diumenge, 20 de desembre de 2015

Quan un fill es torna para

L’amic Frederic Bou ens ha fet arribar un vers, que tot seguit publiquem. Quan les persones grans grans mirem al nostre entorn, entenem molt bé aquesta conversa imaginaria entre un pare que acaba de morir i el seu fill desconsolat en la que pinta de forma gràfica el pas de persona gran activa a persona gran amb les xacres que amb els anys acumulem i que cada dia ens fan més dependents dels altres, en especial dels familiars més propers, en aquest cas, el fill

QUAN UN FILL ES TORNA PARE

En morir el seu pare un home,
tot seguit li esclata el plor,
i al cap just de poca estona
al seu noi li deia això:

Si fill meu mai la memòria
no funciona al meu cervell,
no li facis cap cridòria
al teu pare per ser vell.

Si el sopar de sobte un dia
de les mans m’ha relliscat,
enfadar-te no voldria
perquè un plat jo t’he trencat.

Si en tenir la panxa plena
el llençol mullo de nit,
treu-me et prego la mullena
i de nou fes net el llit.

La gent gran no sent pas gaire,
jo també em tornaré sord,
sigues tu poc rondinaire
i fill meu parla’m més fort.

Aquell fill es desespera
quan del pare sent això
i li fa amb delicadesa
la següent observació:

- Jo molt bé t’he tractat pare,
he sigut fill obedient,
no comprenc per què dius ara
que no et tracti malament.-

Aquell pare al fill abraça,
ple d’amor i sentiment,
i amb veu ferma i força clara,
li respon seguidament:

- Perquè jo malgrat ser jove
i el meu pare vell d’edat,
li he fet patir al pobre home
tots els mals que t’he esmentat.-

Frederic Bou

L’abraçada final i la resposta del pare, en la que reconeix que tot el que ell li demana al seu fill, ell, com a fill, NO ho va practicar amb el seu pare, i que aquest remor intern li ha cremat durant tota la vida, i ara, al treure’l fora:


li torna la pau interna.
Joan


BON NADAL



2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

La conducta d'aquest home / no és pas gaire edificant. /
Tot el que ell no ha fet de jove, / vol que li facin, de gran. /
Que l'estimin sempre i ara / que el respectin, ell, ingrat /
que no ha estimat el seu pare / ni tampoc l'ha respectat. /
Hi ha una dita, molt sentida / que s'adiu molt bé a aquest cas /
i és una regla de vida: / Tal faràs, tal trobaràs.

Joan ha dit...

Aquesta conversa ens diu molt clar que el pare, difunt, NO ca fer el que ell demana al fill, que si ho havia fet. A la seva joventut eren altres temps però l’atenció de fills envers al pares normalment era bona i com tot lo bo hi havia excepcions

Joan