divendres, 4 de novembre de 2011

ONG's vulnerables

El passat dia 23 d'octubre, tres cooperants d'una ONG que realitzaven accions humanitàries, l'Ainhoa Fernández, la Rosella Urru i l'Enric Gonyalons, varen ser segrestats en un campament saharaui, i privats violentament de la seva llibertat. El fet és molt greu, però encara ho és més quan s'informa que el segrest va ser realitzat amb la col·laboració d'algunes de les mateixes persones a les que estaven ajudant. Deu dies abans, dues cooperants de Metges sense Fronteres, Montserat Serra i Blanca Thiebaut, també havien estat segrestades a Kenia.

Això ens fa plantejar diverses preguntes. Qui és el responsable de la seguretat dels col·laborants? És lícit exposar-se voluntàriament a una sirtuació perillosa? És moral el pagament posterior d'un rescat que alimenta el terrorisme? No haurien d'haver estat les mateixes persones ajudades les que impedissin que això passés? Les accions humanitàries d'algunes ONG responen de veritat a sol·licituds reals? I en cas afirmatiu, son agraïdes i respectades?

Hauríem de tenir ben clara la resposta a aquestes preguntes, abans d'iniciar noves activitats incertes que poden tenir greus conseqüències negatives.

Ara, de moment, el més important és treballar, tant com sigui possible, per aconseguir l'alliberament dels cooperants segrestats, per tal que ben aviat puguin sentir-se novament persones lliures. I un cop aconseguit això, crec que caldria estudiar detingudament, abans d'iniciar noves accions humanitàries, quina resposta es dóna a les preguntes plantejades. No fos cas que, volent fer un bé, aconseguíssim tot el contrari.

Miquel

3 comentaris:

carme ha dit...

Mentre els governs no assumeixin els deures amb els països pobres i ho hagin de fer les ONG haurem d’assumir aquests riscos i “pagar-ne” algunes conseqüències no desitjades.

Joan ha dit...

No totes les ONGs que treballen en aquests camps són igual

Metges sense fronteres té un nom molt acreditat i respectat

Sempre es corrent riscs, i aquest s’han d’evitar mitjançant uns protocols, que s’han de complir, però les “traïcions”, com sembla que hi ha estat en aquest cas, són molt difícils de preveure

Joan

Mary Luz ha dit...

Traidores los hay siempre, allí y aquí y no nos hagamos ilusiones, siempre los habrá, además son imprevisibles.Ya se ve que no quieren ser ayudados. Hay que mirar muy bien como se va, en que condiciones, cual es el riesgo que se corre y asumirlo en su totalidad. Lo malo de todo esto es que cuando los raptan, el rescate lo han de pagar los mismos de siempre.