diumenge, 14 de juliol del 2013

Memoridici

Reunió de dictadors
Al meu entendre, el món democràtic hauria d’establir un delicte internacional anomenat Memoricidi, que perseguís i condemnés a tots aquells governs que no sent democràtics o que, tot i ser-ho, actuen en contra de la democràcia i llibertat del poble que governen.
 
M’explicaré. Tots els pobles del món tenen unes arrels que els donen la seva identitat que provenen de la seva memòria històrica, els costums, l’idioma, la seva formació com a poble, es a dir, la seva identitat cultural.
Doncs bé, aquesta memòria histórica no hauria
Un document de les nostres arrels
de poder ser destruïda en països dictatorials, on els seus cabdills aprofiten la manca de formació intel·lectual dels ciutadans oprimits. En quan als països que es diuen democràtics, aprofiten qualsevol circumstància que els hi pot ser favorable,  com per exemple la crisi, per esgrimir la por i la retallada no donant diners a la cultura ni a la sanitat ni a l’estat del benestar, amb la finalitat d’arrabassar-los la cultura i denigrar-los fins al punt que quedi abolida la seva identitat i per suposat la llibertat. La llibertat que a totes les persones ens correspon  pel sol fet d’haver nascut, sense tenir en compte en un poble o en un altre.
El delicte de Memoricidi, hauria d’establir-se en el codi penal internacional com una conducta dels governants, tant per acció com per omissió contraria a l’ ètica i a l’ordenament jurídic, coartant la llibertat de les persones obligant-les a renunciar a la seva cultura, al seu dret natural de decidir el seu futur, destruint o arrabassar els documents i llibres que formen la seva memòria histórica.
Catalunya ha estat un dels pobles que més a sofert el Memoricidi, ja des del pacte dels Pirineus quan el rei Lluis XIV va prohibir l’ús de l’idioma català a tota la Catalunya Nord, obligant als seus habitants per llei a parlar francès amb la intenció de destruir el poble i la seva identitat. El dictador Franco va aplicar el mateix a Catalunya quan va arribar l’any 1939. Hitler a Alemanya i els pobles que va conquerir va fer encendra focs per cremar molts llibres i persones perquè sols quedessin els pensaments del seu règim i la raça ària. Últimament, els Talibans van voler cremar llibres llegendaris del poble de Mali que tenien a la biblioteca del poble, però la persona que cuidava de la mateixa, amb l’ajut d’habitants d’aquell país, els van amagar per evitar que es fes un Memoricidi, que mai més seria reparat. 
 
Si s’establís com a llei internacional penal el Memoricidi, els problemes de la crisis tan econòmiques com polítiques, es podrien superar perquè els ciutadans del mateix poble farien pinya per sortir-ne.
Josep Maria V.

3 comentaris:

Miquel ha dit...

Estic molt d'acord de que hauríem de col·locar en un lloc ben visible, entre els pitjors culpables de Memoricidis, a aquell rei d'Espanya estranger i dèspota, que va regalar a França el que no era seu: la terra catalana del Roselló, el Vallespir, el Conflent i mitja Cerdanya, amb tots els seus habitants, que varen ser humiliats i forçats a deixar de ser catalans. Un espoli urdit des de la cort reial de Madrid i disfressat amb el nom de Tractat dels Pirineus.

Joan ha dit...

Vols dir que et faran cas?
Molt em temo que NO
Joan

Josep Mª V. ha dit...

Lamento donar-te la raó Joan, estava cregut que els catalans, desprès dels continuats atropellaments, espolis i respostes negatives de donar-nos la llibertat, de prohibir la nostra cultura, el nostre idioma i intentar cremar i destruir la nostra memòria històrica, (arxiu de Salamanca, on hi ha documentació de familiars meus) veig amb tristó, que la por i el terror continua niant al nostre interior, malgrat les manifestacions que, darrerament, se’n fet a Catalunya.