diumenge, 23 d’agost de 2015

Vacances

Anar de vacabces en cotxe
Hola amic, avui m’estaré ben poca estona amb tu, perquè me’n vaig  de vacances al poble on viu la meva germana. Se li casa la filla i és clar, com que no condueixo he d’estar  a disposició dels altres i ja saps que és això:  que si... posat allò pel viatge que aniràs més fresca, que no et descuidis de prendre la pastilla pel mareig...; no triguis quan t’avisem, que més tard fa massa calor a la carretera.

L'anell de l'avia
Ah!, això sí, que no em descuidi pas de deixar-li aquelles arracades i l’anell de casada de l'àvia!, perquè li fa molta  il·lusió de posar-s'ho. Ep!,  i aquí no acaba tot, faré el viatge amb el petitó assegut a la falda -sí que n’estaré de fresca, si-  Ai  las!

Home! Què et creus que no ho he pensat també això de no anar-hi?, però, és que, potser aquest l'últim cop que podré veure la meva germana i vivim tan allunyades,  fa tants anys que no la veig, que no he volgut deixar-ho córrer.

Vigila la dentadura!
Bé, però, no et pensis que això és tot, no, no.  A l’hora de dinar ja  m’imagino la meva filla dient-me: això no t'ho mengis que serà massa fort per a tu, i d'allò tampoc, que no ho podràs mastegar. No se li acudirà pas, tallar-ho petit, no!  I per beure, ai senyor, segur que només em donen aigua!  I... així que arribi  l’hora de les postres, ja m'ho sentiré a dir també:  només una mica de pastís de núvia, que et pujarà el colesterol.

I estic ben segura que quan arribi l'hora de la ballaruga, jo a dormir, perquè amb l’artrosi s'hi ha de tenir compte.... Si! Si!, a cuidar del menut a l'habitació. Segur!  No riguis, no.  Que t’hi jugues que això passarà així?

Ui, marxo, no fos cas que es descuidessin de mi!
 Adéu amic meu.


Carme Andreu-AFOPA

4 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Ja que els petits problemes de la pròtesi dental i del colesterol, semblen de moment insolubles, només em queda desitjar que la trobada familiar, malgat el previst ascetisme gastronòmic, resulti ben agradable i que la neboda sigui molt feliç en el seu matrimoni.

joan ha dit...

Imagines el que haguessin estat les teves molèsties si el viatge l’haguessis fet amb el 600 de la foto? De l’època del 60 amb ara quelcom hem avançat!

Si la teva germana va estar contenta de la teva visita com tu també ho vas estar, totes les altres coses ja són passat

Joan

Josep Maria V. ha dit...

Bona amiga Carme, estic molt content que hagis anat al casament de la teva germana, on et vas reunir amb tota la familia. Pensa, que el més bonic i agradable de la vida és la família. El pal de paller de la societat. El núcli que hem de conservar, si volem viure en pau i harmonia dintre d'aquest mon que està completament desorientat, i que els seus habitants están malbaratant la seva vida, malbaratament que sols podrán adressar i trobar la felicitat, si torna a agrupar i estimar la familia, i, així, sentirà a bategar el seu cor, i retrobarà la joia de viure.

Mary Luz ha dit...

Que pases muy bien en esa magnífica fiesta de boda familiar. La unión de dos personas siempre es signo de felicidad sí la unión resulta bien.
Mary Luz