és una representació del naixement de Jesús i n’hi ha de tots tipus. El més senzills i estimats són els que fèiem  quan érem “nanos” i tots seguíem el mateix patró: suro per fer les muntanyes on hi situàvem la cova amb el nen Jesús, la mare de Déu i Sant Josep, el bou i la mula. Un riu fet amb paper de plata, i les figures de la dona que renta, la que fila, etc. Un cel de paper blau, molsa per tapar forats i farina per posar neu a les muntanyes.

Jesús, recent nascut, en una cadira? 
Barcelona, des de fa molts anys, munta un pessebre a la Plaça de Sant Jaume, que cada any encarrega a un artista diferent i que el fa segons el seu estil i el missatge que vol transmetre. I aquí comencen els problemes: que a primera vista no entenem els que ens volen dir i com que ja ho veuen venir, per evitar-ho, ho intenten explicar. Els d’aquest últims anys han estat molt criticats perquè són molt imaginatius, però no semblen un pessebre

Aquest parent meu,
que hi pinta aquí dalt? 

El d’aquest any sembla un festí d’aniversari amb una taula parada en espera del seus comensals, amb una cadira on hi ha un pitet que diu Jesús, una altre que hi pots entrar fent veure el que no saps ben be què hi fas, o una cadira alta que per pujar-hi és necessari una petita escaleta i que quan estàs a dalt sembles més un àrbitre  de tenis que una altre cosa. Si volgués tenir un significat, m'inclino més per recordar els dinars del dia de Nadal que es celebren en moltes cases del nostre país, dia en que les famíles procuren trobar-se el més complertes possibles, cosa que no sempre s'assoleix


Vista parcial del pessebre de tipus tradicional
del Museu Marés
En el Museu Marés, que està tocant a la plaça de Sant Jaume, hi trobareu un pessebre molt ben fet, de tipus clàssic, però fet per artistes especialitats, on a més de la cova, hi ha els Reis i altres diagrames bíblics. És veu clarament que no és com els que havíem fet nosaltres quan èrem infants. Hi un problema: què hi entra molt gent per veure’l i l’espai és petit i si el voleu fer fotos, costa una mica.

Si el que és pretenia al fer aquest pessebre era que se’n parlés,
encara que fos malament,
realment l’objectiu s’ha assolit


Joan

Nota: Aquest parent meu, m'ha donat autorització per publicar la foto de la seva propietat i imatge


diumenge, 2 de desembre de 2018

Remeis casolans


Un manat de Julivert a punt de preparar
per condimentar els nostres menjars.

Quan el tallis, ull amb el ganivet!
no sigui et tallis els dits.
Més d'un els hi ha deixat
Rebuscant en el meus arxius la inspiració per escriure l’article de la setmana he trobat un full on hi ha un tema que crec pot ser d’interès per tothom.

Tracta d’una planta que fa fem servir molt i molt sovint a la nostra cuina i que l’única utilitat que l’hi reconeixem és  la de perfumar determinats plats del nostre extens i variat receptari, es tracte del JULIVERT, aquesta modesta planta que quan els cuiners els hi falta, sembla que el món s’acabi.

Els nostres ronyons necessiten cuidados
i el julivert, utilitzat en dosis petites
és un bom auxilar

Seguidament us faré esment de les seves propietats medicinals, que ja utilitzaven els grecs per les seves qualitats, no obstant això no es va utilitzar a la cuina fins l’època dels romans.

Passen els anys i els nostres ronyons  sempre estan filtrant la sang, treien les sals i qualsevol cosa que pugui fer mal al nostre cos. Amb el temps tot això s’acumula i necessita un tractament de neteja, però, com fer-ho?? És molt senzill:

Un got de de suc de julivert
Agafa un grapat de julivert, renta’l ben net, talla’l a trossos petits i posa’l en una olla amb un litre d’aigua freda i que bulli durant 10 minuts, deixa’l refredar, cola’l i posa’l en una ampolla de vidre ben neta a la nevera. Cada matí, en dejú, pren un got una mitja hora abans d’esmorzar i de forma automàtica els teus ronyons començaran a eliminar totes les toxines acumulades durant anys.

Sembla que les pastilles ho curen tot
però`, ULL!, però No sempre és cert
Llegeix les instruccions
El julivert és un remei molt antic de la medecina tradicional i és reconegut com el millor remei natural per depurar els ronyons, tot i que en els nostres temps, tot el que no siguin pastilles sembla que no pugui ser. El que passa és que la medecina tradicional s’ha d’emprar sempre, però no podem pretendre que tingui el mateix efecte a curt termini que els medicaments que et curen el ronyó i et destrossen el fetge.

