diumenge, 22 de juliol de 2018


Les nostres imatges
d'ABANS I ARA
podrien ser aquestes
Hem canviat
però som
els mateixos



L’Associació de gent gran A.C.A., de Barcelona, publica periòdicament una revista social amb el suggestiu i evocador títol de “Abans i Ara”, que suggereix una continuïtat en el temps. Ens vol fer evident que, el que som ara, amb els nostres anys i la nostra experiència, és també el que érem abans.

En el mirall, ens costa una mica
reconèixer'ns-hi
És possible que quan ens mirem avui al mirall, ens costa una mica veure’ns-hi tal com érem una pila d’anys enrere, Se’ns fa difícil acceptar que la imatge que ara hi veiem, encaixa amb aquell noi o noia que continuem portant a dins nostre, aquell noi o noia que començava a obrir-se camí per la vida en circumstàncies força complicades, en un país oprimit culturalment, devastat per la guerra i amb greus dificultats econòmiques.


El nostre famós 600
preparat per les vacànce
Només falta recollir la família
Però no ens hem equivocat de persona, som nosaltres mateixos. Curiosament, a vegades enyorem aquell temps i aquelles dificultats, o potser el que enyorem, són aquells personatges de la nostra vida que estudiaven, treballaven amb gran esforç, amb la confiança que anirien endavant. No teniem cap comoditat de les que tenim ara.  però si teníem il·lusions, entre elles la de tenir un modest 600, per compartir amb la família.

Universitaris
El temps d’abans i el d’ara es connecten d’una forma sorprenent. També ens costa pensar que els nois i  noies joves que avui dia van a la Universitat i decideixen amb criteri propi sobre el seu destí, són aquells mateixos infants d’anys enrere, i també aquells adolescents que a vegades ens donaven tanta feina.

Aquest amic de la nostra infància
no és molt conegut per
la joventut actual

És possible que alguns dies encara enyorem els personatges de la nostra vida que el temps ha anat canviant i modelant. Ben segur que ara ens costa una mica reconeixer-nos-hi, però la veritat és que no voldria retrocedir, i suposo que moltes persones, tampoc. Tot el que hem viscut, tant les coses agradables com les que no han estat tant, formen part de la nostra vida, i ens han fet tal com som ara.

L’abans i l’ara, l’ahir i l’avui, no es diferencien gaire. Són força iguals i es fonen en un moment actual, simultani i únic. No hi ha cap desig de tornar enrere, el temps queda arxivat en un instant irrepetible, i malgrat els anys que hagin passat, tots continuem sent el que érem.

Pensant així, quan avui ens mirem al mirall, tots ens hi podrem reconèixer plenament.   


Miquel Maria
Nota Important
Demà comencem les vacances

El Cargol no tornarà a sortir fins el dia 18 d’agost