diumenge, 21 d’octubre de 2018

Boletaires 2


Els nostres pescadors
 no han tingut la sort d'aquest
A l’anterior escrit vàrem quedar quan  sortien els pescadors, caçadors i boletaires  a tota presa  del bar on  estàvem  esmorzant per anar cada un a la seva.

Cap a les tres de la tarda tots els aventurers anaven arribant al bar per menjar una mica abans de tornar cap a casa i aprofitaren per explicar les seves aventures.


Aquest caçador va molt ben equipat,  però de caçar,
RES de RES
Els pescadors dient que no havien tingut un bon dia, que els peixos no picaven i els que ho feien eren molt petits i els tornaven a l’aigua, tal com ha de fer un bon pescador, en resum que anaven amb la nansa buida.

Els caçadors que ...avui no hi ha caça...., deu ser que fa mal dia..., que bufa el vent..., els boletaires que ens espanten les peces  ...., total, que també anaven amb el serró buit.
Els boletaires entren tots cofois, però...
els bolets més apreciats...
van acompanyats de molts cucs


Llavors arriben els boletaires, això ja es una altre cosa, entren cofois ensenyant els seus cistells plens fins dalt, está sent un bon any, diuen,  l’única pega es que els rovellons, els pebrassos  i els ceps estan molt cucats i els hem hagut de llençar, els únics que hem aprofitat son els camagrocs, els rossinyols i les llengües de bou.

Trobar-te un animal com aquest que t'empaita,
no deu fer gaire gràcia.
Què haguéssim fet nosaltres,
sinó corre com aquest boletaire?
Un d'ells  explica una vivència que ha tingut que encara el te trasbalsat: "Anava muntanya amunt quan de sobte he sentit una olor molt intens, com si a prop hi hagués bestiar, es una vaca vaig pensar, no fent  cas i seguin buscant, però la olor cada cop era mes forta i això ja em començava a preocupar. Tot de cop sento un soroll com si un animal anés corrent, clac clac, clac clac, clac clac, em giro i veig un animal de color marró molt fosc seguit d’uns cadells, mare meva!!! Agafo el cistell i començo a correr muntanya avall i no em vaig aturar fins arribar a la carretera".

Els rossinyols són dels pocs bolets
que es van salvar dels cucs
Els companys també varen baixar tots intrigats per saber que m’havia passat, quan els hi vaig explicar tots van dir que era un porc senglar, però com que ja era tard i teníem els cistells plens vam decidir anar cap el poble.

Un cop al bar explicarem la nostra aventura i els caçadors van confirmar que efectivament era un porc senglar i les seves cries, el soroll que vaig sentir el fan picant amb les ungles per fer veure que corren per espantar a qualsevol animal que vulgui molestar-los. Totalment d'acord, però jo em vaig espantar molt

Totes les situacions de la vida t’han de servir per
agafar  experiència per futures situacions

Josep VS


3 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Ja es veu ben bé que no és gens recomanable la convivència, dins del bosc, amb porcs senglars, especialment si són femelles amb les seves cries, perquè poden convertir la recollida de bolets en un esport de perill. Afortunadament, veig que en aquest cas tot va acabar bé.

Joan ha dit...

Jo no he anat mai a caçar bolets, però pel que veig, ara és un esport de risc i no soc persona arriscada en aquests afers
Joan

Josep Maria V. ha dit...

M’ha agrada molt aquest article en dos jornades, i l’ensenyança moral que es dedueix del mateix. Et puc dir amic Josep, que l’article i la seva ensenyança m’ha arribat tant a dins meu, que l‘he llegit varies vegades fins que m'ha inspirat per fer-ne un, que li entregaré a l'autor del blog quan hagi publicat els dos que li he enviat. El títol serà “El camí i les seves sorpreses”