dissabte, 26 d’octubre de 2013

Les pensions

Casa Macaya
Les persones grans estem tremolant a la vista del projecte de llei sobre la reforma de les pensions que s’està ja tramitant en el Congrés dels Diputats, i que el més probable és que s‘aprovi només amb els vots del partit majoritari. Malgrat tot, no sols no estem quiets, sinó que fa molt temps que estem treballant sobre el tema per pal·liar la garrotada que vèiem venir
 
El dilluns passat (21/10/13), el diputat Sr. Campuzano ens va fer una conferència al Palau Macaya que portava per títol “Escenaris de futur del sistema de pensions”, i que va ser molt aclaridora
Va partir del Pacte de Toledo, consensuat entre tots els partits polítics, sindicats i patronal i que descansaven sobre els següents punts
  • Les pensions havien de servir per protegir a les persones jubilades (persones febles) i evitar que al deixar de treballar caiguessin en el risc de pobresa. D’aquí les revaloritzacions anuals d’acord amb una dada coneguda i fàcil d’entendre: IPC

  • Les pensions no són una capitalització de les cotitzacions, sinó que els treballadors d’avui han de cobrir amb les seves quotes les quantitats que es paguen en els jubilats d’avui   
  • El sistema havia de garantir els pagaments futurs mitjançant una guardiola (el Fons de Reserva).

El Sr. Campuzano
A causa principalment del ATUR que provoca una forta caiguda d’ingressos i que des del 2011 ha obligat a utilitzar el Fons per pagar les pensions actuals, ja que junt amb altres paràmetres previstos, fa que si no es modifica els sistema actual correm els risc de fallida, cosa indesitjable  
Pel que es desprèn del projecte que està sobre la taula, i així ho vaig interpretar, el que és greu no és que s'ajustin les pensions, sinó que l’esperit del Pacte de Toledo desapareix i que s’imposa “AQUÍ MANDO JO”. I ara exposo el perquè ho veig així

Presidència de l'acte
A més que no hi haurà consens, els augments es desvinculen del IPC per substituir-lo per una formula complicada i difícil d’entendre, i que el Sr. Campuzano explica (i jo no entenc). Em fa pensar que permetrà al govern pagar el que li doni la gana, amb el que també es carrega l’objectiu bàsic que les pensions tenien que era protegir a les persones, i es canvia perquè el total a pagar sigui el que permeti quadrar els pressupostos. O sigui que els jubilats deixem de ser persones per passar a súbdits a qui el govern ha de mantenir, teoria que no és nova i que coneixem molt bé, i jo no hi estic d'acord.
És una prèvia cap a la privatització del sistema públic de pensions?
Joan

5 comentaris:

Miquel ha dit...

Queda ben clar que el govern del PP no respecta ni els seus propis acords, i ara, amb la seva majoria absoluta, s'ha passat per un cert lloc el Pacte de Toledo, un Pacte firmat i rubricat, que garantia el poder adquisitiu dels pensionistes. Ara ens prometen magnànimament que les pensions pujaran cada any, però la quantitat d'augment anual que preveuen és d'un 0'25% com a màxim. Encara que el cost de la vida pugi un 3%, un 4% o un 5% anual, les pensions no seguiran el mateix ritme. S'apujaran, si, però un 0'25%, de manera que el poder adquisitiu dels pensionistes quedarà per terra, i amb tant poc valor com la paraula que va donar el govern del PP, en firmar el ja difunt Pacte de Toledo. I encara diuen que ens queixem per vici!

Jubilats i Pensionistes USOC ha dit...

Molt bé expressat Joan. Reflexes clarament l'exposició del Sr Campuzano ... i comprenc els teus temors de cap a on caminen les futures pensions. El que no entenc ni comprenc, com va dir algú en l'acte, és on estan aquests futurs pensionistes? que són als que afectarà de ple la reforma i les futures pensions.

Ramiro Lozano
JUBILATS-USOC

Josep Maria V. ha dit...

El partit del PP no té cap remordiment de consciència si els pensionistes podem viure amb el que cobrem, sols li interessa ajustar el seu pressupost estatal, tirà mà del que li és més fàcil per pagar-nos, sense tenir en compte si, tal com van les coses, nosaltres podrem menjar i fins quan. Per aparentar bona fe, es carrega el Pacte de Toledo, posa mà a la guardiola dels pensionistes, i ens dona un augment del 0’25%, que, si les “coses van bé”, aquest 0’25% representa , en el millor dels casos, uns 2’50 euros d’augment al mes, i amb aquesta misèria ens vol fer callar al 21% de la població. Els sindicats i els partits d’esquerra tindrien que defensar sense por el nostre sobreviure, però amb constància.

maryluz1144@hotmail.com ha dit...

Ya se ve que los consensos no sirven para nada, se rompen o se descartan en cualquier momento.

carme ha dit...

Hi ha molt que parlar, el 0,25 respon a que el PP no volia que fos anticonstitucional i amb això ja ho compleix. El Pacte de Toledo és això, un pacte TRENCAT i les PENSIONS la "niña del deseo " dels bancs i els seus plans de pensions privats. Un projecte més de privatització del PP com la salut, l'educació...
Carme