diumenge, 16 de maig de 2021

Les armes, el gran negoci

 

En el països pobres tenen armes modernes....
però no escoles, hospital, i moltes altres coses  

M’he preguntat molt sovint com hi ha al món països amb economies precàries i amb gran manca d’infraestructures socials de tota mena però que disposen d’un potencial armamentístic de primer nivell.

Molts d’aquests estats no disposen de crèdits per poder fer escoles, hospitals o carreteres, però sí que tenen  “facilitats”, sigui per petroli, mines o recursos naturals, per disposar de les armes més modernes que hi ha al mercat. I es veu clar que deu ser un negoci dels més lucratius el fet de la compra i venda d’armes, tema tabú per a tots els pobres mortals. Tot això es mou amb un gran secret en què els mateixos governs que fan aquestes transaccions “criminals” amaguen tots aquests afers.

En cap consell de ministre de cap estat
sigui qui sigui el seu president,
de la venda d'armes, SILENCI.

Veus com en consells de ministres es parla d’ajudes, infraestructures i tota mena de temes, però mai de la fabricació i venda d’armes. Els draps bruts entre polítics sempre estan a la palestra de qualsevol reunió, però amb la fabricació i venda d’armes, silenci. En l’àmbit mundial suposo que deu fer vergonya, que els països diguem-ne rics, estiguin venent armes a països pobres perquè es matin entre ells i per altra banda, envien a ONG, com a salvadors d’aquesta injusta situació.

Els pobles que no tenen fàbriques per fer sandàlies,
 tenen exercits ben equipats.

Omplim els informatius de massacres i bombardejos i gent refugiada, però mai es diu qui fabrica les armes. En pobles que no disposen ni d’una fàbrica per a fer sandàlies, veus els seus soldats, equipats amb un avituallament digne dels exèrcits més moderns del món.

Segons el Centre d'Estudis per la Pau,
Espanya fabrica armament militar, com vaixells i altres artefactes.

I mirant el nostre melic, tampoc es parla mai o quasi mai del que representa la nostra aportació a les guerres del món, ni de les fàbriques que tenim, ni la quantitat d’empleats que ocupen aquestes activitats. Tot és opacitat. Amb un recent informe del Centre d’Estudis per la Pau, Espanya fabrica aeronaus, vaixells, equips electrònics, munició, vehicles, bombes, equips personals, armes de foc i fins i tot agents químics... 

Amb la boca tancada No hi entren mosques...
i no surt el que NO ha de sortir.

Quan es fa la venda d’armes, amb un mercat totalment fosc i secret, el que importa són les peles. Penso, molts cops, quan veus a les notícies bombardejos i morts de població civil probablement algun d’aquell material bèl-lic ha estat venut per països Occidentals entre ells Espanya.

Par el negoci de les armes,
amb monedes no faràs RES.

Vaig assistir a una xerrada que va fer un tècnic que es dedicava a muntar campaments de treballs per ONG, en concret per Metges Sense Fronteres. Per temes de vigilància i seguretat dels campaments, és veien obligats a reclutar militars de la zona, algun cop els mateixos militars que creaven el conflicte, i que exigien armes i vehicles per fer aquella tasca. El cost acostumava a ser un 20% del pressupost total l’operació humanitària. I molts cops les armes eren espanyoles.

Pressupostos de l'Estat.

Espanya al 2020 va invertit amb l’exèrcit un 10.3 %, tres vegades més que en investigació.

Un veritable món de fariseisme.

Salvador  CM