dilluns, 22 de febrer del 2021

Publicitat i eleccions

 

Hi havia tant poca publicitat que he tingut
que recorre a una d'arxiu

En èpoques d’eleccions estàvem acostumats que els partits que aspiraven a formar part del Parlament ens inundaven la ciutat amb cartells on enganxaven les seves pancartes. Aquest any no ha estat així. Tots tenien pocs diners per gastar i la ciutat és va salvar d’aquesta brutícia controlada 

El director de TV3, SR. Sanchis
va dirigir els 4 debats de forma telemàtica
entre els candidats al Parlament de Catalunya

Però com que els votants teníem dret a estar informats del que oferia cada formació política es van organitzar a TV3 quatre taules perquè els caps de llista de les quatre circumscripcions es podessin dirigir als seus ciutadans, de forma telemàtica, i fer les seves ofertes. Els vaig escoltar a tots i com a resum diré que em va semblar una olla de grills i una cigala que tocava el bombo 

 



Una olla de grills i un que tocava el bombo

Va sortir un problema nou: la por que les eleccions fossin un focus de contagis molt alt i que la població no anés a votar. I què es va fer?. Una campanya publicitària dient que tot estava tot controlat i que el anar a votar era segur. Que s’ampliaven els col·legis electorals, que aquests tindrien una porta d’accés diferent de la de sortida i que es recomanava als votants de més risc, entre ells nosaltres, les persones grans, a fer-ho en unes hores determinades. 

La por al contagi

Les sorpreses em van aparèixer en anar a votar:

La meva targeta d'aquesta votació portava l'adreça del Col·legi 
per una porta que estava tancada
No va passar Res. Vam trobar la que estava oberta

Primera: En arribar a l’adreça  de la papereta em vaig assabentar que com que el col·legi tenia vàries portes s’havia decidit canviar l’entrada i no coincidia ni en el carrer. Sort que ja no plovia. 

Segona: En el carrer hi havia cua, i a  pesar de ser l’hora recomanada per les persones grans, no tenies cap preferència i entraves quan et tocava.

A la meva taula 
No anaven amb aquestes proteccions

Tercera: El passadís d’entrada no era molt ample i estava dividit en dos mitjançant plàstics enganxats a terra indicant mig passadís per entrar i l’altre mig per sortir. Et portava fins a una sala molt gran on hi havia les diferents meses, però No hi podies entrar. Hi havia una persona que vigilava les meses i quan un votant acabava de votar, demanava a la cua qui era el primer amb el número de taula que s’havia buidat i el feia entrar.

 

L'arribada de una persona com aquesta a votar 
va portar un petit enrenou perquè per uns pocs,
els va semblar que és volia colar.  

Quarta: Mentre estava en aquesta cua es va armar un petit enrenou perquè va arribar una persona gran amb cadira de rodes, i com no podia ser d’una altre manera, va entrar sense fer cua i va passar pel carril de sortida, cosa que va irritar a alguns pocs del que estaven ja en el passadís d’entrada 

Cinquena: Sorties de la sala on havies votat per la punta oposada a la que havies entrat, però per un passadís intern tornaves a la entrada i acabaves sortint per la porta d’entrada 

No et creguis massa  la publicitat 

Molta publicitat però la realitat va ser diferent

 I malgrat tot, l’abstenció ha sigut alta.

Però, Quants hi van anar gràcies a la publicitat?

 Joan

       

1 comentari:

Miquel M. ha dit...

Es ben certa la dita popular de que una cosa és el dir i una altra, el fer: no sempre coincideixen. Per això l'esperit crític sempre és molt necessari a la nostra vida, i és especialment recomanable quan s'hi barregen interessos polítics. La conclusió d'en Joan és irrefutable: no ens hem de creure mai la publicitat.
A l'Evangeli hi trobem unes orientadores paraules de Jesús, que ens va dir: "La veritat us farà lliures" (Joan,8,32). En sentit contrari, no hi ha dubte de que la publicitat enganyosa ens pot fer esclaus.