diumenge, 17 de març de 2019

Paritat


Aquesta imatge que es fa servir com exemple
de paritat, per mi NO és valida.
Les balances no medeixen capacitats, sino kilos
Aquesta és la paraula de moda, la sents per tot arreu, a la política, a l’empresa, als esports, a les reunions d’escala, al mercat, a les associacions de tota mena, fins i tot quan vas al cinema o al teatre, i com no podia ser d’altra manera, als mitjans de comunicació, premsa, ràdio, televisió. És un bombardeig constant...., paritat...., paritat..., paritat…….

Aquesta és millor
Comparteixen. I la cartera és igual
Des de que tinc us de raó, mai no havia escoltat tant aquest mot com aquests últims temps. Encuriosit he intentar aprofundir en el seu significat, i ve ha dir que és la igualtat de drets, obligacions i oportunitats entre homes i dones, en tots els aspectes de la vida.

En aquesta imatge del Parlament,
Hi ha paritat?
Jo diria que NO
En el treball, mateixa feina igual sou, mateixa oportunitat d’optar a les promocions per ascendir o bé a l’hora de contractar personal, i  s'hauria de fer desaparèixer el concepte sexe home o dona a totes les convocatòries de feina, ens estalviaríem tots plegats un munt de problemes. Llavors, abans d’optar a una plaça, l’aspirant ha de rumiar si es veu capaç o no per desenvolupar les exigències de la tasca a fer, no per raons de sexe.

La paritat no la soluciona aquesta placa
No vull qüestionar la intel·ligència de cadascú, ja que es ben sabut  que no te res a veure el sexe amb la capacitat de la persona.


L'àvia de la caputxeta vermalla
té por
El que sí fa por i desperta preocupació, és que un cop la dona excedeixi  als llocs on legítimament aspira arribar, es comporti o caigui en els mateixos errors que els homes. Llavors no servirà de res tota la lluita per intentar canviar el món, haurà estat una feina en va, i creieu-me que vist com va tot plegat. Aquest món necessita urgentment un canvi de rumb i l’única oportunitat que té és un relleu en els mandataris a tots els nivells de la vida. I aquí si que crec que la dona podria tenir-hi un paper molt important, ja que penso que els homes han demostrat la seva manifesta incapacitat per canviar les coses.

A la Universitat de València
sembla que la paritat
no funciona gaire
Aquesta reflexió, feta més pel món laboral que per res més,  també serveix per totes les diverses activitats de la vida. Si ens parem a pensar de forma sèria, seria una bona oportunitat per intentar arreglar tot el desgavell que hi ha actualment i que els actuals líders es resisteixen a canviar, per alguna cosa serà…………….

No vull acabar aquest escrit sense fer esment a unes paraules que va dir una vegada una de les dones mes intel·ligents que hi ha hagut en aquest món de mones

Mai he cregu que pel fet de ser dona hagi de tenir un tracte especial. De creire-m'ho, estaria reconeixent que soc inferior als homes. I no soc inferior a cap d'ells”  

M. Curie.
Josep V.S.

dilluns, 11 de març de 2019

V Convenció de les veus de les persones grans


L'alcaldessa, Sra Ada Colau
Junt amb la Tinenta de l'aladio, Sra Laia Ortiz
(que no surt a la foto)
i el Sr. Joan Martínez, vicepressident
associatiu del Consell
Els dies 5 i 6 d’aquest mes ha tingut lloc la Convenció de les veus de les persones gran de Barcelona. I això, què és? I qui ho organitza?

Ho organitza el Consell Assessor de la Gent Gran de la Ciutat. Aquest Consell té més de 25 any de vida i és un del més dinàmics que té l’Ajuntament. Esta format per entitats de gent gran i que treballen per la gent gran a nivell de tota la Ciutat, siguin entitats privades o de tipus sindical, a les que si van afegir representants dels Districtes, que es mouen en territoris més petits.
Ponència marc
"Envelliment i canvi demogràfic"
a càrrec del demògraf,
Sr. Julio Pérez Díaz,
del Consell Superior d'investigacions
Científiques (CSIC)

El seu objectiu és mol clar: Treballar i fer aflorar els problemes que les persones grans tenim o el què i com volem viure a la Ciutat, i fer-ho arribar al seu govern. El Consell està presidit per l’alcalde/essa que ho delega a un regidor. Hi ha vicepresidència que la  nomena cada 4 anys el propi consell, i una comissió permanent i la feina es fa en grups de treball, a més del plenaris on hi assisteix tot el Consell