A més de les propietats que ens explica l'artcle
NO oblidem lo bons que seran
aquest musclus amb julivaert!
Altres propietats reconegudes; és diürètic, i és la forma natural d’eliminar els líquids, degut a aquesta propietat va molt bé per combatre la hipertensió. Té un alt contingut en vitamina C, ric en calci i va bé per combatre l’osteoporosi. Degut als seu alt contingut en vitamines i minerals el fa ideal per combatre i ajudar a prevenir el cansament físic i mental, útil contra les ulceres, per enfortir els cabells i les ungles. També es treu un oli anomenat APIOL, el qual es feia servir per combatre les febres intermitents i les neuràlgies.

Ningú diria que el modest julivert pogués tenir tantes propietats, a part de perfumar els nostres plats.

Moltes vegades no fem cas de les coses senzilles i no els hi donem la importància que tenen.

Josep V








diumenge, 25 de novembre de 2018

El rellotge, el meu entrenable amic


El meu estimat rellotge,
d'estil modernista en forma de palmatòria,
m'ha acompanat des del dia del meu casament
en el seu discret lloc sobre la tauleta de nit.
Però ara, amics meus
.... el tinc malant
.... molt malant.....
te l'alzheimer del rellotges.
i amb aquesta malatia
ja sabem com s'acaba
Però encara que deixi de fer tic-tac,
sempre el tindrè el meu costat
El matí és per a mi una hora de frescor, d’iniciació, d’il·lusió, de sentir-me lliure, tot em somriu, la llum dissipa les tenebres.


Sempre he estat un home matiner, m’he llevat sense necessitar despertador a les set del matí, el meu despertar ha sigut alegre, sento que totes les meves facultats estan receptives i a punt per exercir la meva professió, encara que quan era solter alguna dia se m’enganxaven els llençols, però eren unes notes falses que confirmaven que el matí era la meva alegria. Per contra, a la nit no tinc recorregut, les meves facultats mentals es tanquen, el meu somni es com una tomba molt profunda, quedo embolcallat pel cansament físic i mental.    

Quan em vaig casar, un bon amic meu, amb va regalà un rellotge amb molta sorna, escrivint una tarja de felicitació que deia: “Al bon amic Josep Maria, amb el desig que la responsabilitat del nou estat de “pater familiae” no li canvi el seva condició  d’home matiné”.

El qualificatiu d’home matiné, com jocosament em titllava el meu bon amic, no el vaig canviar mai.

Aquell Rellotge, que era i és molt particular per a mi, la seva forma era una reproducció amb estil modernista de la clàssica palmatòria, un plateret proveït de nansa per a sostenir una espelma en un suport cilíndric buit.

La meva estimada esposa, com a dona previsora, va considerar que el Rellotge podia assegurar el meu esperit matiné en l’hipotètic cas que fallés, i així, evitar que mai arribéssim tard als llocs o perdéssim algun mitjà de transport quan sortíssim de viatge. Raó per la qual, va convertir el Rellotge en un permanent vigilant assentat sobre la meva tauleta de nit, i en conseqüència, va néixer dintre meu una especial estima al Rellotge. 

Però com la vida no és de color de rosa, un dia va fer presència el genet apocalíptic del càncer, i no tingué pietat amb la meva estimada esposa, i se la va emportar.

En el nostre dormitori va quedar com a recordança d’aquella disposició de la meva enyorada muller, la presència viva del Rellotge.  El temps passa, i aquell modern Rellotge actualment ha entrat a la jubilació, i sols puc tenir amb ell un monòleg explicant-li els embadalits i feliços records de la meravellosa vida compartida amb la meva inoblidable muller; però el meu apreciat Rellotge actualment té alzheimer, ja que la corda no te força, la constant fricció de la roda d’escapament i l’àncora li funciona amb ralentí, el seu típic “tic-tac” se li sent molt lentament i les agulles corren amb molta lentitud i retràs.

No l’abandonaré mai perquè la seva existència és part de la meva millor vida, la compartida amb la meva estimada esposa.

Josep Maria V.

diumenge, 18 de novembre de 2018

Estallar

Creo que esta pareja
 han levantado la voz
A todos nosotros se nos ha ocurrido alguna vez que hemos hecho o dicho algo de lo que después nos hemos arrepentido, ¿qué hacer entonces?.

A veces le hemos levantado la voz a nuestra pareja, a un amigo, a un hijo, a un compañero del trabajo, etc., sin pensar en las consecuencias que ello nos puede acarrear y que a veces son importantes.

Lo que pasa después de levantar la voz
Sin reflexionar y sin pensar en los problemas con todos los que nos rodean hay que intentar reaccionar de una forma más racional y calmada controlando las emociones, sobre todo pensar antes de hablar o alejarte del lugar en el cual estas con cualquier escusa y así intentar ganar tiempo.

