diumenge, 19 de setembre de 2021

Personal de les residències

 

En aquest article que va publicar el Diari ARA
tracta sobre el personal de les Residències
de Persones Grans.

Bon dia, amic, com va tot per aquí?

Jo, de moment bé també. Avui volia parlar-te d’un tema que considero  “preocupant”, la Sra. Cinta Pascual, presidenta d’ACRA, ha mostrat públicament la seva inquietud per la falta de personal i la despreocupació dels serveis a les residències.

L' infermera, la primera persona que contacta
amb el pacient.
Peça clau en els sistema sanitari.

Sento una certa vergonya quan la Sra. Pascual reconeix que és molt difícil trobar persones que vulguin treballar en els serveis assistencials, cosa que s’agreuja quan parlem d’un perfil com és la infermeria. Fixat, la mateixa persona explica que segons els darrers baròmetres d’ACRA, entre el 69% i el 92% de centres necessiten infermeres.

A la Carme, el que passa,
li cau la cara de vergonya.

Això m’avergonyeix, durant la pandèmia ja va aflorar als medis les desgràcies ocorregudes a les residències, tots ens vàrem sentir corpresos i ho van carregar a la COVID-19. En aquell moment ja va quedar claríssim la falta de personal  i la poca professionalitat d’una bona part dels empleats. Va passant el temps i res no ha canviat.

Amb l'esforç de tots
es poden arreglar els problemes.

Efectivament, ja veig que hi estàs d’acord, si, ara és el moment d’entrar a fons a arreglar aquests temes, hem d’assegurar-nos de tenir cobertes totes les necessitats amb totes les mesures de seguretat que siguin necessàries.

Amb aquests pocs Euros per sou,
és difícil trobar personal qualificat.

La Sra. Pascual, també demana una revisió del model del sector que doni més protagonisme a l’ajuda a domicili i la teleassistència que permeti una visió menys institucional. També demana incorporar un mòdol específic per poder atendre les persones en situació de final de vida. Vull dir-te, però, que amb el salari que tenen establert les persones que treballen en residències, serà difícil de trobar personal especialitzat i molt menys titulat, em sap greu reconèixer això, però és que hi ha un altre factor a tenir en compte, és la llei d’estrangeria.

Aquest xicot està desesperat.
Alguna cosa no li funciona com voldria.
en aquests temes que estem tractant,
en passa el mateix.

Com? Que quants anys fa que estem reivindicant el mateix sense resultat? Home això últim és nou, encara que fa anys que es reivindica, però sí, sembla mentida que en ple segle XXI  encara seguim reivindicant gairebé les mateixes coses que abans; a mi em decep moltíssim, al final fent una recopilació de temes que necessiten actualitzar-se, penso que som un país fracassat.

Bé, serà millor que  marxi perquè han dit que aquesta tarda plourà.

Fins aviat!

Carme AFOPA

 

1 comentari:

Miquel M. ha dit...

El principal problema de les residències és que són poques i la majoria d'elles, privades, amb un personal no sempre degudament remunerat. Totalment d'acord amb la Carme en que caldria millorar-ho força, encara que potser el qualificatiu que li dóna de "país fracassat" resulta una mica excessiu. Ens cal mirar el futur amb optimisme.