diumenge, 30 de setembre de 2012

La curiosidad del ser humano

Si vols llegir aquest article en català, fes clic AQUÍ

¿Curiosidad femenina?
Cuando algunas veces he sentido curiosidad por algo, una verdadera curiosidad, después de saciarla, me he preguntado a mi misma, si era una virtud o un defecto. He mirado la enciclopèdia i el diccionario y en él se dice que la curiosidad es “el deseo de saber y averiguar alguna cosa”. Bueno, será así, pero todos tenemos una escuela propia y existen diferencias muy señaladas.
 
Siempre he oído decir que el hecho de curiosear es más propio de la mujer que del hombre. Será por eso que al llegar a mayor, tiene más agilidad mental?, desde luego que hay de todo pero… la realidad es que cuando se trata de acudir, por ejemplo, a un concierto, una sesión de cine, una exposición, una excursión, etc., echas la mirada alrededor y observas la cantidad de mujeres asistentes que acuden con alegría y curiosidad, ante la minoría de caballeros.
Las personas mayores, ¿Dormimos en la tele?
 
Son muchas las personas mayores que se conforman con estar sentadas delante del televisor durmiendo. Su mayor actividad es sentarse a jugar a las cartas horas y horas.
Creo que la posibilidad de realizar un sueño, es lo que hace que la vida sea interesante y para ello hay que sentir curiosidad. Ignoramos tantas cosas que, cuando las conocemos o las descubrimos, nos llenan de gozo y el hecho de aumentar nuestro nivel de satisfacción, es la forma mas segura y duradera de ser feliz. Hay que procurar que la curiosidad no nos abandone y procurar motivarse para funcionar mejor.
Desde luego que, si aceptamos nuestras debilidades y apreciamos nuestras virtudes, nos conoceremos en profundidad, siendo este un paso importante para desarrollar nuestra inteligencia personal, para mantener el control ante cualquier situación y gestionar los sentimientos, valorando las virtudes, que las tenemos y son muchas.
Morella, ciudad amurallada
Llevada por mi curiosidad, asisti  en un pueblo llamado Morella (de la provincia de Castellón) a la fiesta que celebran cada 6 años, por lo que se le denomina “Sexxeni”. Mi curiosidad me llevó a contemplar, con gran asombro, el trabajo realizado por sus habitantes durante todo el año, consistente en cortar alrrededor de 3.000 kilómetros de tiritas de papel de diversos colores, rizarlas y pegarlas en paneles formando tapices con  dibujos artísticos maravillosos, diseñados por ellos mismos y que colocan a los dos lados y a lo largo de sus calles, para que todos los visitantes puedan contemplarlos. Cada calle estaba dedicada a un tema diferente como por ejemplo, el cine, la pintura, animales, vistas de pueblos comarcales, trabajos diferentes a los que se dedican sus gentes, etc. Esta maravilla había sido visitada por 150.000 personas.
Y yo me digo a mi misma “bendita curiosidad” que me ha llevado a contemplar, una vez más, esta maravilla.
Mary Luz
 

5 comentaris:

Miquel ha dit...

La curiositat és un gran incentiu per eixamplar els nostres coneixements, i aquestes tradicionals festes del "Sexenni" que la ciutat de Morella organitza cada sis anys, des de fa més de tres segles, en homenatge a la Mare de Déu de Vallivana, són realment molt curioses. Ja en el seu inici demanen un bon sacrifici, perquè el poble va a buscar, a peu, la imatge de la Verge al seu Santuari de Vallivana i la porta en processó fins a Morella (22 km.) Són més de sis hores de camí d'anada, i altres tants de tornada, que demostren l'amor dels habitants de Morella a la seva santa Patrona. Amb l'engalanament dels carrers exterioritzen la seva alegria per la presència temporal de la seva Patrona, la qual, després d'aquestes festes, retorna al seu Santuari de Vallivana, fins al cap de sis anys més, de manera que, qui vulgui satisfer la seva curiositat, com ha fet la Mary Luz, i veure aquestes festes del "Sexenni", haurà d'esperar-se una mica, fins la segona quinzena d'agost del 2018.

Joan ha dit...

La foto que obra l’article en català porta per títol “Mirant pel forat del pany”, frase que reflexa molt bé la curiositat i té molta més força que la del l’original castellà, però no tot es pot traduir d’una llengua a l’altre amb exactitud

Joan

Anònim ha dit...

La meva curiositat em va portar a Zorita que es un poble amb una Balma preciosa que es on està la verge. A les festes van a buscar a la verge a la Balma i la porten al poble però al dia següent quan la tornen, a mig camí representen un auto sacramental des de l’edat mitjana que us recomano (un dimoni surt i li demana al poble que no adorin a la Verge, un àngel representat per un nen lluita amb el dimoni). Trobar-te al mig d'aquella gent d'un poble tan petit i que mantenen durant tans anys aquestes tradicions et fa sentir com aquest que mira pel forat del pany. Carme

Miquel ha dit...

El meu sant Patró, sant Miquel arcàngel, és l'encarregat cada any, el dia 8 de setembre, de foragitar i vèncer el dimoni malvat, que intenta convèncer als pelegrins de que no vagin a visitar a la Mare de Déu de la Balma, de Sorita de Morella (Zorita), invocada, des de temps medievals, per guarir els endemoniats. El seu Santuari està dins una impressionant balma, suspesa a l'esquerra del riu Bergantes, que, com molt bé diu la Carme, val molt la pena d'anar a visitar.

Josep Maria ha dit...

Amb un grupo d'amics vàrem anar a la Ciutat amurallada de Morella per tenir tots nosaltres la curiositat de viure personalment les tradicionals festes del Sexenni, i gaudírem d'unes vivències úniques no solsament per la demostració de convicció religiosa de les persones que es varen concentrar per fer la peregrinació per anar a cercar la verge, sinò també per la fastuositat en que va ser rebuda a Mosella. A més el que també em va cridar la meva particular curiositat va ser el cor de l'església que tenia un arc de recolzament quasi bé pla. una verdadera joia de la arquitectura.