Caducitat programada

Aquesta caducitat NO és la que predicaven
els filòsofs grecs Aquesta és natural

Els filòsofs grecs ja ens asseguraven que res és permanent, que tot canvia, i és ben cert. Ja ens hem resignat a que les coses que ens rodegen, tinguin sempre un final previsible, un final que desitgem llunyà, però que no sempre és així. Els primers que varen ser senyalats amb data de caducitat, foren els aliments, i després, d’una manera més dissimulada, han seguit molts altes productes manufacturats, que ja surten de fàbrica marcats amb el que anomenen obsolència programada, de manera que avui dia, a conseqüència del progrés tècnic, les rentadores i les neveres ens queden ben aviat inservibles.

La nostra estimada Enciclopèdia Catalana

Revisant la biblioteca de casa, m’he adonat de que, de forma lamentable, també hi ha altres coses molt estimades que, amb el pas dels anys, han anat quedant obsoletes: molts llibres, i entre ells, una extensa enciclopèdia comprada un dia amb la decidida voluntat de reivindicar una llengua i una cultura pròpia, i que avui està omplint-se de pols. Sembla com si, des del prestatge, em mirés amb tristesa perquè la tinc abandonada i fa molt de temps que ja no la consulto, perquè ara és l’ordenador el que em proporciona altres fonts de informació, i el que va prenent protagonisme, deixant arraconats una munió de manuals i llibres de consulta de tota mena, d’assaig, de narrativa, de ciència, de història. Alguns ostenten, amb  orgull, centenars d’anys de vida, varen gaudir d’una gran estima i varen ser font de coneixement per a vàries generacions. Ara sembla que, malgrat el gran servei que han fet, tinguin els dies comptats. Davant d’aquesta indefugible realitat, dubto del futur que els espera als llibres.  

Interent deixa els libres plens de pols, pero
els arraconarà?

Avui gairebé tothom, i molt particularment la gent jove, te accés a internet, i amb un sol clic, pot accedir a una ingent quantitat de informació, que deixa arraconats els llibres de consulta tradicionals. És cert que aquesta informació surt a vegades de l’anonimat, i no ofereix la garantia que dóna un llibre de consulta, editat amb cura i escrit per un autor de prestigi. L’internet és una font de coneixement que pot induir-nos a donar per bones algunes informacions que potser no ho són gaire, però és una font ràpida i immediata, que deixa els llibres tradicionals arraconats i plens de pols.

Aniran a una biblioteca
o a un lloc menys digne?

I em pregunto, amb tristesa: què n’haurem de fer?. Això de la caducitat programada, és una trampa. Em costa molt despendre’m d’uns bons amics que m’han acompanyat durant una colla d’anys, als que els conec molt bé, que estimo i aprecio, que sempre m’han fet costat, uns amics que sembla que tinguin vida i que em miren amb pena cada vegada que intento arraconar-los.

No els puc fer fora de casa,
i malgrat no tenir ja espai als atapeïts prestatges,
no voldria que caduquessin mai.

Miquel M.