Cedir el pas, és amabilitat |
L’amabilitat és la qualitat d’amable, i aquest adjectiu
vol dir, digne d’ésser amat. Per tant, aquesta forma d’actuar respecta als
altres, denota que té valors, i els valors estan al dedins de les persones i
sols és desenvolupen, quan un té consciència que els porta a dintre seu.
Ser amable, dóna felicitat |
És evident que els valors de la persona, no s’adquireixen
amb diners, ni amb la tecnologia actual, és una llavor que tenim dintre de la
consciència que es desenvolupa en forma adequada si estan presents dintre de la
família i a l’escola, si son educats amb ètica professional
Aquesta imatge que és la que el nen dels fets feia servir, NO ÉS una imatge amable |
Tothom es pregunta, ningú es va adonar del que passava pel cap del nen? Ni els pares, ni els
mestres? Qui li va comprar una ballesta? La persona que li va comprar, no li
va demanar alguna explicació del per què la volia? Quines converses tenia la
famílía quan estaven tots reunits? Bé, serien mil les preguntes que faríem i és
faran aquelles persones que vulguin explicar o indagar la causa d’una actuació
incomprensible, que no sols hi ha una víctima mortal, i d’altres amb lesions, sinó
també un nen de tretze anys que ha mort
anímicament abans de obrir els ulls a la vida.
El nét, no sols és amable, sinó que també l'ajufa |
La Gent Gran hem
de despertar la consciència dels nostres fills i néts i ajudem-los a que els
seus valors fructifiquin i entrin a la vida com aquells estudiants de Illinois
que van adoptar el lema de “Ser amable”
“Ser amable ens condueix pel camí de la felicitat”
Josep Maria V.
5 comentaris:
Quan l'estimació és recíproca, quan les paraules cordials van alegrement de l'un a l'altre com una pilota de ping-pong, entre càlids somriures de convivència, llavors si que l'amabilitat flueix espontàniament i no ens costa gaire de ser amables. El més difícil és quan aquesta reciprocitat no existeix. És llavors quan ser amable es converteix en un gran repte, moltes vegades dificil d'assolir. I és quan ens costa més. Coincideixo amb en J.M.V. que l'amabilitat és un important compendi de valors, una veritable virtut que ens fa a tots més comprensius i sociables, i que ens hauríem d'esforçar per difondre-la arreu.
El problema es quan es troben dos amables, llavors no hi ha manera que cap dels dos passi primer, no paren de insistir e insistir...
Molt bó l'acudit d'en pons007 sobre l'amabilitat per passar primer la porta.
Joan
Bon acudit, pons007. Jo crec que si els dos son amables, es faran amics i passaran la porta junts. Què bonic seria si tots nosaltres fòssim amables, i ningú li tanqués la porta als nassos de l'altre.
És marevellós del que dóna de si un comentari en aparença insignificant
joan
Publica un comentari a l'entrada