Cada quatre anys es convoca una trobada amb totes les persones grans que hi volen participar per exposar la feina feta i que hi puguin fer aportacions per millorar o per posar a sobre la taula temes que creguin no estan resolts de forma satisfactòria. Els primer es van nomenar congressos i ara es diu Convenció

Com que la meva màquina de fer fotos
no és com aquesta
Les fotos NO em surten com les que fa
aquest professional
Aquest article no pretén ser una exposició de tot el que es va dir, ja que això, en breu, es podrà accedir a traves de la Web de l’Ajuntament, sinó que va dirigit més a les persones grans que no hi van assistir o que no en coneixen la seva existència, però que llegeixen aquest CARGOL, que són moltes.

L’0bertura, com es veu en la primera imatge, la va fer la Sra. Ada Colau, alcaldessa de Barcelona. La foto és bastant dolenta, però encara es veu, ja que la majoria que vaig fer, no es poden publicar

Primera taula rodona en comú,
amb les quatre persones que hi van intervenir
Tant la primera ponència com la primera taula rodona hi vam assistir tots el congressistes, però acte seguit ens van fer quatre grups i així hi van poder intervenir moltes més persones. El títol de la ponència va ser “Envelliment i canvi demogràfic”, i el de la taula rodona “Cap una veritable aliança entre generacions” 



Els grups de treball tenien els següents lemes
  • Enfocaments i reptes de l’envelliment”.
  • Envellir amb drets”
  • Envellir amb dignitat”
  • Envellir participant


Aquesta imatge parla per si sola
Abans i Ara
Sota aquests noms tant potents, si amaga amb noms més familiars, el que realment ens preocupa, com és la crisi, en la que els més mal parats que hi han sortit han estat els joves, que si troben feina, en general és de baixa qualitat i precarietat, mentre que els més grans hi hem deixat molts drets assolits el llarg del temps, cosa que ara que ens diuen que el temporal ja ha passat, tornarem a lluitar per recuperar-los.


Respecte a altres temes tractats, nomes enumeraré uns pocs que ja us daran l’idea de per on anaven les coses
  • Els transports, bus, metro, cotxes, bicicletes patinets i altres artefactes que corrent per la Ciutat
  • Seguretat al carrer, Les persones grans som els “clients” preferits dels “cacos”
  • Viure a casa o residències
  • Problemes de les residències
  • Dèficit en relació a les existents a la resta de Catalunya
  • Assistència domiciliària. El nou projecte de les superilles 
  • Les noves tecnologies. Ens fan més sociables o ens porten més aïllament?
  • Programes Vincles i Radars, Respir
  • Document de drets i llibertats de les persones grans
  • Llistes d'espera
  • Sistema de pensions
No en poso més ja que l’article és molt llarg

Els nostres diàlegs no van ser així
Van ser molt rics.
Segur que donaran fruit
Els diàlegs que van sorgir van ser molt rics i van fer forat. Exemple: carril bici de dues direccions en carrers d’una sola direcció.

La cloenda va córrer a càrrec de la tinenta d’alcaldia, Sra. Laia Ortiz

Ara esperem que tota aquesta feina doni el seu fruit i al proper govern que surti del les eleccions no sols els tingui presents sinó que en materialitzin quans més millor


Joan

diumenge, 3 de març de 2019

Aprofitant un matí de sol


Un dia asollejat a Sitges
Un matí assolellat és el millor moment per reviure anècdotes passades, i també per recordar els enyorats companys i amics que lamentablement ens han deixat pel camí. Tots varen ser persones molt actives i alguns d'ells varen destacar a la vida, de forma ben notable, encara que potser no es pot dir, en justícia, que aquests fossin els millors. Alguns potser si que ho eren, però molts d'altres, més que bons, varen ser sortosos.

Aquesta persona, que sembla intel·ligent,
Tindrà sort?
La vida ens ha ensenyat molt bé, que hi ha un gran desacord entre el pes de la intel·ligència i la bufada de la sort. Tots hem pogut comprovar sovint que hi ha un inquietant fenòmen de desequilibri entre l'èxit a l'escola i l'èxit al món. Moltes vegades, no han sigut els primers de la classe els autènticament triomfadors a la vida.

