dissabte, 7 de gener del 2012

Nous temps, nous costums

A les persones que, com en el meu cas, acumulem bastants anys, ens costa una mica acabar de comprendre ben bé els costums actuals, malgrat la bona voluntat d'assimilar-los. Entenem que hi ha, a la nostra societat, un desig molt lògic de trencar lligams amb el passat i de volar més lliurement, però això no impedeix que els que naveguem entre les dues aigües d'una estricta tradició rebuda i de la relaxada praxis actual, a vegades ens desorientem una mica.

Una de les coses més evidents, és la lenta desaparició del concepte d'unió matrimonial, tal com s'entenia temps enrere. En poc més de trenta anys, els casaments celebrats al nostre país han disminuit pràcticament a
la meitat, de 270 mil a 170 mil, i això no és pas degut a que els joves d'avui s'estimin menys, perquè ben segur que s'estimen igual o més que abans, sinó a que actualment n'hi ha molts que prefereixen iniciar la seva vida de parella prescindint de tota cerimònia prèvia, i rebutgen inscriure's a cap mena de registre, ni civil ni religiós. No hi ha dubte que és un  procediment força més còmode i econòmic, ja que no només s'evita la declaració d'un compromís massa solemne, en el que alguns actualment potser ja no hi creuen massa, sinó que també és una bona manera d'estalviar-se una despesa a vegades ben gravosa.

I pel que fa referència al nombre de cerimònies religioses, el contrast amb el temps passat encara és més evident, ja que l'estadística indica que són més de la meitat, els casaments celebrats l'any passat, que varen optar per la cerimònia civil. És evident que la nostra societat ha evolucionat d'una manera molt sorprenent, amb una gran rapidesa, i no hi ha dubte que tots tenim necessitat d'adonar-nos-en i de procurar adaptar-nos-hi, si bé això no deixa de plantejar-nos algunes preguntes: 

Aquelles normes socials que nosaltres vàrem viure, eren prou respectuoses amb la llibertat individual, o eren més aviat coercitives? Les vàrem saber apreciar i transmetre, o és que potser tampoc no vàrem tenir voluntat de fer-ho? Considerem que els costums actuals són millors que els d'abans? I una qüestió molt important: Ens ajuden a poder ser més feliços, com voldríem? Les respostes poden ser molt variades, però siguin quines siguin, cal que tots visquem el temps actual amb plenitud total i sense ombra de recança, perquè protestar fa vell, i nosaltres som persones grans, ben cert, però molt joves d'esperit i amb una gran voluntat de servei.  

Per això, ahir vaig demanar als Reis Mags, en nom de tots els que ja som una mica grans, que ens fecin l'obsequi de saber acceptar el temps present amb molta il·lusió i de contemplar el futur amb esperança i optimisme, ben convençuts que, si ens ho proposem, aquest nou any 1912 que ara comença, será millor, més fraternal i solidari.

Miquel

5 comentaris:

carme ha dit...

Nous temps sí però nous costums no. Abans també hi havia gent que no es casava, que vivien en parella, que es separava, unions d'un mateix sexe...només que no s'acceptàven socialment i aleshores es celebraven molts matrimonis que en realitat eren pures convencions socials. M'agrada més la sinceritat actual. CARME

Mar Luz ha dit...

Los cambios se han de aceptar, todo tiene repercusión en todos los ambitos de nuestra vida, hay que dar pasos lentos pero firmes y ofrecer lo mejor de lo que somos, los cambios han de ser para bien y saber verlos como una novedad que ayude a vivir a los jóvenes. Nosotros les hemos dado la educación adecuada, para que les guie por el camino oportuno de ese intrigante viaje que inician.

Josep Maria ha dit...

Es evident que el temps evoluciona tècnicament i socialment, però això es un fet que ha succeït des de sempre, però no tots els canvis socials dels últims anys han estat interessants per la vida del home, especialment els referents a la família, ja que ens arravatat valors tan essencials com la moral i la cultura del nostre poble, perquè, tant si volem com no, la nostre moral i cultura són cristianes i per tant el matrimoni, nucli de la família, es va definir en el Codi Civil com la unió de dos persones de ambdós sexes, mai del mateix sexe; en quan a les parelles la societat sempre les va considerar parelles mai matrimonis. El que ha passat és que hem estat tan tolerants amb els denominats avanços de la humanitat, que hem tolerat que persones desconeixedores de la historia del nostre poble, sense cap títol universitari i per tan, ignorants, entre altres coneixements, de la cultura dels pobles europeus, ens han governat impunement, promulgant lleis i disposicions partidistes que han desprestigiat els nostres principis, encara que han tingut cura de fonamentar-les baix l’ombra de la llibertat, però, en realitat, cada disposició ha estat un apropament a la immoralitat i al salvatgisme.

Joan ha dit...

Els que tenim anys i famílies amples, tenim quasi totes les formes de viure molt a prop i veiem què passa en cada una d’elles. Cada u d’ells té dret a viure com vulgui, però aquella dita que diu “Tal faràs, tal trobaràs” es compleix també en aquets camp. Cada u té els seus problemes i els hi dóna la solució que pot. Els que tenen un tipus més tradicional i es comportem sense egoismes, els problemes es soluciones, per m, millor

Joan

Miquel ha dit...

És molt interessant la diversitat d'opinions, totes molt respectables, que expressen els comentaris, i que crec que reflexen un fet molt important: l'hedonisme de la nostra societat actual, que per diversos i variats motius, rebutja assumir el compromís d'una fidelitat permanent i estable.