diumenge, 1 de febrer del 2015

Fanatisme enquistat

Manifestació a París
Fa unes setmanes el món se sorprenia, sobre tot l’occidental, davant la brutal agressió a la democràcia a París. Escenes horribles, atac brutal a la llibertat, i em pregunto: és alguna novetat?. Tant a l'Iraq, Síria, Senegal, etc. ,s’està fent de forma continuada per part de l'Estat Islàmic, On és la sorpresa?. El que passa que quan es fan a casa teva esclaten les exclamacions.

Terrorisme a París
El fanatisme islàmic de certs individus supera la Racionalitat, arribant al extrem de decapitacions i violacions multitudinàries. La irracionalitat és perillosa, imposant la seva creença i actuant violentament contra els que no la accepten.

No tots els islàmics són iguals
Centrant-me en l'atemptat de França, que sens dubte és totalment reprotxable, els meus dubtes  són fins on està el límit de la llibertat d’expressió i llibertat de premsa. Si, ja sé que sense llibertats no hi pot haver Democràcia i els Terroristes des del seu fanatisme  mostren al seu menyspreu per aquesta conquesta .

Moltes preguntes em vénen a la ment. Perquè s'ha seguit provocant quan ja existien precedents? Són les caricatures del profeta les que inciten als crims de l'odi? És la burla a la religió la base d’aquests brutals atemptats? Són un insult a l'Islam? O hi ha alguna cosa més?

Sorpresa i reacció del Papa
Penso que No es pot provocar, No es pot insultar la fe dels altres, com diu el Papa Francesc, però no és justificació per provocar una massacra contra la vida, per això existeixen els mitjans jurídics que permeten rebatre les sàtires de les vinyetes, etc. 

El fanatisme sembla que s’ha enquistat en l'Ésser Humà, està en tots els estaments: Politics, econòmics, nacionalitats de tota mena, etc, però quan es tracta de fanatisme religiós, com ja ens ha demostrat la història que, amb la seva irracionalitat, és molt perillós. La resposta ha d’estar estar en l'estat de Dret, la Raó, la Democràcia, la Cultura, etc  Amb totes aquestes desraons: qui guanya és la por, qui perd és la democràcia.


a tot això, la Ciutadania ja ha donat una lliçó de maduresa en front dels fanàtics, sectaris, xenòfobs i intransigents.

Emiliano

3 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Segurament que ens falta a tots una bona dosi de tolerància. A vegades ens costa acceptar les coses i les persones que no són com nosaltres voldríem que fossin, i reaccionem de forma inadequada. Alguns, amb molt poca educació cívica, responen de forma violenta, i llavors la intransigència es tranforma en una violència i uns crims, totalment reprobables. Les creences religioses no poden ser mai excusa per matar i assessinar a ningú.

Josep Maria V. ha dit...

La història de la humanitat està plena d’actes de fanatisme, però a mida que l’home ha anat adquirint cultura i ha entrat a la civilització, especialment els països occidentals, quasi tots ells han imposat governs democràtics que els conflictes procuren resoldre’ls amb diàleg. Però el fanatisme actual és de religions i aquest no és resoldrà fins que s’aconsegueix l’objectiu que pretén el Papa Francesc, l’unió de totes les religions, l’Ecumenisme.

maryluz1144@hotmail.com ha dit...

Nadie debería hacer burla del Dios de las distintas religiones, sea cual sea la religión.
El creyente se siente fatal cuando alguien se rie de su Dios al cual considera el Ser Supremo.

Mary Luz