Els enginyiers que portaven aquesta obre,
eren intel·ligents? o eren
hàbils per aconseguir contractes?
Hi ha persones dotades de grans dots humans que, per alguna sort adversa, no s'han pogut manifestar com calia, i en canvi, per atzars desconeguts, moltes persones ineptes han aconseguit l'èxit. Això no dóna pas la sensació de ser una cosa massa justa, però és que de lleis veritables, només n'hi ha al món físic. El món de la realitat humana és més aviat un caos, on hi surt guanyant el més espavilat o el més sortós, i on l'única norma vàlida és la de que campi qui pugui.

Hi ha persones que han nascut  amb una
flor a... un cert lloc
Ens costa molt, als que ja hem arribat a una certa edat, creure, com assegurava Leibniz, que aquest món nostre és el millor món possible, perquè està regulat per una harmonia preestablerta. No sembla que sigui així.

Sovint hem pogut comprovar que hi ha una gran desproporció entre les facultats i l'esforç d'una persona, per una banda, i de l'altra el rendiment que en treu. L'esforç és perfectament mesurable, però el rendiment és del tot imprevisible, i sovint pot fallar. Per això els romans ja parlaven de l'existència de "dies sortosos", en que tot anava bé, i "dies nefastos", en que era millor no moure's de casa.

En el propietari d'aquest cistell
totes li ponen
Tots hem sentit dir d’algú que "totes li ponen" o d’algú altre que "no n'ensopega ni una". I és que la vida se'ns presenta com un gran joc d'atzar, on val més tenir sort que tenir bones fitxes. Entrant-hi amb una fitxa sola, si tenim bona sort, es possible fer saltar la banca. En canvi, si falta la sort, ni que s'hi entri amb un carregament d'or, se'n sortirà pelat com una rata.


Mirant-ho amb la llarga perspectiva dels anys viscuts, crec que la nostra fitxa a la vida ha estat força afortunada.

Ens cal alegrar-nos-en i viure-ho amb optimisme.

Miquel Mª

diumenge, 24 de febrer de 2019

El carrer Petritxol


La primera ceràmica que trobem
fa referència als gegants del Pi
El carrer Petritxol és un del carrers més emblemàtics de la nostra Ciutat. Per si algú no el coneix, és un carrer del barri Gòtic d’uns 130 m. de llarg i 3 d’ample que va de la plaça del Pi fins a Portaferrissa i té més de 500 anys de vida. Va ser el primer carrer asfaltat de la Ciutat fet per vianants i sense voreres (Any 1959) i recull i ens recorda la seva història i la dels seus veïns més significatius mitjançant plaques de ceràmica a les seves parets. Jo us ho exposaré a la meva manera i amb els meus records

Gavinateria de la plaça del Pi 
És un carrer tranquil que m’ha agradat sempre per a passejar, veure les seves botigues, unes que encara hi són i altres que han canviat. Entrant per la Plaça del Pi hi trobem la millor i més sortida ganiveteria on sempre hi he comprat els ganivets i tisores, tant per us domèstic com professional. No l’hi vista mai canviar d’imatge.

El collaret
Quan es tanca amb "truco"
No saps en quina malla està
Una mica més a munt hi havia la Joieria Serrahima, avui Joieria Sant. En aquella època l’ànima artística era l’Alfons Serrahima, a qui coneixia, i quan va néixer un del meus fills li vaig comprar un collaret d’or molt senzill i de línees fines i gens ostentós que la meva esposa va portar molt de gust. La tanca que tenia no es veia mai ja que formava part del disseny i per tancar-lo, tenia “truco”. Avui és de la meva filla petita que el guarda com un tresor.

Ceràmica que fa referència al Sr Parés.
"La gorra ja no hi és
que duia el Sr. Parés"
Tot seguit venia la Sala Parés, oberta com a galeria d’art al 1877. És una galeria d’art molt gran i acreditada que dona gust entrar-hi encara que sigui només per mirar. Presenta diferents tipus de pintura i uns agraden més a uns i altres a altres, però no hi perds mai el temps. Amb a la meva dona només miràvem, ja que de quadres no en compràvem.

Ceràmica que ens diu:
"Hi anvem a menjar nata
ensaimada i xacolata"
I per acabar l’article, el més conegut del carrer Petritxol són les xocolateries. Quan hi entres ja sembla que oloris la xocolata. Quan vivia la meva esposa hi anàvem de tant en tant  a menjar un “Suis”, (xocolata amb nata) amb xurros, melindros o altres pastes per sucar. Nosaltres anàvem a la Granja  Pallaresa. La xocolata és molt bona i la majoria dels seus clients és el que demanen. És curiós veure com la xocolata que es consumeix a la sala la porten des de la cuina amb galledes. És la demostració que se’n consumeix molta.  

