 |
| Ens ha tocat la grossa |
Com
cada any repetim una vegada més aquesta frase d’esperança pel Nou any. Amb el
llegat pendent que ens deixa l’any passat, el 2016 no ho tindrà gens fàcil per
donar-hi resposta, ja que són problemes de difícil solució. Només cal mirar que
passa a nivell local, de proximitat o llunyà i veurem que els reptes que tenim
són importants i de mal resoldre
 |
| Cap d'amy a les fonts de Montjuic |
Oblidem
de moment els problemes i comentem la nit de Cap d’Any que molts hem vist des
casa a través de TV3. Alguns dels meus néts, que hi eren, amb diuen que hi
havia molta gent i que s’ho van passar molt bé. A mi amb va sorprendre que es
toquessin les campanades de la sort, però sense campanes. Va ser bonic. És la
prova de que els originals estan perden força davant de les imitacions i que
aquestes no són dolentes, sinó simplement diferents i segons com ho miris, ens
donen unes prestacions millors. Per exemple, el rellotge o les agendes perden
força, ja que avui els hem incorporat en el mòbil.
 |
| Una onada d'immigrants |
Però
la resta de notícies que hem rebut aquest dies, no són tant tranquil·les, ja que ens parlen de l’èxode de pobles
sencers cap Europa, dels que no hi arriben i moren el mar, de les clapes de
sequeres que patim i que en pobles no llunyans surt fang per les canonades i en
altres l’excés d’aigua inunda pobles sencers ja que els rius no la poden
desaiguar al mar, sigui perquè el mar ha pujat de nivell o la marea alta és més
forta que la seva empenta. I de les guerres, què? O dels atemptats reals o
possibles, què?
 |
| El papa Francesc en la seva homilia de Nadal |
Però
hi un altre perill tant o més seriós que aquest propis mals: La nostra
indiferència. Com reaccionem quan tot prenent cafè davant la “tele” veiem
aquets temes? El més probable és que no diguem res o màxim una exclamació
pietosa i que continuem amb la nostra cigarreta com si no haguéssim sentit res.
Però qui ha posat ara aquest conegut tema sobre la taula?. No podia ser una altre que el Papa Francesc en la seva homilia de la missa del
gall d’enguany, Algú n’hi farà cas?
L’indiferència
és una mala companyia en tots els terrenys!
Joan
Nota: Si busqueu per Internet imatges de la paraula indiferència trobareu que Luther King, Ghandi i altres, en el seu dia, ja ho havien dit
4 comentaris:
Gràcies per les teves reflexions Joan. Hi ha aportacions molt valuoses al llarg de la historia que tambe ens recorden que no és suficient parlar de la pau, que ens ho hem de creure i per tant treballar per assolir-la. La teva aportació és fer-nos pensar! Una abraçada i feliç any. Laura Perez
Amic Joan, el teu article descriu molt bé el temps actual, però em sembla que t’has quedat curt en tots els canvis que has relacionat tan al nostre país com a la resta del món. Realment, a aquest any 2016 hi hauran molts canvis, especialment socials, les noves tecnologies, han donat més formació a la gent, som més intel•ligents i tenim uns mecanismes, el mòbil i internet, que ens permeten mobilitzar-nos i comunicar-nos amb rapidesa. La humanitat vol viure dintre del seu poble, amb la seva cultura, la seva història i amb la seva llengua. No volen ser subordinats a altres estats o nacions. S’han acabat les dictadures, impera la Democràcia. Confiem, amic Joan, que en acomiadar el 2016, li puguem dir-li: BENVINGUT 2016 !!!!
Realment, les notícies que ens arriben no son gaire bones: guerres, atemptats, catàstrofes naturals. I com diu en Joan, és lamentable la nostra indiferència, sobretot quan tot això passa lluny de nosaltres. Quan ho tenim més a prop, com la recerca del nen de tres anys que es va perdre al bosc la passada nit de Cap d'any, llavors la solidaritat és manifesta molt millor. Però en general, ens posem d'esquena als problemes que no ens afecten directament. I no en podem estar gens orgullosos.
Tenia molta raó el poeta Salvat Papasseit, quan en el seu conegut poema Nadal, deia: "Demà, posats a taula, oblidarem els pobres / Jesús ja serà nat / Ens mirarà un moment a l'hora de les postres / i després de mirar-nos, arrencarà a plorar".
Yo creo que Jesus ademas de llorar lo que hara sera cuidar de todos los necesitados que estan lejos de nosotros, no hay que preocuparse, es Dios y el si que puede.
Nosotros a ver si nos cuidamos de los que tenemos cerca. Haymuchos que no tienen ni para comer. Mary Luz
Publica un comentari a l'entrada