diumenge, 17 de juliol del 2016

Avis

Quina calor!
No tinc ganes de fer res
Hola amic meu, fa dies que no ens veiem, oi? És que amb aquesta calor,  no tens ganes de fer  gaire coses.  El cas és què he estat uns dies amb els nets. I això  no té preu. Mira només et diré que cada vegada que estic amb ells em sento més jove. Nosaltres els ensenyament la llengua del nostre país, la nostra cultura, els expliquem els contes clàssics, bé, d’altres inventats i actuals també, i tantes altres coses, que és un goig. Els pares ja ho fan els caps de setmana, és clar, i l’escola també hi treballen amb tot això.

Podem fer turisma
amb l'IMSERSO
Però nosaltres som la baula de la cadena de transmissió de la nostra història. Fixat, ara tot venint m’ha vingut al cap  la sort que tenim, que tot hagi millorat tant. Tenim la pensió no contributiva, curta, ja ho sé, no em miris malament, però que faríem sense això? També podem viatjar a bon preu, i tantes altres coses. Encara recordo  els bolquers fets de gassa, uf! Calia rentar-los molt bé i esterilitzar-los. I també aquelles rentadores de turbina, que calia esbandir la roba i després passar-la entre dos rodets per escórrer-la, ep!,  i moltes treballant fora de casa, eh? Francament, no sé pas com ens en sortíem de tot plegat. Sí, home, sí, ja sé que ens cal millorar moltes coses, per això ja tenim els canals per reivindicar-les, però, el que vull dir és què de tant en tant, és bo donar una ullada endarrere, que tampoc fa tants anys d’això que dic, home. Mira, avui et llegiré aquest petit pensament, molt simple, que he tingut:

Les primeres rentadores
i escurridores
Per una finestra pintada de blau, / entra un esclat de sol viu, / a la vora, en un llit hi reposa / un cos anyenc, la cara color ginesta, / i els cabells pintats de neu.

Quin goig quan ambdós es troben, / l’un sent que encara es viu, / mentre l’altre, en sentir-se desitjat, / vol tornar pètals de rosa./ aquelles galtes groc preses.

A ella és l’únic amor que li queda, / ell sap que un matí no la trobarà, / i fent valer la seva palesa, / ni un sol dia deixa de brillar.

Us desitjo a tots un bon estiu!!!

Carme AFOPA

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

És ben cert que, anys enrere, no hi havia tantes comoditats com ara, i els que avui ja som una mica grandets, ens vàrem veure obligats a vèncer moltes dificultats i a sortejar més obstacles que un atleta olímpic. Però ens queda ara la satisfacció d'haver-ho superat.
Valoro molt positivament la imatge d'amor conjugal dels versos finals, que m'han recordat uns altres versos escrits ja fa un cert temps:
Quan el pas de les hores / coroni amb fils d'argent els nostres caps / que dolç serà poder-te dir aleshores / que sempre t'he estimat / amb un amor tranquil i asserenat / com foc que mai va perdre el seu caliu / ni els matins xardorosos de l'estiu / ni les tardes d'hivern, d'alè glaçat.
I seguirà encès / durant tota la vida, i fins després / quan m'adormi en les ombres de la nit. / Perquè llavors encara / endinsat en l'amor etern del Pare / et seguiré estimant dins l'infinit.

Joan ha dit...

Recordar el passat sense rancúnia és positiu, especialment per les persones grans

Molt interessant el final posant de manifest l’estimació conjugal i també molt apropiat el vers del comentari d’en Miquel

Joan