diumenge, 2 de setembre de 2012

Buscant tranquil·litat

 
Estany de Puicerdà
Vaig sortir esventat de Barcelona per sentir-me atribolat per tota allò que m’envoltava, la calor, els incendis, els comentaris continuats sobre la crisi, les contradictòries disposicions legals del govern central, pujades d’impostos, la voluntat centralista de voler anul·lar les autonomies, notícies totes elles que m’anaven posant escates de vidre a les entranyes, i plom, en lloc de sang, a dins les venes. Vaig decidir sortir de vacances per recuperar el meu temps molt preuat.
 
Muntanyes que rodejen la Cerdanya 
Al dia següent d’arribar a la Cerdanya, vaig sortir a donar un passeig pel costat del llac i em vaig quedar embadalit per la pau que regnava a les tranquil·les aigües de l’estany, on s’hi reflectien el sol vibrant i l’exuberant naturalesa que l’envoltava. En aixecar la vista vaig contemplar com les muntanyes rodejaven tota la Cerdanya, com eterns guardians d’un lloc de tan d’encís, i aquella magnífica panoràmica m’esperonà a sortir cap al poble de la Tour de Querol.  
 
Les torres de Tour de querol
En arribar a aquest lloc, hi havia al costat del riu Querol dues altes torres de vigia que pertanyien al castell que va fer construir el rei Jaume I el Conqueridor. Aleshores vaig pensar en el poder de Catalunya a la Mediterrània i més enllà dels Pirineus. Ens fèiem respectar, però, llavors com ara, teníem una falla: no érem  polítics, malgrat que una de les qualitats que ens han atribuït des de sempre és el seny, però el seny està renyit amb la política d’ahir i la d’avui.
 
Quan França signà el Tractat dels Pirineus, Lluís XIV prohibí  l’ús del idioma català en el territori, i aquesta disposició destrueix un poble, li falta la seva identitat. El dictador Franco aplicà el mateix  a Catalunya.
 
Estació de La Tour de Querol. El tren és el de Puigcerdà
Conseqüències d’aquest centralisme acervat franquista persisteixen a Espanya, però la desgràcia pels catalans no és que el govern sigui centralista sinó que  hi hagi polítics catalans  esclaus dels partits centralistes i no tinguin la integritat ètica i el seny de votar a les "Cortes" a favor dels interessos de Catalunya, dels interessos d’aquells catalans que els han votat i no els poden trair. Tenen un ascó al Parlament de Catalunya i això és sagrat.
 
Els cignes de l'estany, signe de pau
Dons bé, ara es prepara l’11 de setembre perquè fem pinya tots els catalans demanant el Pacte Fiscal. És vital per Catalunya que tots, sense distinció, fem un gran acte de responsabilitat, i els polítics oblidin l’obediència de vot als partits centralistes, i tots junts anem a salvar Catalunya. Catalunya ja ha patit prou, ja ens han exprimit prou, i és inadmissible apartar-se del Pacte Fiscal per pur interès dels partits centralistes que no ens tenen per rés, sols els interessa exprimir-nos sense respectar ni els nostres drets ni els nostres interessos.
 
Ara ja em trobo més tranquil, he tret les escates del meu interior i la sang ha deixat de ser plom, i encara és més vermella. Els aires catalanistes d’aquest entorn m’han donat tranquil·litat.
 
Josep Maria
 

1 comentari:

Miquel ha dit...

És molt agradable veure com una tranquil·la estada a la Cerdanya pot ajudar a revifar el cos, animar l'esperit i a esperonar l'ideal patriòtic. Potser a això hi contribueix força la contemplació de la majestuosa muralla del Cadí, tan gràficament descrita pel poeta Jacint Verdaguer, en un dels seus versos del poema Canigó: "Un castell de titans és eixa serra, per escudar la catalana terra".
Escudar, protegir i reivindicar: això és el que també ens cal fer ara a tots nosaltres. Tres accions en defensa de la nostra identitat, que aquest emotiu article ens impulsa a portar endavant.