Ciberfractura generacional

Una tauleta. La il·lusió del nens

L'habilitat que suposa el maneig de les noves tecnologies en les noves generacions ha pogut crear un abisme generacional que fa que ja no parlem el mateix idioma.

No es tracta de menysprear aquestes tècniques, no, ja que gràcies a elles hi ha un fort avanç en economia, ciència, informació. Del que es tracta és que per ells pugui arribar a ser només un joc que els aparta de la realitat.

Un nano  petit davant l'ordinador

És freqüent observar nadons jugant amb el mòbil dels seus pares, amb jocs instal·lats, fotos, vídeos. La seva curiositat fa que aprenguin el seu ús ràpidament, així com tots els dispositius que es posen al seu abast, ja que quant més jove s'és més fàcil el desenvolupen. Per casualitat són les mainaderes del present?.

Han nascut amb les noves tecnologies, hi ha qui els anomena "els nadons digitals" i encara que no se'ls pot prohibir, sí dirigir, educar, i supervisar, i sobretot no donar mala imatge. Avui en dia no és d'estranyar que en entrar en una casa, els nens ni s'assabenten de la teva presència en estar absorts en els seus videojocs, ordinador, mòbil etc, amb el consentiment dels majors ja que així estan entretinguts, i diuen que són molt “guays”

Les noves tecnologies a l'escola

Les noves tecnologies, ben aplicades són indispensables per a l'estudi, treball, oci, comunicació;  el problema està en el mal ús, que pot arribar a crear addició i ser uns avorrits consumidors de tot el que cau a les seves mans amb el consegüent conflicte a l'estudi, vida familiar i social.

Com ja he dit la solució no és el prohibir, que no és sinònim d'educació, sinó restringir, controlar i usar-lo de forma responsable i segura.

Potser sí que la gent gran tenim por del mal ús que es facin d'aquestes noves tecnologies i que aquest sigui el motiu per opinar així.

Emiliano