diumenge, 30 de desembre del 2018

Feliç any 2019!!!!


Dotze grans de raïm per
les dotze campanades
És el que desitjo a tots els nostres amables lectors, amics, familiars i a tots aquells que siguin incrèduls del mite que, a causa de la publicitat, estan convençuts que a la festa de la celebració de la nit de acomiadament  de l’any vell i entrada del nou, en escoltar les dotze campanades les persones han de menjar 12 grans de raïm, un a cada campanada.

Aquest valencià espavilat
tenia feina per vendre el seu raïm
Aquest costum va ser imposat per la publicitat feta per uns valencians molt espavilats que estaven dedicats al conrreu de fruites i els preocupava que la seva producció anual de raïm no la podien vendre en la seva totalitat per la falta de demanda i per esmenar aquest buit varen buscar una fórmula per ampliar el mercat
Aquesta llum és la que els va
il·luminar amb la idea de
fer la campanya publicitàaria
del mite dels gran de RAÏM

Després de molt pensar varen tenir la lluminosa idea d'iniciar una campanya publicitària, en la que van fer creure als ciutadans el gran mite que si volien tenir molta sort durany tot l'any que comenmçava, havien de menjar un gra en cada campanada de les dotze del la nit preludi de l'entrada del nou any 







Molts anys de la meva vida he estat divertint-me, primer de solter i desprès junt amb la meva esposa, provant si aquell seria l’any que la sort em faria més feliç, més important i, sobretot, més ric que aquell Marajá de la India que el dia del seu aniversari li entregaven el seu pes amb or i joies

Brindar amb cava
sempre és positiu
Però, evidentment, al final sempre era el mateix, lo que obtenia era gràcies el meu treball i a l'esforç que feia exercint la meva professió


Un bon dia vaig fer una reflexió, vaig pensar que ja m’havia divertit prou amb aquella publicitat d’enganyar babaus i no volia continuar més. A partir d’aleshores acordarem amb la meva esposa que aniríem a la festa de final d’any pro sense l’obligació de seguir aquella insòlita costum.

Encara que en la foto del meu DNI
he sortit bastan jove
la realitat diu que tinc 90 anys
Ara que ja he arribat a ser vell, perquè la partida de naixement diu que tinc 90 anys, i que aquest nou any  2019 en compliré 91, penso, en aquest inici d’any, que, en els anys viscuts no tot han estat flors i violes, perquè la vida  no és justa però així i tot és bona, i, en definitiva la vida és massa curta per perdre el temps lamentant-se.  Ja sé que la vida no està envolta amb un llaç, però és un regal, per això he eliminat de la meva existència tot allò que no és útil, bonic i alegre per a mi.

El que procuro és no perdre el contacte amb els meus familiars i amics, són el meu gran suport; i el més important de tot, és i serà, per a mi, el haver estimat i haver estat estimat per la meva inoblidable muller, a la que sempre tinc en el meu pensament.
 
Us desitjo a tots un Bon Any 2019 !!!!  ...
i recordeu que ningú és responsable de la vostra felicitat,
només vosaltres.

Josep Maria V.

1 comentari:

Miquel M. ha dit...

Estic segur que a tots ens aniria molt millor si féssim, a la nostra vida, el mateix que ens diu en J.Mª.V. que va fer ell: substituir la hipotètica bona sort de dotze grans de raïm per la constància i l'esforç del treball personal. I ens ho diu en la seva sàvia experiència de 90 anys, una edat que ningú li endevinaria, vist l'esperit jove que desprèn el seu article.
Molt adient la seva màxima de que "la vida és massa curta per perdre el temps en lamentar-se". Seguint el seu bon consell, penso rebre demà amb molt d'optimisme, i sense cap gra de raïm, l'inici del nou any 2019.