Tenim salut pública i universal? |
Quan organismes internacionals com la ONU, defensen el dret universal, aquí a nosaltres ens restringeixen aquest dret
Les darreres mesures com el copagament, supressió i encariment de medicaments, la reducció de tractaments i revisions de caràcter preventiu o l’allargament de les llistes d’espera deixen a molta Gent Gran en situació de vulnerabilitat
Cal denunciar
El copagament. Voldria pensar en aquelles persones grans que a principi de mes han de decidir quines medecines poden permetre’s i quines no. No per raons mèdiques si no econòmiques. Amb la seva mísera pensió opten per subvencionar l’alimentació de fills i nets, en silenci, obviant la seva pròpia salut.
Medicaments exclosos |
Les reduccions pressupostaries que han afectat limitacions en el subministrament a les nostres residències de productes tan importants com els bolquers i que han obligat a alguns centres a atendre els nostres dependents de manera precària amb el conseqüent risc per a la seva salut. La recollida d’aquests productes junt amb els d’higiene en un dia puntual en la que ha participat el nostre Ajuntament és molt lloable però de tot punt insuficient.
Una de les pròtesis necessàries |
Fisioteràpia per persones grans |
L’allargament de les llistes d’espera. El temps d’espera de les persones grans és desgraciadament molt reduït
Segur que hi ha moltes més afectacions que desconec però això no m’impedeix denunciar i revelar-me contra aquells que volen fer-me creure que aquestes retallades son necessàries, que no hi ha una altra solució. Vull que els meus impostos serveixen per pagar aquestes coses, que el tema sanitari sigui PRIORITARI
Carme Prats
Carme Prats
2 comentaris:
Crec que els EE.UU. no només miren el nostre sistema sanitari públic amb curiositat, sinó també amb enveja, perquè en aquell país, malgrat ser tan gran, ric i poderós, la santitat pública és pràcticament inexistent.
És cert que aquest últims anys, a casa nostra, degut principalment a la falta de recursos econòmics, la sanitat pública ha vist reduïda la seva gratuïtat, i això, en molts casos, resulta ben injust.
Totalment d'acord en que, abans de retallar en necessitats vitals per a moltes persones grans, caldria retallar en altres conceptes de despeses públiques, sovint ben innecessàries.
Com article de pressió, estic totalment d’acord amb el que dius. Son veritats com un temple!. Però si mirem el gran col•lectiu de persones grans jo crec que hi trobarem una part relativament petita de persones que es troben en les situacions que cites, mentre que ni ha una de més important que calla, no diu res i ja li van bé aquests articles, que li permeten beneficiar-se del que la llei li dona. És el gran problema de la universalitat.
Del bolquers i altres materials fungibles (pomades, etc., que no entren a la Seguretat Social), tema que desgraciadament per experiència em toca viure, veig que segons com s’administren, en falten, i segons com, no. Son miracles?. No.
I si a casa meva passen aquestes coses, què no passarà en centres grans?
Joan
Publica un comentari a l'entrada