dissabte, 21 de gener del 2012

Errores y Subconsciente

Per llegir l'article en català, fer click AQUÌ
Errores los cometemos muchas veces involuntariamente, pero.... ¿son siempre cometidos inocentemente?...
Dejo esta pregunta en el aire para que cada cual la conteste según su criterio.

Equivocarse involuntariamente al llamar a una persona con el nombre de otra….. ¿Puede ocultar el deseo de que se entere de algo que ignora?...

Irte con prisa cuando estas hablando  y a la vez mirando el reloj, diciendo que te esperan en otro lugar… ¿no le indicas a esa persona lo poco importante que es para ti, lo poco que te interesa?...

Si la otra persona es lenta en su trabajo ( por ejemplo), ¿poner en conversación y ponderar lo ágilmente que realiza su trabajo un compañero?

Cambiar de conversación cuando alguien nos habla de algo, que para él es importante, ¿no le estamos diciendo con esto que lo que nos cuenta no nos resulta interesante?...

El ser humano tiene la inevitable tendencia a realizar comparaciones, tenemos incluso la osadía de comparar y decir qué es lo mejor y qué es lo peor. Muchas veces decimos “ no hay cosa peor que…” o “ lo peor que te podía pasar es…” como si fuéramos omnipotentes.

Pienso que desde que nacemos hasta nuestra muerte, es como la realización de una película, la película de nuestra propia vida, el director y el protagonista es la misma persona y cada uno, cada día, debe interpretar su papel lo mejor que pueda.

De nosotros depende hacer una hermosa película.

Mary Luz

3 comentaris:

Miquel ha dit...

És ben cert que les coses que no ens interessen, a vegades, sense proposar-nos-ho, les oblidem inconscientment. Això és la prova de que els actes inconscients tenen, en el fons, una motivació amagada, com ens va descobrir en Freud fa cosa de cent anys. No sempre som conscients del que fem, però si que sempre en som responsables, especialment de protagonitzar la pel·lícula de la nostra vida d'una forma ben generosa i solidària, com demana la Mary Luz.

Trullas ha dit...

Els teus pensaments sobre els errors que fem i que pensem que són inconscients, per mi és cert que ho són, però darrera, i de forma inconscient, hi amaguem el desinterès per l’altre.

Quan egoistes som les persones!

Trullas

Josep Maria ha dit...

Realment tindríem que tenir més cura en el moment de tractar a la gent i també d’encarrilar la nostra vida, però desgraciadament no som perfectes i el subconscient ens delata. Ara bé, temps enrere la forma de vida donava peu a ser més solidaris i curosos en el tracta amb els demés però, actualment, al fer la humanitat grans avanços tècnics i econòmics millorant el nivell de vida ens han portat a una societat de consum, i amb aquests canvis les persones ens hem tornat més egoistes i insolidàries, xacres molt difícils de combatre i per tant a la pel•lícula de la nostra vida li falta que esmenem el guió amb més ètica i solidaritat en els nostres propis actes i tracta amb els demés
Josep Maria