|
Quina calor! No tinc ganes de fer res |
Hola
amic meu, fa dies que no ens veiem, oi? És que amb aquesta calor, no tens ganes de fer gaire coses.
El cas és què he estat uns dies amb els nets. I això no té preu. Mira només et diré que cada
vegada que estic amb ells em sento més jove. Nosaltres els ensenyament la
llengua del nostre país, la nostra cultura, els expliquem els contes clàssics,
bé, d’altres inventats i actuals també, i tantes altres coses, que és un goig. Els
pares ja ho fan els caps de setmana, és clar, i l’escola també hi treballen amb
tot això.
|
Podem fer turisma amb l'IMSERSO |
Però
nosaltres som la baula de la cadena de transmissió de la nostra història. Fixat, ara tot venint m’ha vingut al cap la sort que tenim, que tot hagi millorat
tant. Tenim la pensió no contributiva, curta, ja ho sé, no em miris malament,
però que faríem sense això? També podem viatjar a bon preu, i tantes altres
coses. Encara recordo els bolquers fets
de gassa, uf! Calia rentar-los molt bé i
esterilitzar-los. I també aquelles rentadores de turbina, que calia esbandir la roba
i després passar-la entre dos rodets per escórrer-la, ep!, i moltes treballant fora de casa, eh?
Francament, no sé pas com ens en sortíem de tot plegat. Sí, home, sí, ja sé que
ens cal millorar moltes coses, per això ja tenim els canals per
reivindicar-les, però, el que vull dir és què de tant en tant, és bo donar una
ullada endarrere, que tampoc fa tants anys d’això que dic, home. Mira, avui et
llegiré aquest petit pensament, molt simple, que he tingut:
|
Les primeres rentadores i escurridores |
Per
una finestra pintada de blau, / entra
un esclat de sol viu, / a la
vora, en un llit hi reposa / un
cos anyenc, la cara color ginesta, / i
els cabells pintats de neu.
Quin
goig quan ambdós es troben, / l’un
sent que encara es viu, / mentre
l’altre, en sentir-se desitjat, / vol
tornar pètals de rosa./ aquelles
galtes groc preses.
A
ella és l’únic amor que li queda, / ell
sap que un matí no la trobarà, / i
fent valer la seva palesa, / ni
un sol dia deixa de brillar.
Us
desitjo a tots un bon estiu!!!
Carme
AFOPA
2 comentaris:
És ben cert que, anys enrere, no hi havia tantes comoditats com ara, i els que avui ja som una mica grandets, ens vàrem veure obligats a vèncer moltes dificultats i a sortejar més obstacles que un atleta olímpic. Però ens queda ara la satisfacció d'haver-ho superat.
Valoro molt positivament la imatge d'amor conjugal dels versos finals, que m'han recordat uns altres versos escrits ja fa un cert temps:
Quan el pas de les hores / coroni amb fils d'argent els nostres caps / que dolç serà poder-te dir aleshores / que sempre t'he estimat / amb un amor tranquil i asserenat / com foc que mai va perdre el seu caliu / ni els matins xardorosos de l'estiu / ni les tardes d'hivern, d'alè glaçat.
I seguirà encès / durant tota la vida, i fins després / quan m'adormi en les ombres de la nit. / Perquè llavors encara / endinsat en l'amor etern del Pare / et seguiré estimant dins l'infinit.
Recordar el passat sense rancúnia és positiu, especialment per les persones grans
Molt interessant el final posant de manifest l’estimació conjugal i també molt apropiat el vers del comentari d’en Miquel
Joan
Publica un comentari a l'entrada