 |
Aquest gos podria ser el de l'amiga de la Carme
És negra i qui sap si gossa
i a més, es podria dir Blanca
Moltes casualitats! |
▬ Bon
dia! Quants dies sense parlar-te, no saps com et trobava a faltar.
Vaja,
veig que tens gos, quina enveja que em fas, com es diu?
▬ Ai,
perdona, no m’havia adonat que era una gossa.
Blanca em sembla un nom perfecte
per una gossa negre.
Tu
no penses que ens assemblem bastant? Sí home, vull dir els gossos i els humans.
 |
Els gossos són lleials
sempre ens tornen la piloteta |
Jo
crec que el ritme de vida que portem els humans, la majoria de vegades fa que
no donem valor als llaços afectius amb general, per això no podem deixar de
banda la sincera lleialtat amb què ens obsequien aquests animals. No sembla pas
tan difícil deixar-nos portar per l’instint i aprendre a dir el que sentim
obertament.
 |
| Els gossos s'han de cuidar i vacunar |
Veuràs,
a ells el que els hi agrada es corre a l’aire lliure, sortir a caminar, cosa
que també se’ns recomana a nosaltres, els
hem de dur ben vacunats, identificats, i nets. També fan becaines i els hi agrada relacionar-se
amb nosaltres, se senten culpables i
tristos quan els renyes si han comès algun error, no el tornen a fer. En fi no
diràs que no tinc raó.
 |
| Aquest gos està fent la bacaineta |
▬ Sí
home, és cert que hi ha diferències, però positives. Si t’enfades, ells aprenen
la lliçó i nosaltres..., els seus vincles amb nosaltres són més forts que els que
creem entre la nostra espècie, ens escolten, encara que no ens puguin entendre,
ens són fidels per sempre més i sempre et volen complaure.
 |
Els gossos ajuden a les persones grans
Ens fan companyia
i vigilen que no ens passi res
o, si cal, demanen auxili
tot bordant |
Però has vist com et mira?. Saps que el Doctor Daniel Closa explica que quan un amo mira als ulls als del seu gos fa que el nivell de l'hormona oxitocina de l'animal augmenta d'una manera signifiactiva, i al inrevés, quan és el gos qui mira al amo, els nivells d'oxitoxina del humà també augmenten molt. És més, en residències d'ancians o amb pacients amb depresió. la presència d'un animal, en especial d'un gos, incrementa la distracció, i la relació entre pacients redueix la sensació d'aïllament. Perquè és clar, com que tu no vols tenir mòbil, no saps que la gent cada vegada ens sentim més aïllats, però aixó si, ens comuniquem a través d'aquest estri i d'aquesta manera poden passar mesos sense veure'ens, encara que acabem escrivint en els WhatsApps: així què, quedem que quedarem.
Per
cert, ja reculls la caca i tires aigua als pipis?
Fins
aviat!
Carme
3 comentaris:
S'ha parlat molt de la lleialtat dels gossos, i és cert que el lligam afectuós que es crea al seu entorn és molt notable. Potser si que es podria parlar de una relació d'amor, però crec que, per part del gos, aquesta relació està molt
condicionada i no és gaire lliure.
El seu propietari o la seva propietària, si que són ben lliures i poden demostrar-li el seu amor. I sobretot, com ens recomana la Carme, poden prendre exemple de la lleialtat del seu gosset, per donar més valor a tots els seus llaços afectius i aprendre a expressar obertament els seus sentiments.
Acabo de llegir el article escrit per la Carme, es ben cert, els animals en especial els gossos, fan molta companyia i ajudan en moltes ocasions a no sentir-se sol, els hi parles i et comprenen, si més no hi han perdones que no els hi agraden els gossos i no poden comprendre que els hi parlis i els estimis, en fi, són formes d’entendre la vida. No tinc el plaer de coneixa el grup, però felicitats per la vostra tasca, una abraçada per a tothom.
Alícia
Hola Carme. Jo tinc un gos, era de la meva germana i quan va morir ens el vem quedar, be el meu home. Jo no soc de tindre animals, però
el tracto lo millor que puc, el que passa que jo crec que ell en mí veu a la meva germana i no me'l trec de sobre. Si estic a la butaca ha de pujar i aquesta es nova i mes estreta i no hi cabem tots dos.
Jo si recullo les caques nomes quan ho fa fora del arbre. En costa molt ajupir_me i aixecar-me però quan és necessari ho faig. Si que fa molta companyia, pero també es molta feina.
Una abraçada per tot l'equip
Publica un comentari a l'entrada