He estat meditant profundament sobre el tema per escriure el present article i he arribat a la conclusió que vist com esta tot plegat en aquest mon que sembla que hagi perdut el nord, si es que mai ha sabut on es, en
tots els aspectes,
polítics,
ambientals, energètics, esportius, pandèmics, etc. He decidit escriure sobre l’únic tema que sembla que estem tots d’acord i les grans discussions no porten cap mena de perill: LA GASTRONOMIA
Per començar he cregut oportú escriure sobre una beguda, que com la majoria d’elles, estava pensada per guarir una sèrie de
malalties i que
l’esser humà ha canviat la seva finalitat per convertir-la en una beguda amb gran tradició als Països Catalans, és el famós GINTONIC
Buscant i rebuscant en els arxius he sabut que la ginebra va ser inventada per el doctor
Franciscus Sylvius,
metge holandès del
segle XVII, encara que
aquesta beguda sempre
s’ha associat a
Anglaterra
La seva intenció era trobar un remei per netejar les toxines de la sang, eliminar els càlculs biliars, guarir els trastorns renals i prevenir els atacs de gota (QUASI RES!!!!)
L’historia de la ginebra es força interessant, creada, com la majoria de licors, a partir de la maceració de baies de ginebró, planta molt corrent en els nostres boscos, i d'herbes aromàtiques amb una graduació mínima 37,5% vol.
El metge va descobrir que les baies de
ginebró eren
molt riques en
potassi i aconseguia els efectes desitjats. Encara que va néixer en una farmàcia, com molts licors, no passaria gaire temps en que fos servida en els bars i ràpidament es va convertir amb una beguda molt popular, i es servia sola o combinada.
Alguns
dels còctels mes
emblemàtics que es
serveixen actualment són El
Negroni, el predilecte de
Orson Welles; el
Gimlet, el cóctel per excel·lència de la novel·la
negra; el refrescant Gin Mule; el Gin Fizz i el súper popular GINTONIC.
Durant la guerra dels Trenta Anys es diu que els soldats neerlandesos bevien ginebra per que els animava i els donava valor per enfrontar-se a la batalla, els
feia oblidar la
tristesa i tornava
els
seus cors feliços i
valents.
Quatre-cents anys després segueix
sent una beguda valenta, salvatge i amb caràcter, que els monjos Italians van utilitzar com a medicament per combatre la pesta bubònica.
Solament recordar per els nostàlgics que el oscaritzat Humphrey Bogart a Casablanca, que encarnava a Rich Blaine, era el seu glop preferit i la
barrejava amb suc de
llimona,
xarop i xampany que és la recepta del llegendari
French 75.
L’alcohol, com tot a la vida, fet servir amb mesura, pot arribar a ser beneficiós.
Llàstima de l’estupidesa
humana.
Josep V.S.
1 comentari:
Tal com ens diu en Josep VS, ens cal tenir mesura en tot, i principalment amb les begudes alcohòliques, tant si és ginebra com, ratafia. Es ben segur que si la ginebra animava l'esperit combatiu dels soldats, era principalment degut a l'alcohol que portava més que a les innocents boletes de l'inofensiu ginebró.
Publica un comentari a l'entrada