diumenge, 29 de maig del 2016

Paraules que es perden

Donar-se la ma era més segur
 que signar un contracte
Hi ha paraules que s’han anat perdent en el record dels anys passats. Temps enrere, quan es volia lloar la conducta d’alguna persona en la que es podia confiar, s’acostumava a parlar d’un xicot o d’una noia molt formals. Pero avui dia, sembla com si aquesta paraula hagués desaparegut de la nostra vida social. Algú sap on ha anat a parar aquest concepte de la formalitat?

Aquest personatge,
té pinta de formal?
En aquell temps, ser formal equivalia a ser seriós i complidor, a tenir seny, a observar les normes cíviques. Ara, en certs moments, fa tot l’efecte de que aquest concepte de la formalitat ha mort per consumpció, per falta d’ús, i ha passat a millor vida, acompanyat també, en aquest viatge cap a l’oblit, pel de la responsabilitat personal, que ha arribat a nivells mínims.

Aquesta aliança
No representa cap  aliança de partits
N’és una bona mostra la poca serietat que exhibeixen algunes aliances polítiques de casa nostra, que fluctuen i varien constantment d’acord amb les conveniències de cada instant, i es mouen i giren més que un penell en plena tramuntana. Es troba a faltar una mica de serietat, convençuts de que les normes socials, que entre tots ens hem donat, han de ser respectades, ens agradin més o menys, perquè són la clau de la nostra convivència.

Aldarulls a Gràcia
Són Violents? "SI' o "NO"
Fa pocs dies hem estat testimonis d’uns desagradables aldarulls, que han posat en clara evidència la manca d’aquest concepte de persones formals, i també han posat molt en dubte, el concepte de persones equilibrades. I sobre el concepte de persones cíviques, res de res, perquè no és destrossant motos, ni trencant vidres, ni saquejant supermercats, ni violant precintes legals, com s’exposen les idees, si és que les persones que varen portar a terme aquestes actes, en tenien alguna.

Aquest encaix de mans
que no té res a veure amb el primer,
però que pels protagonistes també
VA a missa
És cert que la situació econòmica de moltes famílies és preocupant, que la convivència cívica es troba en un moment molt delicat, que per a moltes persones el futur no és gaire engrescador, que hi ha injustícies socials i que alguns polítics estan acusats de soborns i estafes, però el fet de cremar contenidor no ajuda en res a millorar la situació, i en canvi, les destrosses perjudiquen a moltes persones inocents.

Les sentències judicials
S'han de complir
Ens cal rebutjar la violència urbana, ens cal solucionar el problema okupa, ens cal trobar el camí d’una entesa social, un camí que de moment es veu bastant fosc. Però sobretot ens cal recuperar la paraula “formalitat”, que s’ha perdut, substituida per un moviment de joves inconformistes, que ens fan dubtar molt de la intel·ligència humana. I precisament referent a això, em plau recordar uns versos del poeta Joaquim Ma. Bartrina, escrits ja fa més de cent anys, però que semblen molt apropiats per qualificar alguns dels nostres conciutadans actuals:

Aquest és l’homo sapiens d’en Linneu?
Si tots fossin com aquest,
fins el dia del Final
no hi hauria al món Judici.



Miquel M.