diumenge, 11 de gener de 2015

Reivindicant el Silenci

La bullícia de les festes
Aquestes darreres setmanes, amb les festes de Nadal, Cap d’any i Reis, hem viscut uns dies de molt enrenou pels carrers. Ja ens circumstàncies normals, la nostra societat acostuma a ser bastant sorollosa, amb un trànsit continu de dia i nit, on a vegades, malgrat no ser permès, s’hi sent ressonar el claxon d’algun conductor impacient. Però tota aquesta remor habitual es va incrementar notablement aquests dies passats, comptant amb la col·laboració entusiasta d’algunes botigues on hi havia una música ambiental tan alta que obligava a conversar a crits.   

Un carrer de ciutat Vella
És cert que durant tot l’any, sense que siguin dies festius, ja s’acostuma a parlar en un to força alt, degut als elevats sorolls ambientals de la ciutat, i l’arribada dels telèfons mòbils no ha fet més que incrementar aquest problema. Ara a tot arreu se senten músiqies que són trucades telefòniques, i sovint estem forçats, al metro o a l’autobús,  a escoltar les converses d’altres persones. Es fa difícil trobar indrets on hi hagi una mica de silenci: només alguns espais tancats al trànsit, biblioteques i, per descomptat, llocs de culte, que són com illes on poder reposar de les constants agressions auditives.

I els mòbils?
És possible que hi hagi persones a les que aquesta remor ambiental no els molesti, persones més extrovertides a les que els agrada conversar en veu alta i potent, que sempre tenen coses a dir i a comentar, i que fins i tot arriben a omplir el silenci amb alguna cançó o amb sons indeterminats, i que no són gaire amants del silenci.

Els vehicles també fan soroll
Però crec que nosaltres, els que som més grans, l’hauríem d’exigir. El necessitem per a poder reflexionar, per a poder pensar sobre fets que ens envolten i també sobre nosaltres mateixos, les nostres febleses i les nostres fortaleses, sobre com organitzem el nostre dia a dia. La nostra atenció és més difusa i a vegades un soroll ens pot distreure del que estem fent. Algunes feines necessiten silenci per a poder-les fer amb èxit. Fins i tot en les nostres converses ens hem de reservar petits espais de silenci per a poder respondre adequadament o per poder assimilar la informació rebuda.

Per tot això, demanaria el nostre dret a poder escoltar el silenci a la ciutat i a no sentir-nos agredits auditivament quan caminem pel carrer, com va passar aquestes darreres setmanes.


Miquel M.

1 comentari:

Josep Maria V. ha dit...

Conforme anava llegint l’article pensava: Quanta raó té en Miquel!. I en aquest pensar vaig recordar que en l’any 1954, vaig tenir l’ocasió de visitar Alemanya, i el silenci era envejable tant al carrer com als bars o restaurants, en aquests últims no hi havia ni música i la gent que conversava ho feia tan baix que sols ho sentien els comensals de la taula. Baix anar a un cine a veure una pel•lícula d’humor, i els protagonistes parlaven normal, quan de prompte se sent a una dona a cantar molt fort, i el propietari de la casa va tranquil•litzar al seu company, dient, “és la noia de servei que ha vingut d’Espanya.” Desitjem que un dia no molt llunyà, puguem establir a Catalunya les nostres costums en totes els ordres, i recobrar la nostra forma de ser, i poder gaudir d’un silenci encoratjador per tothom, i, en especial per la gent gran, que ens agrada la pau, la tranquil•litat i la meditació.