diumenge, 12 de maig del 2013

Temps moderns

Per Nadal, teniem cura del "nostra Urbà"
Les persones  grans enyorem una mica la guàrdia urbana d’abans, a la que vèiem contínuament pel carrer. Ara s’ha perdut aquella proximitat. La policia municipal motoritzada passa ràpidament, sense tenir temps de parlar-hi i sense que tampoc puguin observar moltes de les petites infraccions que diàriament es fan a les ordenances, com carros de la compra i bicicletes lligades al mobiliari urbà, unes infraccions que no ajuden gens a la convivència ciutadana. 

Carret abandonat a la Gran Via
Les normes de conducta que no es compleixen fan créixer la sensació d’incivisme, una sensació que s’incrementa quan es troben bosses de deixalles o brutícies de gossos pel carrer, quan s’esquiven unes bicicletes que circulen per indrets inadequats, com la Rambla de Catalunya, sense que els ciclistes incívics rebin cap advertència, o també quan es veuen objectes, principalment testos de flors, penjant enfora dels balcons, sense que ningú els indiqui que cal col·locar-los a la part interior, per evitar accidents. Sense parlar de les moltes motos que, en carrers de direcció única, circulen per damunt la voravia, en dirección prohibida. 

Per mostra, un edifici del carrer Borrell
Si totes aquestes coses passen, és perquè ja no es veuen aquells guàrdies urbans que fomentaven la convivència a peu de carrer, al costat dels ciutadans. Ara la policia municipal circula tan de pressa, amb moto o amb cotxe, que no poden tenir temps d’adonar-se de les pretites coses que pels ciutadans són els problemas de dada dia.   

Pel que fa referència als semàfors, hi ha bastants ciclistes que no en fan cap cas, i en arribar a un encreuament travessen el carrer amb el llum vermell de prohibició, una incívica pràctica que també s’està encomanant a alguns conductors de moto, i fins de cotxes, i això ja és més lamentable. Segurament una major presència de l’enyorada guàrdia urbana ajudaria a frenar aquesta tendència perillosa. 

La Urbana s'ha motoritzat
Per això la trobem a faltar moltes persones grans, que malgrat ser conscients de que l’actual època de l’electrònica i l’informàtica, és diferent de la nostra, i que ens cal ser moderns i adaptar-nos-hi, no arribem a perdre mai la nostàlgia d’altres temps.

Miquel

4 comentaris:

Josep Maria V. ha dit...

Els temps moderns ens han portat molts avançaments, millores i noves tecnologies, que han ennoblit, la vida de les persones grans, però hi han mancances en la seguritat viaria i en la seguritat personal, com diu l’article, que ens tenen molt preocupats. Quan ens van treure els serenos i els vigilants, que poc era el cost per l’Administració, ens digueren que posarien un guardià urbà de barri, a semblança del Boby de Anglaterra, canvi que no varen fer però si ens els varen treure. En aquests moments de crisi, paro i fam, aquesta mancança de presència de guàrdies urbans a la Ciutat ens té molt preocupats degut als robatoris que es cometen a Barcelona, l’assetjament i enganys a les persones grans per entrar a casa seva i desposseir-los dels diners o joies sense escrúpols de cap meva. A més de la nostàlgia que tenim d’altres temps, l’Administració tindrà que fer alguna cosa més per donar-nos una vida amb més seguretat, doncs en som creditors.

Mary Luz ha dit...

Lo que hace falta en el dia de hoy, es mas vigilancia nocturna por las calles, serian mas puestos de trabajo y mas seguridad para todos y cuando digo TODOS me refiero a TODOS.
No quieren una ciudad para todas las edades?, pues q se empiece con la seguridad. Como dice Josep Maria: nos lo deben... Aunque nos deben tantas cosas...

Enric ha dit...

Els records es difuminen amb els anys i els que tenim una edat mitjana, ni joves ni grans, no recordem massa aquella època tranquil·la dels serenos i els vigilants. Els temps són molt diferents i la nostra època actual té molts avantatges, però també l'inconvenient d'una major massificació. Som molts els que vivim i treballem a la ciutat, i això porta problemes que ens cal resoldre entre tots. I resoldre'ls, si és possible, amb l'ajuda de la guàrdia urbana.

carme ha dit...

Ens han promés massa vegades les coses de proximitat, avui dia la proximitat desgraciadament s'està convertint en "posibilitat de fer les queixes per telèfon o internet".A la majoria de gent gran això no ens diu res. La proximitat per nosaltres es una cosa PERSONAL, no pas un aparell, Carme Prats