dissabte, 14 de gener del 2012

Morts violentes

Publicat per Inteligència emocional
Aquest any s’han produït diversos actes de violència de gènere amb un resultat alarmant de dones mortes pels seus amants, les seves parelles o pels seus marits. És realment intolerable que aquesta plaga de crims es produeixi al nostre país. Fa molt temps que a Espanya l’home maltractava a la dona i es considerava que hi tenia dret i ningú en feia cas ni se’n preocupava. Aleshores hi havia molt analfabetisme, l’home era “l’amo de la casa” i la dona no tenia cap dret per disposar empre precisava de la “venia marital”. La República, els hi va concedir el dret de vot, encara que el domini de l’home va seguir imperant i quan arribà el franquisme va empitjora.
Publicat per fmsur 88

En el règim dictatorial l’interessava que els ciutadans fossin analfabets a fi de tenir-los dominats per la por, la ignorància i la vergonya. No obstant, les noves generacions varen anar respectant a les dones fins arribar a la democràcia i aleshores amb més rapidesa es va arribar a igualar les dones als homes en el treball, professions i càrrecs públics.

Doncs bé, havent arribat a igualar els drets i deures dels ambdós sexes la violència de gènere ja no tindria que sobresortir en les noticies com un delicte d’impacte social pel nombre de morts violentes, però ens trobem que, malgrat tots els esforços fets per la societat i la Administració promulgant la Llei per la violència de gènere, policia i jutjats especials, i gabinets d’assessorament i acollida a dones maltractades, no estat possible acabar amb aquesta lacra de l’abús masclista, cada any les morts violentes i assetjaments psíquics i morals a les dones no han disminuït.

Publicat per Sa Coloma
Què cal fer per acabar d’una vegada amb aquest greu problema? Bé, la gran solució sols la té la dona, sí, la dona. Ella és la que realment sap com pensa, com actua i com la tracte l’agressor. Ella doncs és la que detecta els primers símptomes de violència i és aleshores quan ha de prendre la decisió d’anar a la policia a denunciar-ho, doncs si espera la segona vegada haurà caigut en la tela d’aranya teixida pel pervers agressor i difícilment sent sortirà.

Cal fer tots un esforç per acabar amb aquesta lacra de la societat, especialment els familiars, coneguts i veïns, col·laborant en que la dona es consciencií que la denúncia feta a l’inici li haurà evitat ser una víctima més          
                                                                        
Josep Maria

4 comentaris:

carme ha dit...

Es cert que la dona és la primera que ha de denunciar però no hem d’oblidar l’educació, la conscienciació, la propaganda i fins i tot una altra legislació. Aquesta xacra social està al mateix punt de sempre. Us recomano passar per la porta de molts instituts, portes de pubs o discoteques, fins i tot en alguns programes de TV i escoltar converses.

Miquel ha dit...

És ben clar que la violència domèstica és un fracàs col·lectiu, del que tots ens n'hem de sentir una mica responsables, perquè hem creat una societat en la que els valors humans de la solidaritat, la generositat, l'abnegació i el sacrifici, han estat substituits per l'individualisme, l'egoïsme, la competitivitat i la força. Del missatge nadalenc de pau i amor ja ningú se'n recorda, i en canvi són constants els programes violents a la televisió, i les notícies sobre malversació de fons i abusos de poder. En un clima tan i tan contrari a l'ètica, resulta ben difícil eradicar qualsevol classe de violència, però no hi ha dubte que tots hem de continuar treballant i esforçar-nos per aconseguir-ho, procurant, tal com diu l'article, conscienciar a les persones maltractades perquè ho denunciin desseguida. La reprobable violència domèstica és un fracàs de tots nosaltres, i l'hem de fer desaparèixer.

Juan ha dit...

Malgrat la legislació veiem que cada dia augmenten les agressions. Les lleis no eviten el problema, el castiguen i poca cosa més.

I això passa en mols tipus de delictes. També ho veiem cada dia.
Es evident que sense la denúncia de la persona afectada, la justícia no pot fer res, però quin preu ha de pagar la denunciant?

Parlem molt de les agressions de gènere perquè hi ha morts, però, i les que aguanten moltes persones grans?

Pregunteu als jutges que porten aquest casos i si els demaneu consell en lloc de sentència, ja no és tan clar el que contestaran

Joan

Mary Luz ha dit...

60 mujeres asesinadas por violencia machista en el año 2011.
No hace falta comentario.
Una vergüenza nacional...y no hay nadie que lo arregle.