diumenge, 3 d’octubre de 2021

Andorra i el joguet del meu gendre

 

Entrada a Andorra la Vella
des del pont sobre el riu Valira.

Pocs dies abans de les festes de la Mercè la meva filla amb va comunicar que amb el seu marit i la meva neta anirien a Andorra i em van convidar a anar amb ells. Evidentment vaig acceptar i quan van venir a buscar-me, vaig descobrir que ho feien amb un cotxe que no era el seu. El meu gendre li feia il·lusió de provar un cotxe elèctric, el més petit dels TESLA, i el va llogar. I a mi també amb va fer il·lusió anar-hi 

Tots satisfets amb el joguet
que el meu gendre va llogar.

Aquest cotxe estava equipat amb les últimes novetats de les noves tecnologies. Tenia una pantalla molt gran que a més de veure el GPS, veies la situació del teu cotxe dins la carretera, els cotxes que teníem davant o al costat, i tots els obstacles que podien sortir, i podies connectar-te a Internet 

Gràcies a Internet vam poder visitar la Vall d'Incles
ja que la pluja no va permetre ni que sortíssim del cotxe 

El motor es tan silenciós que no saps si funciona o no, i quan corre ho fa amb una suavitat que no ho notes. I ara el meu gendre va començar a fer proves sobre els automatismes del seu joguet i ens vàrem emportar algun ensurt. Total, que a la tornada la meva neta el va portar de forma convencional i vam anar més tranquils.

El "pontet" on vam parar per sortir a passejar, 
Però com plovia només veiem això.
Si heu pogut veure el vídeo, també haureu vist el "pontet",
 però en un dia que feia bo.

El que no em va agradar és que en arribar a La Seu d’Urgell vam tenir que parar una mitja hora per carregar la bateria i el GPS del cotxe en hi va portar. I sort que era en carregador ràpid 

En el mirador del rellotge i feia un fred que pelava.

A Andorra vam anar al mirador del rellotge, que encara que jo ja l’havia vist aquest estiu, ara el vaig veure en un dia no massa clar i que feia un fred que pelava. Vaig quedar boca badat per la quantitat de gent que hi havia i que pujava a peu des dels aparcaments. Santa Joventut! 

Aqueta vegada, com que no feia sol
era normal que el rellotge no marqués l'hora.

Aquesta vegada vaig poder tenir una xerrada amb el meu cosí, ara jubilat, i que sempre havia treballant en el món de l’automoció, primer a la Mercedes i després a la BMW. Ens va comentar que cap d’aquestes marques bones estan entusiasmats amb el cotxes elèctrics, ja que el problema de les bateries és molt gran i que el començarem a veure quan s’hagin de canviar i llençar, ja que són com els residus de les nuclears, que han de tenir un cementiri propi. El futur està en l’hidrogeno 

Amb el meu cossí que viu a Andorra,
i que feia molts anys que no ens veiem,
vàrem parlar del joguet del meu gendre.

El segon dia ens va ploure a bots i barrals i no vam poder fer grans coses. Volíem passejar per la vall d’Íncles, però vam tenir que acontentar-nos de mirar-lo en un vídeo que vam trobar en el ordenador del cotxe. 

En el segon dia, la pluja no ens va abandonar. 

Per acabar d’esquivar la pluja, vam entrar en el pàrquing d’un gran magatzem i ens va permetre veure que les botigues que tenien cua per entrar eren les de oportunitats de roba, ja que les altres eren de marca i els seus preus no eren gaire inferiors als de casa nostra

 

Interior del grans magatzems.
 Una estructura ampla i moderna. 

Quan va deixar de ploure vam passejar per l’Avinguda Meritxell i vam comprovar que els negocis que predominaven eren els de coses cares, com perfumeria, farmàcies o joieries, ja que las de roba i electrònica n’hi havia mot poques i sense novetats 

I al tornar cap a casa,

nova "paredeta" a La Seu d’Urgell.

Joan

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Aquest joguet del que ens parla en Joan T. només és apte per a les persones grans. Resulta massa pesat i voluminós perquè els Reis d'Orient el puguin portar dins les seves motxilles.
Per altra banda, és un joguet una mica capritxós, que cal alimentar molt sovint. I potser també massa silenciós, perquè pot donar algun seriós disgust als caminants incautes que no el senten arribar.
Com a experiència és molt agradable, però la seva utilitat pràctica potser encara està per demostrar.

Dolors Fita ha dit...

Molt be, Joan. Jo fa uns quans anys que no he pujat a Andorra, ara pocas cosas necessito, mes aviat al revés. Pero ja fa molts anys que Andorra es per els Francesos y algún turista. Recordo quan compraben acer inoxidable, ulleres graduades, etc. S'ha acabat, ara en tot cas es pasar un dia i contemplar el paisatge, que sempre es molt maco.
Salutacions-
Dolors Fita