Reunió de dictadors |
M’explicaré. Tots els pobles del món tenen unes arrels
que els donen la seva identitat que provenen de la seva memòria històrica, els
costums, l’idioma, la seva formació com a poble, es a dir, la seva identitat
cultural.
Doncs bé, aquesta memòria histórica no hauria
de poder ser
destruïda en països dictatorials, on els seus cabdills aprofiten la manca de
formació intel·lectual dels ciutadans oprimits. En quan als països que es diuen
democràtics, aprofiten qualsevol circumstància que els hi pot ser favorable, com per exemple la crisi, per esgrimir la por
i la retallada no donant diners a la cultura ni a la sanitat ni a l’estat del
benestar, amb la finalitat d’arrabassar-los la cultura i denigrar-los fins al
punt que quedi abolida la seva identitat i per suposat la llibertat. La
llibertat que a totes les persones ens correspon pel sol fet d’haver nascut, sense tenir en
compte en un poble o en un altre.
Un document de les nostres arrels |
El delicte de Memoricidi, hauria d’establir-se en el codi
penal internacional com una conducta dels governants, tant per acció com per
omissió contraria a l’ ètica i a l’ordenament jurídic, coartant la llibertat de
les persones obligant-les a renunciar a la seva cultura, al seu dret natural de
decidir el seu futur, destruint o arrabassar els documents i llibres que formen
la seva memòria histórica.
Catalunya ha estat un dels pobles que més a sofert el Memoricidi,
ja des del pacte dels Pirineus quan el rei Lluis XIV va prohibir l’ús de
l’idioma català a tota la Catalunya Nord, obligant als seus habitants per llei
a parlar francès amb la intenció de destruir el poble i la seva identitat. El
dictador Franco va aplicar el mateix a Catalunya quan va arribar l’any 1939. Hitler a Alemanya i els pobles que va conquerir va fer
encendra focs per cremar molts llibres i persones perquè sols quedessin els pensaments
del seu règim i la raça ària. Últimament, els Talibans van voler cremar llibres
llegendaris del poble de Mali que tenien a la biblioteca del poble, però la
persona que cuidava de la mateixa, amb l’ajut d’habitants d’aquell país, els
van amagar per evitar que es fes un Memoricidi, que mai més seria reparat.
Si s’establís com a llei internacional penal el
Memoricidi, els problemes de la crisis tan econòmiques com polítiques, es
podrien superar perquè els ciutadans del mateix poble farien pinya per
sortir-ne.
Josep Maria V.
3 comentaris:
Estic molt d'acord de que hauríem de col·locar en un lloc ben visible, entre els pitjors culpables de Memoricidis, a aquell rei d'Espanya estranger i dèspota, que va regalar a França el que no era seu: la terra catalana del Roselló, el Vallespir, el Conflent i mitja Cerdanya, amb tots els seus habitants, que varen ser humiliats i forçats a deixar de ser catalans. Un espoli urdit des de la cort reial de Madrid i disfressat amb el nom de Tractat dels Pirineus.
Vols dir que et faran cas?
Molt em temo que NO
Joan
Lamento donar-te la raó Joan, estava cregut que els catalans, desprès dels continuats atropellaments, espolis i respostes negatives de donar-nos la llibertat, de prohibir la nostra cultura, el nostre idioma i intentar cremar i destruir la nostra memòria històrica, (arxiu de Salamanca, on hi ha documentació de familiars meus) veig amb tristó, que la por i el terror continua niant al nostre interior, malgrat les manifestacions que, darrerament, se’n fet a Catalunya.
Publica un comentari a l'entrada