Aquest cap de setmana fent cua per entrar

Si hi vas en caps de setmana, sobre tot quan és hivern, tindràs que fer cua per entrar, però és igual, la fas. Per evitar aquest fet, les agències de viatge recomanen als seus clients que hi vagin en altres dies, però molts dels turistes en fan cas omís


Com veiem, el carrer Petritxol és únic
Joan

Notes
Hi afegim unes ceràmiques més que són força interassants i l'última amb humor negra i molt actual

Tanca aquesta notes un vídeo sobre el carrer Petritxol que es guarda a la filmoteca de RTV española. Si el posseu i sou grans, reconeixereu la veu del  relator i de quina època és, I també veureu lo "ranci" que és  
"Pel balco veus tremolar
l'onbra D'Àangel Guimera"



"Hi passa fantàstic vol
  la barba d'en Russinyol" 
        
Entre les dues ceràmiques llegim:
"La gent hi celebrava batetjos
I casaments"

i el ninot moder ens diu:
"La vida es eso que sucede
  mientras tu miras Instagram"

Pel video, feu clik Aqui

diumenge, 17 de febrer de 2019

Hay que saber gestionar las emociones


Acabamos de pasar “ El día de los enamorados”. No digo de celebrar porque al ser día de trabajo, no se celebra en pareja que es lo importante y al llegar por la noche a casa, se llega tan cansado que no se tienen ganas de celebraciones. Hay que esperar al fin de semana para hacer una escapada intima si se puede.

El amor a los demás es lo que
hace echar una mano
al que lo necesita,
especialmente si es la familia
o quizás mejor dicho, los nietos, 
Qué hacemos las personas mayores?... que vamos a hacer… pues echar una mano y quedarnos con los nietos para así ayudar a nuestros hijos, como hacemos siempre, a que se sientan tranquilos y puedan celebrarlo a su gusto en un entorno íntimo, romántico, disfrutando en pareja y viviendo un San Valentín inolvidable y muy especial.

El lenguaje de las flores es
muy apropiado para
manifestar nuestro amor,
no solo a nuestros más próximos,
sinó también a los que están solos

i necesitan compañía
Todo esto me hace pensar que no están los tiempos para gastos excepcionales ni escapadas a lugares caros y que la mayoría de las veces, con un regalo de flores, una cena a la luz de las velas y mucho romanticismo, se logra mostrar a tu pareja lo mucho que la quieres, con una tierna mirada o una palabra de amor.

Son muchas las personas mayores que están solas, pero al menos, los buenos momentos sí que merecen la pena ser recordados y sentirse acompañado sin renunciar a ser tú mismo con energía, descansando y recargando pilas.

Esta pareja de personas mayores
tienen sus momentos de intimidad
sentados en un banco y mirando al río
Los mayores que no están solos deben procurar cuidar la relación de pareja y disponer de momentos para cuidar la intimidad.

Son solo mis pensamientos, pero… no creéis que, como decíamos al principio del escrito… ¿Hay que gestionar las emociones?.

Dar vuestra opinión, me encantaría saberla.

Mary Luz

diumenge, 10 de febrer de 2019

La música en directe

Música en viu


Tinc la costum d’anar un parell de cops al mes a un local on fan cada dia música en directe, la programació  que ofereixen es de lo més variada: jazz, soul, blues, “Rhythm and blues”, rock and roll, etc. I sol ser dels anys 40, 50 o 60.

Frank Sinatra. Tots el recordem
Dies enrere vaig assistir a un concert on el cantant imitava a Frank Sinatra, una gran imitació tot sigui dit de passada, va fer un repàs a les cançons mes famoses del seu repertori, varem passar una estona súper agradable, asseguts en uns seients molt còmesdes i amb un refresc damunt la taula. Va ser una tarda inoblidable.
Música enllaunada.
Per molt bé que soni,
No té res a veure com
escoltar-la de viva veu 
En arribar a casa i comentant amb la meva muller lo bé que ho havíem passat, vaig recorda que tenia un antic CD amb la música d’aquest artista, com que encara tinc un aparell per reproduir-los, amb tota la il·lusió del mon el vaig posar en marxa  per poder continuar la festa.

