Bon dia, amic, com va tot per aquí?
Jo,
de moment bé també. Avui volia parlar-te d’un tema que considero “preocupant”, la Sra. Cinta Pascual,
presidenta d’ACRA, ha mostrat públicament la seva inquietud per la falta de
personal i la despreocupació dels serveis a les residències.
Sento
una certa vergonya quan la Sra. Pascual reconeix que és molt difícil trobar
persones que vulguin treballar en els serveis assistencials, cosa que s’agreuja
quan parlem d’un perfil com és la infermeria. Fixat, la mateixa persona explica
que segons els darrers baròmetres d’ACRA, entre el 69% i el 92% de centres
necessiten infermeres.
Això
m’avergonyeix, durant la pandèmia ja va aflorar als medis les desgràcies
ocorregudes a les residències, tots ens vàrem sentir corpresos i ho van
carregar a la COVID-19. En aquell moment ja va quedar claríssim la falta de
personal i la poca professionalitat
d’una bona part dels empleats. Va passant el temps i res no ha canviat.
Efectivament,
ja veig que hi estàs d’acord, si, ara és el moment d’entrar a fons a arreglar
aquests temes, hem d’assegurar-nos de tenir cobertes totes les necessitats amb
totes les mesures de seguretat que siguin necessàries.
La
Sra. Pascual, també demana una revisió del model del sector que doni més
protagonisme a l’ajuda a domicili i la teleassistència que permeti una visió
menys institucional. També demana incorporar un mòdol específic per poder
atendre les persones en situació de final de vida. Vull dir-te, però, que amb
el salari que tenen establert les persones que treballen en residències, serà
difícil de trobar personal especialitzat i molt menys titulat, em sap greu
reconèixer això, però és que hi ha un altre factor a tenir en compte, és la
llei d’estrangeria.
Com?
Que quants anys fa que estem reivindicant el mateix sense resultat? Home això
últim és nou, encara que fa anys que es reivindica, però sí, sembla mentida que
en ple segle XXI encara seguim
reivindicant gairebé les mateixes coses que abans; a mi em decep moltíssim, al
final fent una recopilació de temes que necessiten actualitzar-se, penso que
som un país fracassat.
Bé, serà millor que marxi perquè han dit que aquesta tarda plourà.
Fins aviat!
Carme
AFOPA
1 comentari:
El principal problema de les residències és que són poques i la majoria d'elles, privades, amb un personal no sempre degudament remunerat. Totalment d'acord amb la Carme en que caldria millorar-ho força, encara que potser el qualificatiu que li dóna de "país fracassat" resulta una mica excessiu. Ens cal mirar el futur amb optimisme.
Publica un comentari a l'entrada