diumenge, 20 d’agost de 2017

Les vacances, perquè són i serveixen?

Vacances amb dues filles i dues nétes

Per les vacances, cada un de nosaltres fa el que li sembla millor, des de viatjar i tornar més cansat que abans de sortir, descansar i no fer res, o fer el que no ha pogut fer en èpoques de feina, i són més llargues o curtes segons les possibilitats de cada ú. Les meves han sigut així.

Aquest any, amb dues de les meves filles i les nétes, hem anat a veure el Museu de les Papallones, a un lloc anomenat PUJALS, (Sort, Pallars Sobirà) a 1.200 metres d’altura on la seva població és d’uns 30 habitants.

Una papallona
en el seu hàbitat naural
Sembla impossible que en un lloc així hi pugui haver un Museu, però, si hi és, és gracies a que fa més de 35 anys una parella jove de entomòlegs, Alfons  G. Dolsa i M. Teresa Albarrán, van decidir dedicar la seva vida a estudiar els insectes i en especial les diferents espècies de papallones diürnes catalanes i com estan agrupades segons els gens i punt d’origen. Avui disposen d’un laboratori biològic  i d’un sistema informàtic fet per ells mateixos que els permet situar totes les especies que troben dintre del mapa de Catalunya. No és broma. És la feina de tota una vida de savis dedicada a les papallones

Uan altre papellona
El més interessant de la visita van ser les dues hores i mitja de xerrada que vàrem tenir amb les promotors, temps que ens va passar volant a tots, inclòs a les nétes, ja que hi vàrem aprendre molt i que només en recordarem unes poques. Potser així os entraran ganes d’anar-ho a visitar


La papallona més gran del món
Si la mireu be,
en les grans ales hi veureu
l'imatge d'un cap de serp
És per espantar als seus  predadors
Les papallones van aparèixer fa molts milions d’anys i junt amb la resta d’insectes van ser claus per donar vida al grans mamífers que van poblar la terra. Les que veiem són les diürnes, però la gran majoria no les veiem ja que són nocturnes. En el Museu  en tenen exposades unes 4.000 de les de Catalunya. La seva vida com a tal és molt curta (hores) però els seu cicle vital pot ser d’anys, ja que els ous de segons quines espècies queden enterrats 7 o més anys fins que surten les larves

Museu dels Pastors
Llessuí
En aquest recó de món hi ha dues altres coses remarcables: El Museu del Pastors, a Llessuí, i les noves pintures de l’Església de Saurí. En el primer ens assabentem que en aquella zona la pastura és viva i que hi ha dues pastores que estan modernitzant les seves instal·lacions de forma molt eficient.  A Sauri, el pintor de fama mundial, Santi Moix, que ara viu a N:Y., i que vaig conèxer quan era un "nano" petit, ha pintat els frescos de l’Església. Malgrat que l’obra està acabada, per motius administratius, no es poden visitar. Llàstima!

En Josep Maria V. i jo
amb les vaques al fons
No fos cas que es despertessin
i el toro ens empaités
 
Però encara hem fet més. Amb la filla gran vàrem fer una curta estada a la Cerdanya on compartirem unes bones estones amb en Josep Maria V, que tots sabeu que és un dels redactors habituals d’aquest bloc, que ens va guiar cap a la part alta de Guils des don hi ha unes vistes del Cadí que impressionen, a més de trobar-hi un remat de vaques mig dormides que és deixen retratar sense protestar, i per acabar, menjant una paella a Cal Lleuret, a Travesseres, entre Martinet i Lles, que et llepaves els dits a un preu molt més que raonable

Total, unes vacances ben aprofitades, parlant i relacionar-nos amb gent de la terra, sense oblidar les nétes ni les persones grans


Joan

2 comentaris:

Miquel M . ha dit...

Pels que habitualment vivim immersos en la frenètica i molesta remor ciutadana, i anem sempre amb presses i atrafegats, el fet de poder passar uns agradables dies de calma tranquil·la al camp, unes hores de silenci a la natura, lluny de la ciutat sorollosa, és una benedicció.
Després, ja de retorn a casa, ens quedarà per sempre gravada la visió d'unes altives i serenes muntanyes, i d'unes aigües fresques i abundoses, fressejant enmig de grans prades verdoses. Tot això ens permetrà reviure, com ens explica l'amic Joan T., la joia i la il·lusió d'un idíl·lic món, viscut amb intensitat durant uns dies d'estiu, i atresorar uns records que ja no s'esborraran mai.

Anònim ha dit...

Eso son vacaciones y lo demás tonterías... Jajaja. Mary Luz