Quina decepció!!!! Eren les cançons que havia estat escoltant aquella mateixa tarda però amb una variant importantíssima, vital, decisiva faltava l’orquestra i el cantant, si vols tant la música com la veu eren millors, però no tenien vida, faltava l’ambient de la sala, la gent cantant i acompanyen a  l’intérpret i bellugant-se sense para a les cadires.

Aquesta guitarra la podrem escoltar des d'un Cd,
però no la sentirem mai com quan
el guitarrista la va tocar
Llavors amb vaig fer la següent reflexió: la tècnica pot avançar tant com vulguis, es poden veure gravacions de vídeo magnifiques amb els millors cantants de totes les èpoques, música en conserva que pots reproduir de mil maneres diferents amb una fidelitat força espectacular, i let dona mitjans per escoltar-la  a qualsevol lloc sense aturador.

Aquí hi trobaras
música en viu
Per tot plegat he arribat a la conclusió que res d’aquest mon pot substituir la música en directe, ja poden inventar totes les andròmines que vulguin i que no anomenaré per que no acabaria mai.

L’interpret i els musics poden sonar mes o menys be, encara que si son professionals solen ser bons, però son insubstituïbles.

La tècnica pot ajudar a  l’home,
però NO el podrà SUBSTITUIR mai
Josep. V. S.

diumenge, 3 de febrer de 2019

Profecia d'en Cambó l'any 1935

Fotografia d'en Cambo,
amb signatura,
propietat del autor del
article

En Francesc Cambó va néixer el 2 de setembre de 1876 al Baix Empordà al poble de San Julià de Verges, poble de la seva mare, però és van traslladar a Besalú, població on residia la família Cambó. Des de jove li va seduir la política, i per això va estudiar a la Universitat de Barcelona, Dret i Filosofia. Una qualitat que portava innata en ell era el “senyoriu”. Va estar com advocat en el bufet de l’advocat Narcís  Verdaguer Callís, del carrer Santpere més baix, la Casa Cordelles de Barcelona.

Va ser un gran polític, admirat pels seus companys diputats a les Cortes, entre altres cosses per les seves idees, i en especial, per les seves prediccions de futur, tot ho deia amb una solemne dignitat i una sorprenent clarividència, estava segur de sí mateix i per sobre de les injustícies.

Retrat de Alfons XIII
Els qui el varen conèixer deien que era l’home elegit pel rei Alfons XIII per governar España, puix desprès d’haver caigut el Directori de Primo de Rivera, el rei ja havia dit al general Dámaso Berenguer i Fusté que contés imprescindiblement amb en Cambó. Però en Cambó va tenir dolors físics a la gola, provocat per un càncer.  El van operar i li van extirpar una corda vocal. Aquesta pèrdua de veu va provocar que no triomfes ocupant l’escalafó més alt a la política d’Espanya. No obstant va continuar al seu lloc con a representant de la Lliga.

En el seu últim discurs a les Cortes, va defensar Catalunya dient:
Crec jo, senyors diputats, que tot el problema està en si la realitat catalana és compatible, no ja amb la realitat espanyola, sinó amb la grandesa d’Espanya.
I jo els hi haig de dir, que no solament es compatible, sinó que es consubstancial. Que jo no comprenc la grandesa d’Espanya sense la accentuació d’una realitat catalana que aporti al pensament general l’esforç de la nostra individualitat.
I com a colofó de la seva intervenció a les Corts, els hi va dir a tots ells:
Passarà aquest Parlament, desapareixeran tots els partits que avui estan aquí representats, cauran règims, i el fet viu de Catalunya subsistirà.

El Congrés dels Diputats
amb la imatge del seu Lleó 

Aquestes paraules que va pronunciar en Cambó fa quasi 100 anys han estat profètiques, doncs el Govern d’Espanya ha continuat tractant a Catalunya com si fos una colònia. Diu el govern central que Catalunya és una Autonomia, però l’han deixat sense Estatut, a pesar d’haver-lo aprovat i ratificat per les Cortes i la ciutadania catalana. Malgrat aquesta aprovació política amb tots els tràmits legals requerits, va ser retallat fins a deixar-lo com si fos una almoina. Actualment el govern de España continua amb la mateixa posició.
                      
El fet viu de Catalunya subsistirà, i els catalans continuaran amb la seva única posició:
Diàleg polític i sols polític,
com fan els pobles que són democràtics.

Josep Maria V.