La clàssica castanyera
Aquest any, la castanyada és amarga,
La diada és amargant,
És per causa del gran drama
que aquí tots estem passant.
Les castanyes estan ja a la paella
Per desgràcia cada dia hi ha nous casos d'infectats,
A partir d’avui caldria entre tots fer més bondat.
Molts malalts perden la vida, aquest mal s’ha d’acabar.
Mascareta ben polida i distàncies respectar.
Ja ens empotem les castanyes
ben embolicades amb paper de diari
Per tal cas la Castanyada,
Caldrà fer-la diferent,
Tots plegats tancats a casa,
las castanyes menjarem
Ben acompanyades amb panellets
i que no hi falti el "porronet"
Frederic Bou
1 comentari:
Passen coses molt estranyes
i estaríem ben contents
si només fossin castanyes
el que fa falta a la gent.
El virus ens té sotmesos
al seu despòtic govern
i ja falten molts pocs mesos
perquè ens arribi l'hivern.
L'atur és la gran desgràcia
amb els comerços tancats,
i el remei, una fal·làcia
que encara no s'ha trobat
Amb mobilitat escassa
potser encara no n'hi ha prou.
Quedem-nos tancats a casa
com demana en Frederic Bou.
Ens cal il·lusió, optimisme,
confiança en el demà,
molta empenta i dinamisme,
i pel demés, Déu dirà!
Publica un comentari a l'entrada