Hacer las paces NO es rendirse
A mí me ha pasado alguna vez, me he alejado y después he vuelto ya con los ánimos calmados. Son situaciones difíciles y no siempre consigues que salga bien, pero si te hubieras quedado quizá hubiera sido peor. Hay que reaccionar de una forma menos compulsiva aunque esto sea difícil.

Que pelea más importante!.
Una pelota
A veces el asunto no es importante y las personas que están contigo se quedan sorprendidas al ver tu forma de reaccionar, ya que la chispa que ha prendido nuestra ira hace que piensen que el asunto quizá tenga más importancia de la que ellos pensaban sin ser así.

Este perro y este gato,
después de pelearse,
acuerdan hacer las paces
Si se piensa en profundidad y con tiempo se observa si el comportamiento que hemos tenido ha sido el adecuado, o si debiéramos haber reaccionado de una forma menos impulsiva.

De todas las formas, las personas de tu alrededor, han de hacer un esfuerzo para comprender tu reacción y pensar con objetividad, así se puede encontrar una solución satisfactoria por ambas partes.

Se acerca La Navidad y organizamos encuentros familiares que a veces traen discusiones no esperadas…

No se debe ESTALLAR, pensémoslo antes de hacerlo

Mary Luz


diumenge, 11 de novembre de 2018

Tots Sants i Halloween

Avui, recorrer a Internet és el més normal.
Les seves respostes solen ser
bastant certes.

El motiu d’aquest article surt d’unes preguntes que m’he fet:

  • ·        Què és la festa de Tots Sants i què és el Halloween, que es celebren al mateix dia?
  • ·        Perquè  el Halloween avui té més  protagonisme que la festa de Tots Sants?

I per intentar donar-me respostes, he recorregut, com fan els meus néts, a Internet i la primera cosa que he descobert és que aquestes festes no són originals ja que venen d’una tradició dels pobles celtes, aquells amb qui els romans es barallaven de tant en tant: el “Samhain”

Imatge del Shamhain
El “Samhain” patrocinava la festa del dia dels Morts, que la descriu com un dia en que  els esperits dels  avantpassats, que estaven en un lloc on no hi havia dolor, podien retrobar-se amb nosaltres i nosaltres els hi posàvem menjar en el camí per tenir-los contents. Aquesta festa es celebrava la nit de l’últim dia d’octubre.

El papa Gregori IV

El cristianisme, quan patia les persecucions del romans, va santificar als màrtirs, però pel pas dels anys va creure que aquest títol de Sant el mereixien tots els fidels que es “portaven be” i va ser el Papa Gregori IV qui a l’any 840 va implantar la Festivitat de Tots Sants a tot al món cristià i el va posar al dia Primer de novembre.




Aquesta imatge és l'imatge
del terror....i és la d'un nen
Halloween es la contracció anglesa de “All Hallows’even” que vol dir Vigília de Tots Sants i de fet és una marca comercial vinguda del EUA i que el seu objectiu es estimular el consum. Com a reclam va agafar les costums pròpies dels emigrants irlandesos, en especial la celebració de Tots Sants amb ritus celtes que per il·luminar el camí i donar menjar als esperits ho feien amb carbasses amb una espelma dintre i demanen diners al seus veïns  i que es va consolidar amb la pel·lícula Haloween, de Jonh Carpenter, que, a més, va incorporar el terror a la festa

Les castanyes i els panellets,
 amb els seu moscatell,
són menjars tradicionals en aquest dia

Totes les festes sempre tenen la seva part de menjars tradicionals, que en cada lloc són diferents, però semblants i a casa nostre són les castanyes i els panellets, ben regadets amb un bon moscatell, i el menjar-los en companyia de familiars i amics i això es continua fent tant entre el món de les persones grans com en el dels menys grans

Segons el meu criteri i això és molt personal, que el Halloween s’imposi al Tots Sants clàssic és la demostració de la força de la publicitat que ha sabut portar l’aigua  al seu molí

Amb la idea de fer protagonistes de la festa als infants,
els han convertit en consumidors indirectes.

Joan


diumenge, 4 de novembre de 2018

Fomentant la convivència


Frase  d'Albert Einstein
Ens anima a participar de forma solidària, 

i veu perillosos els que miren
el que passa i no fan res
Cal recordar sovint que no estem sols al món, sinó que vivim en companyia d’altres persones amb les que compartim l'espai vital que ens rodeja, i hem de ser solidaris amb les seves necessitats, si volem que ells també ho siguin amb les nostres. És per això que resulten tan útils les normes de convivència que ens orienten i ens ajuden a regular millor les nostres relacions amb els altres.

