diumenge, 17 de gener de 2016

La nostra generació

Com els buscadors de bolets,
 m
oltes vegades no en trobem.
El mateix ens passa quan entrem a Google
Aquests són temps convulsos i de profunds canvis que per a la nostra generació són de difícil adaptació. No som de la generació Google, però el sabem utilitzar, perquè tenim voluntat de millora. És evident que a la nostra edat la persona ja està formada, però en cadascú de nosaltres, penso que hi ha un desig de seguir educant-se, de saber més del món en què vivim, un desig i una necessitat, encara que en un sentit una mica diferent.

La gran família és un espai apopiat
per aprendre i adaptar-nos
a les noves formes de viure
Ara es tracta d’aprendre per millorar l’adaptació a aquesta constant transformació que vivim, per aconseguir enriquir-nos com humans. Els valors de la nostra maduresa han de ser posats en pràctica en la societat, i en normativa, si cal, han de ser la força que ajudi  futures generacions a ser menys vulnerables. Per descomptat que no es té la raó absoluta, però aquest hauria de ser un objectiu per a nosaltres, és per això que no hem de descuidar la nostra responsabilitat, tenim el deure de contribuir al progrés de la humanitat.

La meva moto, que no vaig canviar mai,
avui només serveig com a peça de museu
També és veritat, que els humans tenim una certa resistència als canvis, ens creen inseguretat i habitualment esperem d’ells uns resultats immediats, però a la vegada, som conscients que qualsevol millora requereix temps i esforç. Hem de procurar que res obstaculitzi la nostra progressió, cal aprofitar cadascun dels instants que la vida ens regala,  seguim fent projectes plens de color, no s’hi val distreure’s, ara és un moment preciós per ser feliços fent allò que volem.

Ahir ja és història, demà, qui sap?

Carme Afopa

3 comentaris:

Miquel M. ha dit...

La lectura d'aquest interessant article m'ha fet venir a la memòria un fulletó que, fa uns anys, va publicar l'Ajuntament de la nostra ciutat, amb el benemèrit desig de que les persones grans gaudíssim d'una vida activa i plena. Eren "12 recomanacions per envellir activament", i la n.4 (Entrena la teva ment) i la n.10 (Redescobreix el món que ens envolta) no fan res més que donar tota la raó als encertats consells que avui ens dóna la Carme, i dels quals tots n'huríem de fer molt de cas. Ben segur que llavors la història del demà seria millor.

Joan ha dit...

Encertat article
En farem cas?

Nota
La moto de la foto no era de la Carme, sinó d’en Joan.
Perdó pel lapsus
Joan

Dolors ha dit...

Be, jo crec, que la nostre generació, com totes les d'abans, sempre hem tingut el problema de que els nostres néts i fills tenen la mateixa opinió que nosaltres quan érem joves. Ja aquella historieta antiga que deia un crio de uns 5 anys "el meu pare ho sap tot".

Després, quan ja te uns 13/14 anys, diu, "el meu pare sap moltes coses".

Quan ja és adult, "el meu pare no entén masses coses"

i quan ell ja és gran "ai, qui tingues al pare".

Amb això vull dir que normalment l'historia de convivència entre dues generacions normalment ha sigut conflictiva i mes ara que disposen els crios de tota classe de aparells per la comunicació. Però a certa edat han de entendre que tot allò ha sigut inventat per una generació i perfeccionada per una altre. Que les nostres vivències sempre son útils i que mentre tinguem el cap clar som nosaltres els que ens adaptem a ells, quan hauria de ser al contrari. Ens necessiten per cuidar els néts i quantes vegades posem la ma a la butxaca per ajudar a cobrir una despesa.

A vegades ens queixem, però la culpa es nostre. Hem de saber defensar-nos, amb amabilitat, però demostrant la nostra vàlua.No ens podem comparar, ja ho sé, però quans grans músics, escriptors, pintors, etc, han fet les seves millors obres dels 80 als 90 anys.

Les persones que fan voluntariat són grans, però cadascuna i de la manera que pot, es dona als altres, com petits grans de sorra.

Compartí és bo per a tothom i és una tasca que sempre et dona satisfaccions

Dolors