diumenge, 21 de setembre del 2014

Víctimes Innocents

Blindats a Ucraina
Durant aquest estiu, un dia si i un altre també, la premsa escrita o qualsevol mitjà informatiu comentava les matances a la franja de Gaza, a l'Iraq o a Ucraïna. I és que quan alguns conflictes deriven en guerra de religió, aquestes s'eternitzen, degut al fet que la religió té una força de persuasió capaç del millor i del pitjor, sense comptar altres situacions de violència estructural i contínua que exerceixen alguns països contra els seus ciutadans.

Avió comercial abatut a Ucrina
Abans, els costos d'un conflicte armat eren objectiu netament militar; avui l'objectiu s'ha traslladat cap a la societat civil: l'enderrocament d'un avió de Malaysia Airlines a Ucraïna o les lluites separatistes en Donestsk, la destrucció de cases a la franja de Gaza o l'assassinat i destrucció de locals de culte de les comunitats cristiana, xiïta, o yazidie per part dels gihadistes a l'Iraq, sense oblidar el conflicte sirià, deixen ben a les clares que en els conflictes armats actuals qui ho paga és la població civil i en especial dones i nens.

Les Víctimes són Civils
Segons fonts de la Creu Roja Internacional, a la franja de Gaza per cada militar mort hi ha hagut 400 civils morts, una quarta part nens. De de què serveix la Llei Humanitària Internacional? i les Nacions Unides? i el Consell de Seguretat?, i mentrestant els jihadistes continuen la seva política de neteja religiosa, Israel i Hamas embrancats en una lluita cruel, i a Donetsk la mort diària de civils. 
Els infants són els que paguen els plat trencats

Aquestes guerres produeixen efectes contaminants que van més enllà de les fronteres del punt d'origen. Els països que donen acollida als refugiats tenen una càrrega molt difícil de soportar per les grans inversions necessàries per la seguretat individual i col·lectives d'aquests nou vinguts.

No pretenc fer una anàlisi dels conflictes moderns, sinó fer una reflexió sobre qui ho paguen, per tant no estic ni a un costat ni a l'altre, sinó fer una crida al cessament de la violència, buscant canals polítics per solucionar aquests greus conflictes


Qui ho paga és la població civil i en especial dones i nens.

Emiliano



4 comentaris:

Miquel ha dit...

És una trista realitat que la indefensa població civil és la que pateix de forma més cruel les penalitats d'unes guerres que no desitja ni ha provocat. Lamentablement, i sense voler ser pessimista, cal reconéixer que la violència és inherent a la naturalesa humana i que tots els intents que s'han fet per limitar-la, com l'actual organisme de l'ONU, sempre han fracassat.
L'ONU que va ser creada amb la finalitat de buscar canals polítics per solucinar els conflictes, tal com demana l'Emiliano, ha demostrat ser totalment ineficaç. No queda més remei que ser bastant incrèdul sobre la possibilitat de que hi hagi pau al món, si abans no hi ha una prèvia renovació espiritual.

Tot Barcelona ha dit...

Las guerras de religión son imposibles de frenar, porque son guerras de libro.
Libro por otra parte que es inamovible durante cientos de años y que no están acorde con la actualidad.
Así el Corán, escrito a la muerte de Mahoma (632 DC). La Biblia cristiana, empezada a construirse 60 años después de la muerte de Jesús; o la Torá judía con sus casi tres mil años de existencia.
Ninguna de estas leyes preestablecidas para sus seguidores ha sido eliminada, dándose casos, como el de la sangre que en nuestra actualidad han quedado obsoletas.
La religión debería ser un nexo entre los humanos, y resulta que por intereses de los mismos sólo es parte de las disputas.
Hoy, en el mundo árabe, se odian sunnies y chiies. Salafitas, alahuitas, yemenitas, drusos...y todos parten de la misma base, del libro sagrado del Corán.

Y para acabar, EEUU es aliado de Irak, que apoya a El Saud de Siria, al que EEUU quiere derribar. También es aliado de Quatar, que ayuda a Hamas a combatir a Israel y EEUU, al mismo tiempo que protege a Arabia Saudi que financia a los salafitas que arman a los yidahistas que quieren matar a los norteamericanos...
Salut

Josep Maria V. ha dit...

Les víctimes de les guerres, tant si són per qüestió religiosa com per altre motiu, les pateixen els innocents; i d’això en tenim un record inesborrable tots aquells que, de nens, ens va tocar viure la barbàrie de la guerra civil de 1936-1939 entre germans. Però, pocs mesos desprès, va començar la segona guerra mundial, i quan anàvem al col•legi, els nostres pares sols demanaven que no entréssim en un altre conflicte. Quan es va acabar aquest guerra, semblava que els països vencedors volien evitar més conflictes bèl•lics, i van constituir l’ONU. Però, els principals països vencedors van voler tenir uns drets preferents de decisió, drets que han anul•lat totes les bones intensions per evitar les guerres i per tant continuen rebent les conseqüències les víctimes innocents. No hi ha diàleg a l’ONU, perquè els poderosos trenquen la democràcia amb els seus vots individuals, i, sense diàleg ni voluntat d’evitar-les, continuaran havent víctimes innocents amb tot tipus de guerres, siguin religioses o no.

Joan ha dit...

Resposta al nou Miquel

Veig que és la segona vegada que ens posa un comentari, cosa que agraïm molt

Avui la Mary Trini m'ha parlat de vostè i em diu que el nostre bloc li agrada, cosa que també ens complau

El convidem a que si vol fer algun article es posi en contacta amb mi per medi del correu del bloc o en el meu telèfon que la Trini li pot facilitar

Joan