diumenge, 26 de maig de 2013

Lluitem contra la por


La jirafa petita té por
Fa dies que observo els ciutadans de Catalunya i, en particular, als meus companys d’edat, en tots ells hi ha un sentiment molt acusat de por. Aquesta sensació de temor, que alguna cosa dolenta pot passar i quedar afectat alguns dels nostres familiars, amics o companys, i, inclús nosaltres mateixos.  Els articles que il·lustren la nostra web son un termòmetre d’aquest estat ànim, i la veritat ho sento de tot cor que la por estigui tan arrelada en tots nosaltres. Fixeu-vos que també m’incloc, i ho dic sense rubor.   

M’he donat compte d’estar agafat a aquesta teranyina on estan afectats tant els joves com els de més de 50 anys, els malalts tant els dependents com els que no ho son, hi ha gent que pateix fam, etc... M’he parat a pensar i he recordat que en els meus anys joves de la guerra i de la postguerra, també ens va envair la por, el terror de perdre la vida de forma violenta per ideals polítics, o per manca d’aliments, o enfermetats aleshores incurables. Però mai vàrem llençar la tovallola, a pesar que ens varen arrabassar la llibertat, la nostra cultura, la nostra llengua, i cada dos per tres hi havia algun màrtir per voler recuperar tot allò que era nostre i ens ho negaven sistemàticament; hem de recordar aquells anys de patir i aguantar, i els vàrem passar perquè els nostres pares ens repetien contínuament: que aquella nit tenia un matí, que la por ens porta a l’ansietat, clau que tanca les portes de l’esperit de lluita, l’alegria i la felicitat.

Fins i tot en Tintin protesta
Nosaltres hem de ser els qui hem de manifestar i abanderar amb serenor, que ja n’hi ha prou de retallades, que l’actual crisi sols es venç amb austeritat de despeses sense un objectiu de necessitat real, com material bèl·lic, òrgans administratius duplicats o aquells que les seves funcions no son ni decisives ni indispensables per la democràcia i el bon govern dels ciutadans, etc.., però mai hem de tolerar retallades sagnants de serveis socials, educació, dependència etc... Els recursos econòmics cal dedicar-los a estimular l’economia creant llocs de treball, donar oportunitats als joves, ajudar la investigació i la creativitat, evitant que els nostres professionals emigrin a l’estranger...., fer tot el contrari és arruïnar el país i portar-nos a la pobresa.
Lluitem contra la por que ens envaeix i mirarem amb il·lusió i esperança el futur, que ha de ser nostre...!

Josep Maria V.

3 comentaris:

Miquel ha dit...

Ens hem de desfer d'aquesta teranyina de la por, de la que ens parla en Josep Mª., una por que sovint fa que ens considerem vençuts ja abans de començar a lluitar. La por ens fa dèbils, ens acovarda i ens provoca frustració, i la frustració, agressivitat. Si volem tenir l'esperit lliure, hem de superar les pors, i l'única manera d'aconseguir-ho és fomentant en nosaltres l'optimisme. Ens cal viure sempre esperançats, malgrat la buidor de l'hora present, i hem de ser prou lúcids per vèncer, com diu l'article, totes les pors que intenten espantar-nos.

Anònim ha dit...

No tenim por, som EGOISTES. Volem lluitar sols o que ho faci un altre. Allò de que la unió fa la força o que junts podem no ens ho acabem de creure, sembla que encara hem de passar-ho més magre per fer alguna cosa. Els que apreten ho mesuren molt bé però "si estirem tots, ella caurà". Carme

Mary Luz ha dit...

Suba quien suba no le quedará mas remedio que hacer lo que le mande la Sra. alemana.