|
Estany de Puicerdà |
Vaig sortir esventat de Barcelona per sentir-me atribolat
per tota allò que m’envoltava, la calor, els incendis, els comentaris
continuats sobre la crisi, les contradictòries disposicions legals del govern
central, pujades d’impostos, la voluntat centralista de voler anul·lar les autonomies, notícies
totes elles que m’anaven posant escates de vidre a les entranyes, i plom, en
lloc de sang, a dins les venes. Vaig decidir sortir de vacances per recuperar
el meu temps molt preuat.
|
Muntanyes que rodejen la Cerdanya |
Al dia següent d’arribar a la Cerdanya, vaig sortir a
donar un passeig pel costat del llac i em vaig quedar embadalit per la pau que
regnava a les tranquil·les aigües de l’estany, on s’hi reflectien el sol
vibrant i l’exuberant naturalesa que l’envoltava. En aixecar la vista vaig contemplar
com les muntanyes rodejaven tota la
Cerdanya, com eterns guardians d’un lloc de tan d’encís, i aquella
magnífica panoràmica m’esperonà a sortir cap al poble de la Tour de Querol.
|
Les torres de Tour de querol |
En arribar a aquest lloc, hi havia al costat del riu
Querol dues altes torres de vigia que pertanyien al castell que va fer construir
el rei Jaume I el Conqueridor. Aleshores vaig pensar en el poder de Catalunya a
la Mediterrània
i més enllà dels Pirineus. Ens fèiem respectar, però, llavors com ara, teníem una
falla: no érem polítics, malgrat que una
de les qualitats que ens han atribuït des de sempre és el seny, però el seny
està renyit amb la política d’ahir i la d’avui.
Quan França signà
el Tractat dels Pirineus, Lluís XIV prohibí l’ús del idioma català en el
territori, i aquesta disposició destrueix un poble, li falta la seva identitat.
El dictador Franco aplicà el mateix a
Catalunya.
|
Estació de La Tour de Querol. El tren és el de Puigcerdà |
Conseqüències d’aquest centralisme acervat franquista persisteixen
a Espanya, però la desgràcia pels catalans no és que el govern sigui
centralista sinó que hi hagi polítics catalans esclaus dels
partits centralistes i no tinguin la integritat ètica i el seny de votar a les
"Cortes" a favor dels interessos de Catalunya, dels interessos d’aquells catalans
que els han votat i no els poden trair. Tenen un ascó al Parlament de Catalunya
i això és sagrat.
|
Els cignes de l'estany, signe de pau |
Dons bé, ara es prepara l’11 de setembre perquè fem pinya
tots els catalans demanant el Pacte Fiscal. És vital per Catalunya que tots,
sense distinció, fem un gran acte de responsabilitat, i els polítics oblidin
l’obediència de vot als partits centralistes, i tots junts anem a salvar
Catalunya. Catalunya ja ha patit prou, ja ens han exprimit prou, i és
inadmissible apartar-se del Pacte Fiscal per pur interès dels partits centralistes
que no ens tenen per rés, sols els interessa exprimir-nos sense respectar ni
els nostres drets ni els nostres interessos.
Ara ja em trobo més tranquil, he tret les escates del meu
interior i la sang ha deixat de ser plom, i encara és més vermella. Els aires
catalanistes d’aquest entorn m’han donat tranquil·litat.
1 comentari:
És molt agradable veure com una tranquil·la estada a la Cerdanya pot ajudar a revifar el cos, animar l'esperit i a esperonar l'ideal patriòtic. Potser a això hi contribueix força la contemplació de la majestuosa muralla del Cadí, tan gràficament descrita pel poeta Jacint Verdaguer, en un dels seus versos del poema Canigó: "Un castell de titans és eixa serra, per escudar la catalana terra".
Escudar, protegir i reivindicar: això és el que també ens cal fer ara a tots nosaltres. Tres accions en defensa de la nostra identitat, que aquest emotiu article ens impulsa a portar endavant.
Publica un comentari a l'entrada