En aquest article exposaré el que jo veig sobre la
Setmana Santa des de les tres vessants que pot comportar aquesta paraula, i que
es barregen entre si. Un fet religiós del cristianisme, les tradicions populars amb la seva repercussió econòmica o simplement una setmana de vacances primaverals.
L’inici oficial de la Setmana és el diumenge de Rams i
l’acte litúrgic central és la benedicció de Rams, palmes per les nenes i
palmons pels nens i per la resta el llorer i tenia lloc als portal de les
esglésies o per les places properes i la processó pel barri per tornar a l’interior
del temple. Aquest any una benedicció molt simple a l’interior dels temples i
en alguns, el qui volia llorer se’l tenia que portar, però no hi val faltar els
nens que seguint la tradició convertien el palmó amb una escombra i altres que
es comportaven de forma més formal
Però el poble aprofitava tota aquesta parafernàlia per
posar-se roba més primaveral i especialment les nenes deixaven l’abric i els hi
posaven un jersei nou. Aqueta jersei millor que fos d’angora que de llana i
això comportava una venda massiva d’aquest article que només es fabricava en
els colors blanc, blau i rosa i que no
tenia venda fora d’aquestes dates. D’aquest article jo n’havia venut molt quilos. Com veiem, un fet religiós barrejat amb el folklore i l’economia.
Durant la setmana, i amb motiu religiós de la penitència,
els pobles van començar a fer processons i a competir entre ells per veure
quina era la més bonica i la seva atracció de forasters era més gran, ja que
més visitants volia dir més entrada d’ingressos al poble. Com veiem, un altre
fet religiós barrejat amb el folklore i l’economia.
Des del punt de vista de les vacances, la Setmana Santa no té res a veure en l’àmbit religiós ni folklòric i és un fet totalment turístic, encara que aprofita qualsevol esdeveniment local per treure-hi el nas. Podem dir que marca el final de la temporada d’hivern i el començament de la de estiu. I com que per la pandèmia la gent està cansada d’estar a casa, ha sortit de forma massiva cap a les segones residències o a dinar a restaurants o anar als pocs hotels que han obert.
Per mi anar a les segones residències representa un risc de contagi petit sempre que la vida que es faci sigui regar les plantes o activitats similars, cosa que no sempre és així. I tot això sota la mirada atenta dels Mossos
Esperem que l’any vinent sigui un any normal
Joan
1 comentari:
Es agradable recordar aquell temps passat en el que un seguit de palmons i palmes es barrejaven amb bonics i elegants jerseis d'angora. Aquest any ens hem vist obligats a quedar-nos a casa, regant les plantes, com ens diu en Joan, cosa que no comporta cap risc de contagi i és, en canvi, un exercici molt útil i saludable per a tots nosaltres, les persones ja una mica grandetes, que no ens podem dedicar a competicions esportives.
Publica un comentari a l'entrada