Colom de Ciutat |
L’altre
dia anava per Rambles des de Colon en amunt, admirant les paradetes de flors
quan de sobte sento com una gran gota de pluja em cau a sobre del cabell i la
camisa. La meva mà instintivament es dirigeix al cabell ja que feia força sol i
descobreixo amb força fàstic que es una cagada de colom. Desprès de netejar el
millor que vaig poder amb un mocador de paper, per allò de la superstició vaig
comprar un número de loteria (que us he de dir no va ser premiat). Casualment
trobo el diumenge al Periódico a la seva última plana un article d’un matrimoni
que es dedica a curar coloms malalts i afirma que hi ha moltes llegendes
urbanes sobre els coloms:
- Que transmeten malalties de la mateixa manera que un periquito o una gallina
- Que embruten els edificis, no més que les gavines
- Que el guano es corrosiu. Diuen que a Itàlia el utilitzen en cultius de melons.
El falcó, que contola als coloms |
El
Consorci Sanitari de Barcelona a través de l’Agència de Salut pública executa
un Pla d’Actuació que inclou mesures de diferents tipus com ara demanar a la
ciutadania que redueixi l’alimentació, impedir l’accés tapant forats,
col·locant punxes, introduint falcons… Aquest abril del 2012 ha fet públic que
la població de Barcelona s’ha reduït a la meitat en tres anys.
Tot
passejant pel carrer podeu observar la imaginació de la gent que en alguns
llocs ha posat CD’s en la creença que al moure’s pel vent els fa marxar. O bé punxes perquè no puguin
posar-se a descansar...
Gàbies als balcons. Són de coloms? |
El colom de la PAU |
Suposo que una vegada comprovat que si posa fil a l’agulla ens haurem d’acostumar a conviure amb petits inconvenients com el meu de les Rambles i tornar a considerar-los com el que m’ha agradat sempre:
SÍMBOL DE
LA PAU
1 comentari:
Els coloms són animalons amables, dòcils, manyacs, però poc obedients a les ordenances municipals, i mentre no hi hagi escoles d'educació cívica per a coloms, ens veurem exposats a desagradables sorpreses com la de la meva amiga Carme. I menys mal que ella gaudeix d'uns bonics cabells!. En el meu cas, l'obsequi de la colomassa hauria estat força més desagradable. És ben cert que, com tot a la vida, viure a la ciutat té els seus aventatges però també els seus inconvenients, en aquest cas, en forma d'un innoble, desagraït i pervers colom.
Publica un comentari a l'entrada