diumenge, 24 de març de 2013

Habemus Papam


Fumata Blanca. Habemus Papam
Com hem vist aquest dies, l’elecció d’un nou Papa és molt més que un assumpta intern de l’església catòlica, ja que hem vist comentaris de tot el món, uns de creients i altres no, tant abans de l’elecció com després. Tant és així que el dia 12 de març, en Miquel Roca Junyent escrivia a La Vanguardia un article titulat “Més respecte” que ens deia “Deixem que l’Església decideixi el que li correspon decidir en representació dels seus fidels, no dels seus crítics

El Papa surt al balcó del Vaticà
A mi, el nom del nou Papa no em deia res, però des de la seva sortida al balcó em va anar fent cada moment més bona impressió, pel que deia, com ho deia i com es presentava, i que la seva imatge es corresponia amb el que deia. Vestit el màxim auster possible, parlava de humilitat, perdó, reforma, feina, servei, protegir als febles i a la natura etc. Tot això, per mi, és el inici del canvi que Benet XVI intuïa i que no es veia amb forces de portar-lo a bon fi. Per mi, una persona que viu segons les seves creences, que defensa els seus ideals, però tocant de peus a terra i suficientment elàstic, i decidit a marcar un rumb nou. Em transmet una gran esperança
Fotografia del Papa Francesc I
Aquest dies els mitjans de comunicació han parlat molt sobre ell, uns per alabar-lo, i dintre el món catòlic, alguns inclús amb un estil de llibre que en dic jo, i els de fora d’aquest món per dir-ne bajanades o inclús per difondre notícies difamatòries. Ja anem bé. Confirma que és una persona que sap el que vol, que té valor, és valenta i els que el coneixen i no el volen, ja miren de fer-li la traveta (tant aquí, com allà. Exemple: fer click AQUÍ).
Els ortodoxes amb el Papa
Miquel Roca i Junyent, en l’article d’aquesta setmana, “Un exemple” remarca la rapidesa amb que el Conclave va prendre un acord tant important, tot dient: “Era la manera de garantir  l’estabilitat, la continuïtat i el progrés”. És una alabança “al posar-se d’acord”. El que diu en Roca és un signe important, al igual que la renuncia de Benet XVI. Ho entendrà el món? I el nostres politics, ho entendran?. En pocs dies, dues lliçons magistrals de l'Església

El Papa reb a la presidenta de l'Argentina
I les crítiques més fortes o les difamacions, quin origen tenen? Les més significatives són les que venen dels seus compatriotes, i en especial de la seva presidenta, que ratlla al ridícul demanant-li que faci de mediador en la seva picabaralla de les Malvines, després de tenir-li jurada i fer-li la punyeta tant com podia, i que porta a Pilar Rahola, (també en LV, en el seu article del dia 20) a anomenar-la “papessa”.  Aquestes crítiques i aquests paperets contraposats amb l’actitud del papa Francesc, són signes que auguren que serà el Papa del canvi. O el menys és com jo ho veig i espero.
Joan  


5 comentaris:

Josep. ha dit...

Creuré realment en tot el que es diu sobre la progresia d'aquest papa quan permeti a les dones ser sacerdotesses, quan permiti el matrimoni homosexual i quan, apart de l'abstinença, recomani utilitzar el condó per evitar enfermetats de transmissió sexual i quan fassi públic el nom dels pederastes i els entregui a la justícia civil. Mentrestant, per mi, no deixa de ser el mateix gos amb un collar different, o penseu de veritat que a partir d'ara l'esglèssia serà més pobre?. Ja ho diu una dita castellana "obras son amores, que no las buenas razones".

Anònim ha dit...

Tot just fa una setmana que ha sigut elegit Papa i els petits detalls (vestimenta, protocol, petits missatges, gestos, satisfer l'estada a la residència del seu propi peculi, etc.) auguren una canvi d'actitud respecte al seu antecessor. Dèu faci que l'esperança és confirmi edn bé de tots.
Josep Maria

Joan ha dit...

Amic Josep:
Agraeixo la seva sinceritat en manifestar el que pensa i que el que val són els fets i no les paraules, però tinc la impressió que No ha parat atenció el que en Roca Junyent ja escriu abans de el conclau i que transcric:

“Deixem que l’Església decideixi el que li correspon decidir en representació dels seus fidels, no dels seus crítics”

I si diu el que diu, i en Roca sap el que es diu, és perquè el que vostè demana és ja un clàssic dels que volen que els altres facin el que ells volen i no admeten cap cosa que no sigui la seva voluntat.

Joan

Miquel ha dit...

És innegable que en les celebracions i les paraules del nou Sant Pare Francesc, tots hi hem trobat una alenada d'aire fresc, amb una actitud més senzilla, més austera, més propera a la gent, i això ens ha d'omplir d'esperança. El meu desig particular, no és que sigui un Papa "progre", sinó un Papa pastoral, sense signes externs de vanaglòria, compassiu amb les nostres moltes febleses (i aquí hi entra tot, des de la homosexualitat fins al control de la natalitat), perdonador de les nostres faltes, i sempre ferm en el seguiment de Crist i en la difusió del seu Evangeli que ens parla de sacrifici, d'abnegació i d'amor als germans.

Josep Maria V ha dit...

Les primeres impresions sobre el Papa Francesc han estat molt bones, com deia una pancarta que es va veure a la Plaça del Vaticà: "Francesc és una nova primavera per a l'església". És ben cert que tots els catòlics demanàvem una nova estructuració de l'Església, els temps estaven canviant i és feia necessari aquest gir de adaptació. Ja Joan XXIII va iniciar aquest nou camí amb el Concili Vaticà II, però la seva prematura mort va truncar portar-la a terma tal com l'havia concebut. Esperem i desitgem que en Francesc I el posi en pràctica, de moment ens ha fet una crida molt encoratjadora "No t'oblidis dels pobres"