diumenge, 7 d’octubre de 2018

Boletaires



Sovint les persones tenim aficions de tota mena, caça, pesca, esports, alguns d’un risc extrem, cine, teatre, etc. Però de la afició que  bull parlar-vos avui es d’una  molt arrelada a la nostra terra i que s’encomana nomes que ho proveu un dia i tingueu un xic de sort: CAÇÀ BOLETS.

En aquest relat vull descriure com es la sortida d’un boletaire a caçà bolets, en alguns llocs diuen a buscar, però a mi sempre m’agradà dir a caça.
Deprés de manjar un mos
Sortim a CAÇÂ bolets

Son les cinc de la matinada, sona el despertador, el boletaire salta del llit, es vesteix de presa, corra a la cuina a preparar un entrepà per menjar a mig mati i a omplir la bota de vi per fer el traguet després d’esmorzar.

Es pren un cafè amb quatre galetes, agafa el cistell i surt corrents cap el cotxe per anar a recollir els amics per tots junts sortir cap el Ripollès a satisfer la seva màxima il·lusió, omplir el cistell de bolets.

El nostra cafè
es veurà acompanyat
per un bo entrepà
Durant el trajecte la conversa es força animada, parlant dels tipus de bolets que trobaran, que si rovellons, pinetells, rossinyols, llengües de bou, etc. I si estaran plens de cucs o sans i de l’hora que pararan a fer un mos i un traguet.

En arribar al poble s’aturen un moment per fer un cafè en un bar on solen parar els  boletaires, caçadors i pescadors abans d’anar cap a bosc o cap el riu, es fantàstic perdre cinc minuts per escoltar les converses d’aquets personatges, tothom ha fet collites de bolets de quilos i quilos, caseres extraordinàries i grans pesqueres que nomes les han fet en somnis, en resum un espectacle.

I ara sotim cap al bosc
amb l'il·lusió d'omplir
el nostre cistell de
rovellons
com aques
t
De sobte tothom surt al carrer i vinga cap a bosc, corrent, com si s’acabés el mon, per recuperar el temps perdut explicant les seves fantasies.

Creieu-me, val la pena escoltar les converses d’aquestes persones, amb la il·lusió que ho expliquen, i com els hi brillen els ulls i a mes d’un se li humitegen quan parlen amb gran emoció de les seves gestes, això sol justifica haver estat una estona mes del compta en aquell casinet (com axis l’anomenen la gent que hi va).

En el proper article os explicaré com va anar la casera de bolets i la resta de la sortida.

L’esser humà és feliç amb les coses més sencilles
No cal complicar-se la vida.

Josep VS

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

El buscador o caçador de bolets és una persona que estima la natura i que, amb la seva afició, tant si en troba com si no en troba, aconsegueix fer un molt saludable exercici físic. Crec que tots els metges haurien de recomanar aquesta afició, per mantenir l'agilitat del cos i de la ment, i fins potser hauria de ser declarat esport olímpic. Jo li donaria el meu vot positiu.

Anònim ha dit...

Precioso. Yo no sé buscar setas... Solo se comerlas. Jajajaja. Me encantas. Muy bonito el articulo . Mary Luz