diumenge, 8 de març de 2015

Tacte social

Cortesia: Saludar
Una virtut imprescindible en la convivència en societat és el tacte social, cortesia civilitzada a l’hora de relacionar-se amb els altres, tractar els altres com ens agradaria que ens tractessin, és bàsic per viure de forma civilitzada, i en la societat actual en alguns moments sembla oblidada.

Seients reservats en un vagó buit del Metro
Em referiré a la manca d'aquesta virtut en alguns llocs de la nostra ciutat, com és en els mitjans de transport públic, concretament al metro. Hi ha una mena de viatgers que semblen que estiguin en letargia, però que quan queda un seient lliure, surt d'aquest estat i va a seure, com un recurs escàs, com un tresor, sense mirar que puguin haver persones que ho necessitin més que elles, gent gran, d'escassa mobilitat o embarassades, en realitat la mala educació no coneix edats Una altra espècie ocupa els seients reservats, fent els adormits o absorts en lectura, les esmentades senyalitzacions serveixen per ben poc.

Aquests NO SÓN el captaires del Metro
Si a això afegim que és un lloc habitual per captaires, arribant a la situació que passen amb exclamacions planyívoles que si unes són desagradables, altres són més alguna cosa realment deplorable, amb la qual cosa viatjar en aquest mitjà, malgrat tots els avenços tecnològics de TMB, resulta de vegades incòmode.

Encara que toquen en el Metro, NO SÓN el que
fan música als vagons
Associacions i Plataformes s'han fet ressò d'aquesta manca de civisme, i Eulàlia Torres presidenta de l'Associació Alba Lactància diu que hi ha molta gent mal educada que no cedeix el seu seient i la Plataforma d'Usuaris de la Via Pública, lamenta el poc respecte que tenen algunes persones cap a la gent gran.

Encara que no es pot generalitzar, sí que és un acte humanitari deficitari, potser l'arrel està en la manca d'educació que s'ha de rebre des de la més tendra infància, jo diria des del bressol, perquè no és només cosa dels educadors, sinó dels progenitors i l'ensenyament de l'educació està relacionat amb l'educació de valors.

Cal desterrar el que les bones maneres no són més que convencionalisme inútil.

Emiliano

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Té tota la raó l'Emiliano quan diu que la bona educació cívica no és responsabilitat dels mestres, sinó dels pares. Cal deixar ben clar que la principal missió de l'escola, no és la d'educar sinó la de instruir, i que és a la família, i també als mitjans públics de radio i de televisió, a qui incumbeix la responsabilitat de formar persones cíviques. Lamentablement, no sembla que ho facin massa bé.

pons007 ha dit...

Jo no ocupo mai els seients reservats, però alhora d’ocupar un altra seient no m’hi fixo gaire, se que si bado algun de més jove encara s’hi posarà. Si algú necessita el seient si us plau que no tingui cap problema en demanar-ho. He vist un munt de discussions per fer seure a gent gran que insisteix que no i que no.