diumenge, 21 de juliol del 2013

La força del saber

Les arrugues, signes de saviesa
Els avis són avui una peça fonamental pel funcionament del país, ja ho eren abans i probablement ho varen ser sempre, com un referent familiar i social, però els anys de crisi han reforçat el seu paper i han ampliat de forma notable les seves responsabilitats.
Ells sabien bé on ens portaven alguns polítics especuladors d’aquests darrers anys: a una nova catàstrofe. Estan cansats de suportar aventurers i incompetents polítics que en alguns casos utilitzen el càrrec en profit propi i no en interès general.

La societat no ha volgut demanar consell a la seva gent gran i ha preferit rebel·lar-se contra la història. Una gran part d’aquesta societat s’acull a la seva ombra, ells que van conèixer lo pitjor i lo millor del país del segle passat.

Agència de qualificació?
Anys enrere, mentre les agències de qualificació no volien mirar allà on devien  i preferien mantenir-se en la ceguesa y seguien atorgant hipoteques escombraries, un parell d’avis de Sòria varen alertar sobre l’imminent esclat de la bombolla financera. Són supervivents, han hagut de saltar moltes tanques abans d’arribar on són ara, malgrat que se’ls qualifiqui d’antiquats i de que són d’una altra generació, però els principis i valors no canvien. Ells són els herois invisibles de la crisi, ja que en molts casos s’han convertit en l’únic suport per a milers de famílies. Per això ara ressalta la seva figura. Són una palanca fonamental perquè aquest país pugui sortir de la crisi, i cada arruga de la seva cara es un brollador de saviesa.

Ma d'infant sobre la de l'avi
La relació amb la família és fonamental, aporten pertinença i identitat, una abraçada ensenya més que una biblioteca, a cada paraula les arrels es fan més profundes, la identitat més probable, són còmplices de secrets, experts en dissoldre angúnies, són paternitat amb experiència, són confidents i consellers però no mestres (això és cosa dels pares), són llibres oberts, arxius de família, psicòlegs per necessitat, afavoreixen l’expressió verbal dels nens, generen riquesa nacional estant amb els néts, malgrat no quedi reflectit en el càlcul del PIB, se’ls recorda com persones que han superat els seus errors de joventut, afrontant la inquietud dels fills amb serenitat, avançant per la vida que els queda amb pas ferm i omplint aquesta vida amb la dedicació als seus fills i néts.

Emiliano

4 comentaris:

Jubilats i Pensionistes USOC ha dit...


Emiliano. "La força del saber"

Hola desconegut i tan proper Emiliano.

Acabo de llegir el teu escrit i he dir-te que m'ha semblat un homenaja a la gent gran, aquesta gent sàvia amb experiència i tan poc aprofitada ... ¡Llastima ..!

Enhorabona per la teva reflexió que, alhora, ens fa reflesionar a tots. M'ha agradat molt.

Ramiro Lozano
Jubilats-USOC






Miquel ha dit...

Estic convençut que la valoració de la gent gran està subjecta a les lleis del mercat, a l'oferta i a la demanda, a l'escassetat i a l'abundor. Segles passats, quan l'esperança de vida era molt exígua, una persona de vuitanta anys era una "avis rara" a la que s'honorava, se li retia homenatge, se li reconeixia el mèrit d'haver viscut tants anys i se l'escoltava amb admiració. Afortunadament ara vivim molts anys, i aquella aureola admirativa s'ha esfumat, i per això les nostres opinions ja no tenen el valor d'un oracle diví. En resum, hem perdut valoració degut a la saturació del mercat, cosa que no ens ha d'entristir, perquè representa molts més anys de vida per tothom. Ara la nostra millor tasca, seguint les indicacions de l'Emiliano que ens considera "béns invisibles", es viure joiosament aquests anys al servei dels altres.

Miquel P ha dit...

Voldria agrair al Sr. Emiliano, el seu escrit del diumenge 21 de juliol, “la força del saber”, els Avis son peça fonamental.
M’hagués agradat més destacar algunes frases del seu escrit, però és tot ell que està ple de grans veritats, us recomano que el torneu a llegir, jo me’l imprès per guardar-lo i per ensenyar-lo a més gent.
Al final diu....”els AVIS GENERAN RIQUESA NACIONAL, estant amb el nets, MALGRAT NO QUEDI REFLECTIT EN EL CÀLCUL DEL PIB....” és una frase curta, la pot entendre tothom, la podríem recomanar a TOTS el polítics, sense desar-ne cap, també els hi pot anar be als economistes.

Moltes gracies Sr, Emiliano
Un AVI amb molts nets
Miquel P

Josep Maria V. ha dit...

Aquest article es molt bonic i afalagador per a tots els que som avis. Soc de l’opinió que articles com aquest es tindrien que publicar amb freqüència en els mitjans de comunicació a fi de conscienciar a totes les persones del valuós cabdal de experiència i intel•ligència que condensen els cervells dels avis. Però, malauradament, hi ha moltes coses que fallen i no precisament per la gent gran.
Per començar, els polítics no ens volen a les llistes que presenten els seus partits a les eleccions, i per tant, a “la força del saber” li es vedada la entrada al Parlament. Què passa amb els fills i els pares? Quina funció tenen els nets amb la relació pares i fills? Els avis poden gaudir de les seves jubilacions o continuen fent de pares dels fills i dels nets? En fi, es tan llarg tot aquest PROBLEMA, que jo aconsellaria fer una trobada de gent gran activa, per crear un partit polític per poder fer del nostre poble una nació sana, democràtica i amb un bon estat de benestar. Aleshores demostrarem la força del nostre saber.