La llei és dura
però sols tenir atenuants,
que ajuden a fer-la més
humana
Encara que les normes són necessàries, tenen el greu inconvenient de ser fredes i impersonals. Els falta esperit. Sovint ho justifiquem dient que "la llei és la llei", o segons els romans, "dura lex, sed lex": la llei és dura, però és llei.

Però va ser precisament per atenuar una mica aquesta fredor de la llei, que els legisladors varen establir l’existència de certes circumstàncies atenuants, que ajuden a humanitzar-la una mica. Llàstima que aquests atenuants no sempre es tenen en compte, especialment quan es tracta de sancions per estacionament defectuós.

Les multes de trànsit per infraccions de les
ordenances municipals petites,
sembla que no tenen atenuants
En el cas hipotètic de que un veterà conductor de 88 anys es veiés obligat, un vespre fosc i amb pluja, a deturar el seu cotxe, durant tres escasos minuts (el temps de recollir un paquet en una botiga), en un espai reservat a carga i descarga, semblaria que les circumstàncies atenuants de l’edat, la pluja, el curt espai de temps i l'hora final del dia, podrien ser-li d'aplicació. Lamentablement, per experiència pròpia, puc assegurar que no és així.

En aquest cas en que l'infracció
és reitarada,
crec que ha de tenir recàrrecs
i no atenuants
Cert que les normes de convivència són necessàries, però perquè siguin ben compreses i acceptades, no s'haurien d’aplicar fredament sinó atenent les possibles particularitats de cada cas.

No cal dir que les persones grans hem de donar exemple, i per això ens cal ser ben respectuosos amb les normes establertes. En l’exemple citat, és evident que hi va haver una infracció de la normativa municipal, però també és cert que l’agent de la llei tampoc va tenir en compte cap de les possibles circumstàncies atenuants, que són les que ajuden a fer més agradable la nostra convivència.

Aquests ninots tenen mala convivència.
A qui ens recorden?
doncs SÍ
En el temps actual, de fortes discrepàncies polítiques, és molt necessari que tots siguem ben comprensius amb les opinions del altres, i que apliquem sempre generosament aquest principi de les circumstàncies atenuants. Perquè no tot és blanc o negre: hi ha una tonalitat gris en la que, amb bona voluntat, tots hi podem coincidir.

Per a una millor convivència,
ens cal trobar aquest espai de mútua comprensió. 

Miquel M

diumenge, 28 d’octubre de 2018

Màsters


Fàbrica de masters per els amics
Els Màsters és un curs de formació professional molt especialitzada que és fa en certes escoles i universitats, de forma preferent dirigit a postgraduats de llicenciatures; diploma que s’obté desprès d’haver fet aquest curs.

Més d'una senyoria dels que estan aquí asseguts
han estat premiats
amb màsters de favor
Tos els ciutadans hem pogut apreciar, dies enrere, que els polítics de les Cortes Españolas, han ocupat tot aquell temps que tenen l’obligació de dedicar-lo a defensar els interessos dels ciutadans, per millorar la nostra vida i donar-nos el benestar social que ens mereixem,  ja que per això els hi paguem la remuneració que ells s’han estipulat, i les jubilacions que tindran i que seran molt més superiors a les que a nosaltres ens obliguen a percebre

Als catalans NO ens agrada
perdre el temps
Acabat aquest aclariment i tornant amb aquest tema dels Màsters, els hi diria que els catalans són més positius i no armem aquestes “riñas de gatos” que no ens porten a cap lloc, perdó, si que ens porten, a perdre el temps sense to ni so.

Quan jo vaig entrar a la Facultat de Dret a l’any 1947, l’assignatura de Dret Administratiu, el Catedràtic que ens va correspondre era en Josep Maria Pi Sunyer.

El catedràtic
que volia suspendre poc
El primer dia de classe entràvem tots una mica nerviosos i inquiets per saber que ens diria el Catedràtic, quins dies tindríem classe, quan ens faria exàmens parcials durant el curs. Un cop aposentats en els bancs de l’aula, en Josep Maria Pi Sunyer, ens va donar la benvinguda, ens digué el llibre que havíem de comprar, com donaria l’assignatura, etc.. etc..i va acabar la trobada amb aquestes paraules tant clares: 
"Suspendré molt poc, perquè sinó sabeu aquesta assignatura la vida ja us suspendrà."

Doncs bé, això mateix és el que els hi dic jo: "Senyors polítics no m’interessa si teniu o no teniu Màster, si no sabeu dialogar ni teniu dots de polítics, nosaltres, els ciutadans, us suspendrem!!!."

En confiança, per tot el que heu fet durant aquest temps de  la “riña de gatos”, i amb posterioritat, sospito i preveig que

QUEDAREU SUSPESOS !!!!
Josep Maria V .