diumenge, 21 de març de 2021

La logística de les vacunes

 

Imatge del Congrés dels Diputats.
Sort que aquest lleó no veu el que passa a dins

Molts cops ens és fàcil criticar a la classe política per la seva manca d’eficàcia. I en certes ocasions no anem errats. Però pensant en la logística mundial per aconseguir les vacunes necessàries per fer front a la Covid-19 i la seva distribució a tota la població seguint uns criteris mèdics concrets, no deixa de meravellar-me el front comú per a  vacunar tot el món. 

Amb uns investigadors tant eixerits com aquests,
no podia fallar. En un any la vacuna s'ha posat en marxa
Enhorabona!

Estem parlant del fet  que  tot just fa un any de l’aparició de la  Covid i en aquest temps, hi ha hagut un moviment científic a escala global per investigar sobre una vacuna el més ràpid possible i amb una obertura de fronteres per la investigació on s’ha vist clar que units s’aconsegueixen resultats espectaculars. No dic que no hi hagi interessos econòmics importants, que hi són, però en tot moment sembla que ha prevalgut el bé social al crematístic. Qualsevol assaig clínic té una durada d’estudi entre  tres a quatre anys i de la Covid en un any hem començat a tenir-ne resultats i ja s’està vacunant a una gran part de la població. Que hi ha hagut falles, sens dubte, però al final ja ens estem vacunant.

Ara que ja tenim la vacuna, què en fem?
És l'hora de la logística

Després ha entrat la logística de l’ordre de col·locar les vacunes. Ens imaginem el que representa marcar la línia a seguir per començar a vacunar les persones més vulnerables o més imprescindibles. I s’està fent posant els mitjans necessaris amb una coordinació entre l’arribada de les vacunes i el personal de distribució i el de vacunació. Tot això pensant que les vacunes s’han de posar amb dues dosis, amb un temps determinat entre la primera i segona presa i de moment poca gent s’està queixant del fet que no es compleixi el pla.

Quants avions necessitarem per moure la vacuna?

Buscar el transport internacional per portar les vacunes a tots els països. Repartir-les per cada ciutat i poble. Coordinar les vacunes amb els sanitaris que les hauran de posar, controlant que les persones que es vacunen siguin les que els hi toca rebre-les, buscar el material i els centres on s’hauran de fer les vacunacions, portar el control dels que ja estan vacunats i organitzar tota la logística perquè les vacunacions no parin en cap moment.

Aquesta nena amb cara d'espavilada
s'ha colat per vacunar-se.
I altres, també

I tot això, cosa estranya, s’està aconseguint en l’àmbit del món occidental d’una manera assenyada i consensuada. Pràcticament no hi  ha quasi cap veu dissonant que parli malament dels plans de vacunacions. Encara que sempre hi ha algun espavilat que des del seu poder s’ha vacunat saltant l’ordre establert.  

Aquí, Àfrica, hi arribarà la vacuna?

No sé si podrem dir això mateix de les pobres persones del tercer món, ja que les seves economies, les seves infraestructures i moltes situacions polítiques pengen encara d’un fil. Però hi confiarem, perquè el problema de la pandèmia és d’envergadura de nivell mundial.

A les persones que arriben a les costes sense papers,
qui els vacunarà?
Com sempre seran els més perjudicats

I quan penso en la gran quantitat de persones al món que no  tenen papers, persones del carrer sense targeta sanitària o sense empadronament fixe, com sempre seran  els més perjudicats.

Però Déu farà la resta.

 Salvador CM

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Realment és digne d'admiració la gran feina que s'ha fet per per trobar una vacuna anti-Covid en un temps rècord i també per intentar després fer-la arribar ràpidament a tot el món. Com ens indica molt bé una de les il·lustracions, ara és l'hora d'aquesta important i necessària logística.
Tant de bo que sigui possible obtenir aviat els resultats favorables que desitja en Salvador CM, per tal de poder superar aquesta pandèmia que està amenaçant la nostra vida i la nostra economia.

Dolors Fita ha dit...

Jo, de moment, no veig un final feliç, Es que en aquest mon hi ha massa gent inconcient, esborrejada, com vulgue-ho dir-ho, pero quan veig per la Tele tanta gent al carrer com
qui no passa res, em puja la "bilorrubina". Jo no puc anar a Suissa a veura la familia, perque vaig en cotxa i cruso França i vet aquí aque els francesos paguen el PCR i vinga la
disbauxa. Jo tinc el paper de las 2 vacunas i nomès em serveix per enmarcar.
Be, certament, que DEU ens ajudi, perque en aquestas alÇades estem mes que confessats.
Cordialment, D. Fita