|
Donar-se la ma era més segur que signar un contracte |
Hi ha paraules que s’han anat perdent en el
record dels anys passats. Temps enrere, quan es volia lloar la conducta
d’alguna persona en la que es podia confiar, s’acostumava a parlar d’un xicot o
d’una noia molt formals. Pero avui dia, sembla com si aquesta paraula hagués
desaparegut de la nostra vida social. Algú sap on ha anat a parar aquest
concepte de la formalitat?
|
Aquest personatge, té pinta de formal? |
En aquell temps, ser formal equivalia a ser
seriós i complidor, a tenir seny, a observar les normes cíviques. Ara, en certs
moments, fa tot l’efecte de que aquest concepte de la formalitat ha mort per
consumpció, per falta d’ús, i ha passat a millor vida, acompanyat també, en
aquest viatge cap a l’oblit, pel de la responsabilitat personal, que ha arribat
a nivells mínims.
|
Aquesta aliança No representa cap aliança de partits |
N’és una bona mostra la poca serietat que
exhibeixen algunes aliances polítiques de casa nostra, que fluctuen i varien
constantment d’acord amb les conveniències de cada instant, i es mouen i giren
més que un penell en plena tramuntana. Es troba a faltar una mica de serietat,
convençuts de que les normes socials, que entre tots ens hem donat, han de ser
respectades, ens agradin més o menys, perquè són la clau de la nostra
convivència.
|
Aldarulls a Gràcia Són Violents? "SI' o "NO" |
Fa pocs dies hem estat testimonis d’uns
desagradables aldarulls, que han posat en clara evidència la manca d’aquest
concepte de persones formals, i també han posat molt en dubte, el concepte de
persones equilibrades. I sobre el concepte de persones cíviques, res de res,
perquè no és destrossant motos, ni trencant vidres, ni saquejant supermercats,
ni violant precintes legals, com s’exposen les idees, si és que les persones
que varen portar a terme aquestes actes, en tenien alguna.
|
Aquest encaix de mans que no té res a veure amb el primer, però que pels protagonistes també VA a missa |
És cert que la situació econòmica de moltes
famílies és preocupant, que la convivència cívica es troba en un moment molt
delicat, que per a moltes persones el futur no és gaire engrescador, que hi ha
injustícies socials i que alguns polítics estan acusats de soborns i estafes,
però el fet de cremar contenidor no ajuda en res a millorar la situació, i en
canvi, les destrosses perjudiquen a moltes persones inocents.
|
Les sentències judicials S'han de complir |
Ens cal rebutjar la violència urbana, ens cal
solucionar el problema okupa, ens cal trobar el camí d’una entesa social, un
camí que de moment es veu bastant fosc. Però sobretot ens cal recuperar la paraula
“formalitat”, que s’ha perdut, substituida per un moviment de joves
inconformistes, que ens fan dubtar molt de la intel·ligència humana. I
precisament referent a això, em plau recordar uns versos del poeta Joaquim Ma.
Bartrina, escrits ja fa més de cent anys, però que semblen molt apropiats per
qualificar alguns dels nostres conciutadans actuals:
Aquest és l’homo sapiens d’en Linneu?
Si tots fossin com aquest,
fins el dia del Final
no hi hauria al món Judici.
Miquel
M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada