|
Mal de queixal |
Aquesta setmana he hagut d'anar al dentista,
perquè un queixal en el que hi tenia posada tota la meva confiança, i que m'havia
estat un amic fidel durant gairebé vuitanta anys, de cop i volta va trair aquesta
llarga amistat i va començar a donar-me contínues i doloroses molèsties, fins
al punt que vaig decidir desfer-m'en. El vaig haver de fer fora. Va ser una decisió força dolorosa, i la col·laboració de
l'especialista mèdic que la va portar a la pràctica, no la va fer gaire més planera.
|
El meu queixal, ja fora del seu lloc |
Ben segur que tots nosaltres, persones grans,
també hem hagut de passar per pèrdues doloroses semblants i potser no sempre per
aquesta mateixa causa. Pot haver estat una amistat que ens ha fallat, una
persona de confiança que no ha actuat com esperàvem, potser a vegades un amic
que ens ha defraudat i del que hem hagut de prescindir. Tot són situacions molt
desagradables, però ben segur que sempre hem tingut el bon ànim de superar-les
i de seguir endavant amb fermesa, com les onades que es trenquen a les roques,
però que no perden mai la força i la decisió de tornar a començar.
|
El que subtituirà el meu queixal |
Actualment és possible substituir les pèrdues
dentals amb un implant, de forma força efectiva. M'he acollit a aquesta
solució, tot esperant que la substitució doni bon resultat, encara que no per
això deixo encara d'enyorar força la peça que he perdut, a la que sempre, però,
li estaré molt agraint, malgrat les molèsties d'última hora, per tot el gran
servei que m'ha fet durant molts anys.
|
Sèneca, una vegada superat el seu mal de queixal |
Vivim un moment polític força complicat, i potser
en el camp de la política també hem tingut tots alguna pèrdua dolorosa, amb
extraccions traumàtiques, però afortunadament tenim uns implants de substitució
molt vàlids, que ens ajudaran a continuar el nostre camí endavant, amb fermesa
i optimisme. L'escriptor llatí Séneca deia que no hi havia cap vent favorable
pel navegant que no sap on va. Nosaltres, les persones grans, si que sabem on anem
i on volem anar, i estem segurs de que,
malgrat tots els entrebancs i els mals de queixal físics o polítics que ens
puguin afectar
El vent ens serà favorable i
arribarem a un bon
port de pau i concòrdia.
Que així sigui.
Miquel M
3 comentaris:
Els mals de queixal polítics també són dolorosos. Tots sentim sovint la recança de les moltes pèrdues que hem sofert durant la vida, i ens hauríem de fer el propòsit de recordar només les coses positives, els moments alegres i optimistes viscuts, tot agraint el fet d'haver-ne gaudit. I el mateix hauríem de fer amb les amistat perdudes: recordar-ne només els bons temps. És trist comprovar que no sempre és així i que l'adagi català de que "de l'arbre caigut tots en fan llenya" és una lamentable realitat.
Una lectura molt interessant i addient quan pensem en persones grans. Els puc assegurar que, tot i que al post no s'esmenta directament, el problema dels implants té una perspectiva diferent quan qui pateix el problema viu en una residència per a gent gran a Catalunya o en qualsevol lloc. La gent gran que viu en residències, en una altra proporció pateix demència i no pot manifestar com es troba de forma que cal tenir una observació molt curosa per esbrinar-ho. Només aquestes línies. Moltes gràcies pel blog.
A mesura que anava llegint l’article d’en Miquel, el meu somriure era distés i em sentia identificat amb l’últim implant que pocs dies abans en van posar a la meva deteriorada dentadura. Però, he arribat en un moment de la lectura, en que la descripció simpàtica i distesa d’en Miquel, dintre de la realitat que descriu, he entrevist en la seva retòrica una metàfora que en llegir-la, la serietat ha embolcallat la meva cara. En el fons es tracta d’una pèrdua d’un mític heroic que comandava el timó d’una barca cap a un fi desitjat per tot un poble, però el seu interior és va corcar i va tenir que ser canviat per un implant inamovible i de força efectivitat. Així ha estat! I ara l’implant porta el timó de la barca amb vent favorable a bon port. Amen.
Publica un comentari a l'entrada