 |
| Eurovisió 2015. La cantant espanyola |
Recentment vaig llegir en premsa que en una final de reality
televisiu hi va haver un 30% de quota de pantalla, en les xarxes socials més de
360.000 comentaris, i van col·lapsar les xarxes socials amb més de 70.000
usuaris, Inaudit! INCREIBLE! Després d'això, no hi ha dubte que certes
televisions han descobert que l'audiència rep igual de bé la quotidianitat, el
vulgar i és molta més barat. Alguns àmbits de comunicació que la seva funció és formar, informar i entretenir estan desapareixt i si volen sobreviure s'han de convertir en un espectacle
indiferent i ininterromput. I em pregunto: Per què es vent tant?, No em queda
més remei que admetre que ha de ser perquè la societat és el que més li agrada,
perquè és tafanera, indiscreta, morbosa i xafardera. QUINA PENA!, i no es veu perquè no hi ha
altra cosa, sinó perquè hi ha gent que li agrada.
 |
| Sèrie televisiva dirida als infants |
Si ens anem als possibles programes infantils, és per pensar seriosament,
perquè pràcticament no existeixen, són invisibles, i els infants acaben per
consumir formats d'adults, amb la consegüent influència negativa en la seva formació. A més de vegades s'utilitza el menor com a excusa per oferir
punts de vista d'adults. Les mesures promogudes pel Govern central i
autonòmics, s'han revelat insuficients. Potser els operadors tenen clar que els
nens no són rendibles i els resulta millor pagar les possibles multes.
 |
| La tele es menja el cervell dels infants |
En l'article de Mary Luz, "Violència en Centres
Educatius", es citen les possibles causes d'aquesta violència, jo afegiria
que potser en certs programes televisius plens d'escàndols, violència i
agressivitat, pot estar també l'origen, com així ho afirma Miquel M. en el seu
comentari.
Hem d'aprendre a ser més exigents i selectius i no conformar-nos
amb una televisió de fàcil digestió, ja que si aquesta és un fenomen social
preocupant, el que més preocupa és la societat. Potser tenia raó Ramón J.
Sender, quan va dir
"La televisió és una filla del cinema que li ha sortit
dissipada i de males costums"
3 comentaris:
Si els programes que tenen audiència son una porqueria ja veus quines son les preferencies de la majoria. En el cas dels adults que cadascú miri el que vulgui a la tele. Com si un és un bitxo raro i no la vol mirar.
Els "reality shows" televisius no fan més que mostrar la part més fosca i desagradable de la nostra societat. És una llàstima que la funció educativa que podria tenir la televisió, es converteixi en una escola d'incivisme, per satisfer la morbositat insana de certa audiència, desgraciadament molt nombrosa.
Potser si que, com va dir en Sender i ara ens recorda l'Emiliano, la televisió és una filla dissipada del cinema, però el cert és que el cinema, amb la seva violència, els seus crims i la seva anarquia sexual, tampoc es pot dir que hagi donat cap bon exemple. Com diu l'adagi català, els testos s'assemblen a les olles.
Respecta a les programacions de totes les T.V., siguin privades o públiques, són un verdader desastre. Sols fan els programes que tenen més audiència, sense mirar si són aptes pels nens i si poden elevar el nivell cultural del país, l’únic que els interessa és, la audiència i la rendibilitat.
Publica un comentari a l'entrada