diumenge, 5 de maig del 2019

El poder de la paraula


La porta dels lleons
foto de l'any 1962
A l’any 1962 vaig tenir la gran oportunitat de visitar Grècia. En arribar-hi una hostessa de la Compañía Naviera  ens va acompanyar amb un autocar a visitar la “Acrópolis de Micenas”, la “Porta dels Lleons”, l’entrada i dintre de la “Tomba del rei Agamenón”. Després de dinar ens va portar a Epidauro, on vàrem visitar la gran obra del teatre d’Epidauro concebuda pel geni Policlet el Jove, situat a la muntanya Knortion.


Les grades construïdes amb pedra, s’enfilen pel turó i formen un cercle, que només es veu interromput  per la meitat de l’escenari.

Teatre d'Epidauro
Foto feta l'any 1962, i el personatje soc jo
Llàstima que no es veigi molt be
Aleshores la hostessa ens va dir que un cop assolíssim la última grada ens assentéssim, i ella des del centre de l’Escenari de la terra batuda, ens faria reviure una tragèdia grega. Ens arribava la seva veu nítida, clara, ja que l’acústica era excepcional ! I tant era així, que, de forma inconscient, em vaig posar dret, em respecte i veneració, exclamant: Eureka! El poder de la Paraula!!!    

Vazques de Mena
una des veus més brillants a les
"Cortes españolas"
a principis del segle XX
En aquell moment vaig recordar l’oratòria que havia après dels eminents advocats, quan d’estudiant anava a escoltar-los al Palau de Justícia; els quals modulaven la veu amb fermesa, seguretat, autoconfiança, vehemència, amb la finalitat de convèncer al Tribunal amb els seus arguments, saben fer un ús excel·lent del mitjà més poderós: la capacitat d’oratòria.      

Doncs bé, actualment, m’he fixat que la joventut no parla entre ells, sols es comuniquen per missatges escrits per WhatsApp, encara que estiguin un en front de l’altre. Segons La Societat Digital a Espanya 2018, que va editar la Fundació Telefónica, el 96% de la joventut compresa entre els 14 i 24 anys que tenen mòbil, el canal preferit per comunicar-se no és la  veu, és l’escrit. Encara que connectar-te no vol dir comunicar-se.

El telèfon serveix per parlar
i comunicar-nos
 encara que no es veiem les cares
Comunicar-se vol dir parlar i conversar cara a cara, expressar i percebre les emocions d’aquesta trobada; perquè una conversa no sols són paraules, és comunica també alegries, tristeses, sorpreses, inclús és pot arribar a entreveure si l’ interlocutor diu veritat o mentida, etc... etc.

Desprès d’aquestes conductes de la joventut que no gaudeixen de la paraula, que sols fan servir l’escriptura pel mòbil, sense cap estil i sense oratòria, que la podríem denominar sense equivocar-nos, com la generació muda.

Aquesta és la imatge que
recordaran els nostres estudiants
Ens preguntem què serà d’aquells estudiants que vulguin dedicar-se a lletrats, advocats, oradors, polítics;  per cert, si molts dels polítics actuals no tenen res a veure amb els grans oradors de les Corts de la República, quina política és trobaran els nostres descendents ? 


Eureka! El poder de la Paraula!!!   
Josep Maria V   

3 comentaris:

Joan ha dit...

Si aneu al teatre grec, podreu comprovar la seva acústica és igual a la que ens explica en Josep Mª

En acabar l’article, és molt prudent, però el que es trobaran els nous estudiants serà el que ja hem començat a veure en els debats televisius d’aquest dies passats: No hi havia ni discurs, i tot eren paraules insultants. Ai si els grecs podessin aixecar cap!!!

Miquel M. ha dit...

No hi ha dubte que la multiplicació dels mòbils i l'excessiu ús dels correus electrònics ha fet perdre el domini de la paraula, la bellesa formal de l'oratòria, la filigrana formal dels sil·logismes. És molt possible que si la tendència actual s'accentua, la generació muda, de la que molt encertadament ens parla en Josep Mª. V., pugui arribar a ser una trista realitat. Seria molt lamentable, però les perspectives no són gens falagueres.

Unknown ha dit...

Es cert, a mès l'escrit no es complert, fan servir poques lletres, aixó vol dir que a mès
de perdre l art de la comunicació anirán perden el de escriure.
Abans escribiem als amics per el Sant o Aniversari, no tots teniem telefono a casa. Ara
una postal que ja va amb el misatge escrit. No parlem per telefono, s'envia un missatge per
el mòbil. Hi habien tertulies Si no haguessin sigut per les cartes antigas quantes coses
no haguessim sapigut. Vas al metro o bus i tot-hom amb el mobil a les mans.
Els polítics no saben parlar no se cap on anem pero segur que tot el que anem perdem
sera dificil que es recuperi. Diuen que l'home ve del mono, espero que no si tor-ni.
Salutacions D.F.