diumenge, 8 de març del 2020

Cultura i sociabilitat

Aquesta noia no té fred
Va molt ben equipada.

Però com el meu amic,
està sola.
Les persones ens hem de
relacionar amb altres
persones 

- Bon dia amic, aquest és un hivern ben estrany, abriga-t bé, no fos cas que amb aquesta humitat agafis un refredat.

- La passada nit m’ha costat dormir, i ja se sap, quan passa això no pares de pensar en un munt de coses, per exemple, no et trobes sol a aquí al parc?,  és que  jo penso que l’humà és per la seva naturalesa  un  ésser social, i aquest procés de socialització es crea a través d’un aprenentatge continu al llarg de tot el cicle vital i a través de la interrelació amb els altres,  amb els patrons de conductes i cultura establerts en cada moment a la societat on s’ està immers; com a conseqüència d’això,  l’educació és la principal responsable d’un continu manteniment de la societat. 
   
Aquesta persona No sabem que fa,
però algu fa.
No et quedis parat
La nostra  socialització passa per diverses fases durant tot el cicle vital, i quan arriba a l’última d’aquestes fases, és a dir, la vellesa,  es fa necessari preparar-se per crear-ne de noves per tal de tenir una vida més tranquil·la, ara bé, en cap moment aquest nou procés ha de representar un allunyament dels seus hàbits habituals, ans al contrari, cal ajustar-los, a altres variables més adequades a aquest tram de vida.

La violència és notória.
Els robatoris abundent,
i les persones grans en patim
els seus efectes.
Des de fa uns anys la nostra societat  viu immersa  en diversos canvis socials de transformacions rapides que comporten una dificultat de socialització a conseqüència de les migracions, estructures familiars diferents, pobresa, la falta d’atenció i prevenció real per part de les Institucions, l`exclusió, la globalització i també una esperança de vida més llarga ..., això ha fet que s’hagin modificat les nostres estructures i ara ens trobem davant de conflictes greus com ara la violència, el maltracta, la xenofòbia envers el diferent, etc. Malgrat tot això, les persones grans no podem deixar-nos guiar pel conformisme i en això la cultura de l’ensenyament hi té un paper important.

La cultura comença
a l'escola
sobre tot si és
diversa
En aquest punt s’ha de parlar d’un concepte diversificat de la cultura, aquesta s’inicia en el període d’escolarització, però també l’hem de  trobar en la família, en els mitjans de comunicació, en les institucions, la sanitat, la llei, etc. És a dir, la cultura és dinàmica i adaptable, per això ha de ser una normalitat constant  durant tota la  vida.

- Sí, ja sé que hi estàs d’acord, però perquè et negues a baixar a la ciutat? Sóc conscient que llegeixes molt i també que pel fet de viure sol, cuides molt la teva higiene personal i la d’aquesta caseta tan bonica on vius, sobretot admiro la teva capacitat de controlar espacialment l’alimentació, però em sap tan greu que no vulguis baixar mai a la ciutat a compartir una estona lúdica amb altres amics, anar al teatre, a escoltar un bon concert, etc.


Bé, bé, ja callo, però jo no deixaré mai de pujar fins aquí per xerrar una estoneta amb tu, que per això ets un  amic.

Carme, Afopa

3 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Es ben cert que la relació amb els altres és essencial per mantenir un bon equilibri espiritual. Tal com diu la Carme, no ens podem quedar tancats a casa si no volem convertir-nos en uns fòssils solitaris i rondinaires.

Unknown ha dit...

Carme, has pensat en escriure un llibre de contes? o jo ho ignoro.
Tots els escrits tenen aquell punt que et fa rumiar una mica.
pero tots per a mi son especials i espero poguer-los llegir en molt
de temps. Tots teniu el vostre segell i jo necessito aquest contacte.
No per ser llunyar es menys entranyable. Gracias

D.Fita

Anònim ha dit...

Hay que salir. Yo llevo 70 personas a música, teatro, etc. Siempre gratis. Hoy por ejemplo hay un concierto de piano con música de Beethoven. Prefieres estar viendo tele?. Mary Luz